29 de desembre 2010

En medio de ninguna parte

In the hearth of the country, 1976-77
J.M. Coetzee
Traducció de Manuel Martinez-Lange
Mondadori
189 pàg.

Una granja al mig del bush sud-africà, un home, la seva filla i un parell de criats. 
Tot comença amb l'imminent arribada de la nova esposa del home, la mirada esbiaixada de la filla fa un retrat ple de soledat i de desolació, una veu que crea confusió, tornant una vegada i una altra sobre els mateixos fets, canviant-ne el desenllaç, els sentiments. Un relat confús i desesperançat que crea una sensació de desassossec i d'angoixa. Un deliri inquietant i ple de tristesa.

***

28 de desembre 2010

Tea-Bag


Henning Mankell. 2001
Traducció de Carol Gandía
Tusquets Editors
359 pàg.

Jesper Humlin, poeta suec en hores baixes, rebutja la proposta  del seu editor per a que  escrigui una novel·la policíaca, que venen molt més que les seves poesies, la seva relació de parella  s'enfonsa i per reblar el clau, la  seva octogenària mare, que ara es dedica la negoci del sexe per telèfon, l'amenaça de fer-se escriptora de novel·les negres. Durant una lectura dels seus poemes, coneix unes joves immigrants. Commogut pels seus relats, decideix ajudar-les a escriure'ls i descobrirà la crua realitat de les vides d'unes persones que sovint ens passen pels costat i no veiem. 
Una novel·la plena de sentiments i emocions, tràgica però sense caure en el melodrama. La mirada compromesa de Mankell sobre un tema actual.

***

19 de desembre 2010

A les meves ordres

Le fait du prince, 2008
Amèlie Nothomb
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama - Empúries
118 pàg.

Amèlie Nothomb és una escriptora prolífica que darrerament llegeixo molt per que trobo llibres seus per tot arreu. A vegades m'agrada molt, altres vegades  m'agrada i d'altres no tant
Baptiste Bordave obre la porta de casa seva i troba a Olaf Sildur  que li demana que el deixi trucar, tot just ha fet la trucada i mor. Aleshores, per evitar-se problemes decideix no dir res a la policia i suplantar-lo. Acostumar-se a la nova vida és fàcil, el luxe i la Sigrid, la dona de l'Olaf,  hi ajuden. Aparentment, se'n surt prou bé en Baptiste. 
No sabria si classificar-la dins el gènere negre o dins dels contes filosòfics, tampoc no entenc el perquè d'un canvi tan radical en la traducció del títol.

**

17 de desembre 2010

Lejos de Toledo

Далеч от Толедо, 2002
Angel Wagenstein
Traducció del búlgar al castellà de Venceslav Nikólov
Libros del Asteroide
336 pàg.


El professor Albert Cohen, búlgar exiliat a Israel, torna a Plòvdiv, el poble on va viure de nen,  per participar en un congrés. Els vells carrers de la ciutat li retornen el record de la gent que hi va viure, l'àvia, jueva sefardita, l'Araxi, la seva millor amiga, i, sobretot, l'avi, Abrahan, el Borrachón, un home tendre, gran contista i amb una imaginació sorprenent, testimoni d'un món on gent de diferents creences i cultures vivien uns al costat dels altres de manera amistosa, un món que desapareix. Vells records que es barregen amb els conflictes actuals.
Una novel·la exquisida que recordaré molt de temps. 
Gràcies pel regal.

*****

15 de desembre 2010

Fontanarrisa

Roberto Fontanarrosa
Reservoir Books
Random House
155 pàg.

Antologia d'acudits gràfics classificats per temes tan diversos com esports, vells, animals, cinema, teatre i ballet, metges gastronomia, pares, fills i parelles, militars, polítics i sexe. Uns dibuixos deformes per uns personatges que caricaturitzen la realitat i posen en evidencia les nostres debilitats i contradiccions.
Uns acudits  políticament incorrectes i amb un cert aire  masclista.

Aquí en podeu veure més.
***

08 de desembre 2010

En la vida de Ignacio Morel

Ramon J. Sender, 1969
Editorial Planeta
Premi Planeta 1969
260 pàg,.

Em vaig apuntar a la lectura d'aquesta novel·la animada per una bona lectora i pel bon record que  tenia de Rèquiem por un campesino español. Però Ignacio Morel no m'ha agradat, m'ha semblat un home inconsistent i amb la sang d'orxata, molt preocupat per l'art, però sense vida, la història no m'ha interessat gens i fins hi tot se m'ha fet carregosa l'escriptura, amanida fins a l'exageració de paraules i expressions franceses incloses al text de manera forçada, artificiosa.
Però hi ha una lectora a la que si que li ha agradat.

**

06 de desembre 2010

Boquitas pintadas

Manuel Puig, 1968
Seix Barral
258 pàg.

Havia llegit aquesta novel·la fa almenys 30 anys, en tenia un bon record, em vaig a arriscar a rellegir-la i he tronat a fruir-ne.
Definida com un futlletó melodramàtic, les històries dels diferents protagonistes s'entrellacen i ens mostren l'ambient d'una ciutat de províncies a l'Argentina de la primera meitat del segle XX. Passions, amors, infidelitats i traïcions, malgrat l'aparença de frivolitat, la novel·la fa un retrat àcid i realista d'una època. Una novel·la que malgrat el pas del temps és encara interessant, no tant per l'argument, típic de novel·la rosa cursi i romàntica,  sinó per la manera d'exposar-lo i l'estructura formal.
No crec que sigui un llibre fàcil de trobar, però si ho feu, no us el deixeu perdre.

***

02 de desembre 2010

Perros que cantan

Songdogs, 1995
Colum McCann
Traducció de Damián Alou
Muchnik Editores, 206 pàg.

En Conor torna  a casa per retrobar el seu pare. Amb set dies en tindrà prou per reconstruir la història de la família. La infantesa del seu pare a Irlanda, la de la seva mare a Mèxic, l'estada a Espanya del pare com a fotògraf durant la guerra civil espanyola, l'enamorament dels seus pares, els seu pelegrinar pels Estats Units, el naixement del fill, el retorn a Irlanda, l'amor i el desamor, les veritats i les mentides, la desaparició de la mare. Una historia revisitada i recordada a través de fotografies.

***

27 de novembre 2010

Esperant el bàrbars

Waiting for the Barbarians, 1980
J.M. Coetzee
Traducció de Xavier Rello Andreu
Edhasa
213 pàg.

A la frontera ignota d'un imperi desconegut, un magistrat veu com l'aparent pau i tranquil·litat del poblet que administra s'esvaeix. L'arribada d'un militar a causa del rumor d'un imminent atac dels  bàrbars que viuen més enllà de la frontera trasbalsarà la vida de la gent del poble i la dels bàrbars.
El magistrat s'haurà d'enfrontar a si mateix i assumir la seva part de culpa com a membre del bàndol dels opressors. Prendre partit pels bàrbars farà que caigui en desgràcia. Un ambient futurista i medieval alhora que  m'ha recordat l'atmosfera de El desert dels tàrtars, de Buzzati.
Una novel·la curta i punyent.

***

26 de novembre 2010

Tots tres surten per l'Ozama

Vicenç Riera Llorca, 1946
Edicions Catalònia
Edicions 62,1967
157 pàg.

Testimoni de l'exili dels republicans catalans després de la Guerra Civil. Aquesta novel·la fa el retrat de tres joves que arriben a la República Dominica, el govern corrupte del general Trujillo  acceptava refugiats previ pagament. Allà no tenen altre futur que anar a treballar als ingenios de la selva o malviure a la capital. Tres joves de caràcter diferent, tres maneres d'enfrontar una mateixa la situació sense sortida.
Una llibre que amb el pas del temps ha envellit malament.

**

20 de novembre 2010

Tres històries europees

La Butxaca
238 pàg.

Pingüins
Una - La història de Piiter i Py  
Elisa Kiseljack.
Aquestes són les tres històries que conté aquest llibre, tres històries ben diferents que comparteixen el dolor dels seus protagonistes. A la primera un metge es menystingut pels seus col·legues a causa de les seves novedoses teories. A Una ..., un jueu que va sobreviure a l'estada a Oswiecim, visita el camp uns anys més tard i s'enfronta als records. Dues històries corprenedores, cada una a la seva manera. 
Elisa K... és la més pertorbadora, no només per el que explica, si no per la manera com ho explica. Quan l'Elisa, ja adulta, recorda un dolorós fet de la seva infantesa, no pot enfrontar-se sola al record. 
Elisa K és la versió en cinema d'aquesta darrera història, aquest any ha estat guardonada al festival de San Sebastian amb el Premi Especial del Jurat.

L'estil de la Lolita és dificil de definir, si ho he de fer, peculiar és l'adjectiu que més s'hi adiu. Interessant, també. Hi ha vegades que m'agrada molt i d'altres em costa d'empassar. El que si que us puc assegurar és que no us deixarà indiferents. Llegiu-la!

***

19 de novembre 2010

Zazie al metro

Zazie dans le métro, 1959
Raymond Queneau
Traducció de Jaume Fuster
Edicions de la Magrana
205 pàg.

Aquesta és la novel·la més popular de Queneau,  membre de l'escola de la patafisica i del Oulipo, conegut també pels seus famosos Exercicis d'estil.
La petita Zazie arriba a Paris amb el desig de veure el metro, hi passarà tres dies, veurà moltes coses, coneixerà molta gent,  viurà moltes aventures, traurà de polleguera tots els qui l'acompanyen i també es farà estimar, però malauradament,  dormirà als braços de Gabriel l'únic  viatge que fa en un vagó del metro.
Queneau és un malabarista i un mag de les paraules, la traducció que en va fer Jaume Fuster respecta i és fidel a aquest llenguatge viu i trencador.
Aquest és un d'aquells llibres que et posa un somriure a la primera pàgina i no t'el treus de la cara fins moltes hores després d'haver llegit: 

-Xerrameca, xerrameca, és l'únic que sap fer -diu Turandot.
I se'n van, direcció Bastille.


***

17 de novembre 2010

L'home que plantava arbres

L'homme qui plantait des arbres
Jean Giono
Traducció d'Isabel-Clara Simó
Il·lustracions de Francesc Viladot
Edicions Viena
80 pàg.

El 1943 la revista Readers Digest va demanar a Jean Giono, l'escriptor provençal, que escrigués una història sobre la persona més extraordinària que hagués conegut mai. Així va néixer,  Elzeard Bouffier, un home que plantava arbres. Quan els editors es van adonar que Elzeard no existia, que era un personatge de ficció, van rebutjar publicar la història. Poc temps després, L'home que plantava arbres va assolir un èxit aclaparador i va ser traduït a moltes llengües.
Elzeard és un heroi anònim que, llavor a llavor, aconsegueix canviar el paisatge que l'envolta i els que hi viuen.
Una bonica història que si bé no és certa, mereixeria ser-ho. Les il·lustracions de Francesc Viladot complementen el text d'una manera harmoniosa. Les cobertes dels  llibres de el Cercle de Viena tenen sempre un plus afegit que  fa que la lectura sigui molt agradable.

***

15 de novembre 2010

Joventut

Youth, 2002
J.M. Coetzee
Traducció de Dolors Udina
Edicions 62
189 pàg.

Continuació de l'anterior llibre, trobem l'autor  als anys 60, quan fuig de Ciutat del Cap i s'instal·la a Londres, per demostrar-se a si mateix que pot sobreviure sol i que no necessita ningú, ni els pares. Però ser independent no és fàcil per a un estudiant de matemàtiques que vol ser escriptor. Quan comença a treballar en una empresa d'informàtica, veu frustrat el seu desig d'una vida bohèmia dedicada a l'escriptura. 

Als divuit anys podria haver estat un poeta. Ara no és poeta, ni escriptor, ni artista. És un programador informàtic, un programador informàtic de 24 anys ...

Aquests tres llibres de l'autobiografia de Coetzee són interessants com a document biogràfic per entendre i conèixer millor l'escriptor, però també poden ser llegits com una novel·la.
Amb les vuit lletres de Joventut acabo del Reto 2010

***

13 de novembre 2010

Infantesa Escenes de la vida a províncies

Boyhood, 1997
J.M. Coetzee
Traduccióde Dolors Udina
Edicions 62
175 pàg.

Primera part de l'autobiografia de Coetzee, anys 40. A través, d'un narrador omniscient (sempre havia desitjat posar aquesta paraula en una de les meves píndoles) ens apropa a la vida del nen que va ser l'autor, ens hi aboca com si miréssim des d'una finestra. En un entorn agrest, el petit John  ha d'aprendre a desempallegar-se de qui més estima, la seva mare, ha de trobar el seu lloc, la seva identitat i ha de decidir si pertany o no a la cultura afrikaner. En definitiva, ha de créixer. 
Escrita amb l'estil sobri i l'elegància habitual d'en Coetzee.

***

09 de novembre 2010

Temps d'estiu

Summertime, Part 3 of scenes from provincial life,  2009
J.M. Coetzee
Traducció de Dolors Udina
Edicions 62
244 pàg.

Un crític anglès vol escriure un llibre sobre el difunt escriptor J.M. Coetzee, es centra en els anys 70, quan Coetzee compartia vida amb el seu pare en una casa als afores de Ciutat del Cap. Com que el jove no va tractar mai Coetzee, es dedica a entrevistar les dones amb qui l'escriptor es relacionar en aquest període i que probablement el van marcar, una ex-amant, una cosina, una ballarina brasilera, i també antics amics i col·legues. Coetzee s'autoretrata com un jove maldestre i esquerp que no troba el seu lloc en un país convuls.
Una pseudoautobiografia que es llegeix com una novel·la.

****

06 de novembre 2010

La epopeya del bebedor de agua

The Water.Method Man, 1972
John Irving
Traducció d'Iris Menendez
Tusquets Editores
395 pàg.

En Fred Bogus Trumper té problemes, la dona l'ha deixat i s'ha endut el seu fill. A més a més té problemes de salut, les seves infecciones de tracte urinari necessiten cirurgia, però ell no ho veu clar.  La seva amant vol un fill, però ell no ho té clar. Indecís, insegur, una arracada, vaja. Un home dels que li agraden a Irving i dels que Irving sap retratar amb mestria, ironia i sentit del humor. Amb personatges esbojarrats i amb històries que es desenvolupen de manera paral·lela, amb contínues anades cap endavant i cap endarrera. Una novel·la divertida, amb moments de tristesa i desconsol,  molt ben escrita. Marca de la casa.

****

01 de novembre 2010

Fama

Ruhm, 2009
Daniel Kehlmann
Traducció al català de Frncesc Rovira
Anagrama · Empúries
175 pàg.

Nou relats que es poden llegir de manera independent, però també com a capítols d'una novel·la coral, on els personatges deambulen al voltant del seu telèfon mòbil.
Una lectura lleugera i entretinguda, sense més.

**

28 d’octubre 2010

Àcid sulfúric

Acide sulfurique, 2005
Amèlie Nothomb
Traducció de Ferran Ràfols i Maëlle Monnerie
Anagrama · Empùries
140 pàg.

És realment àcida i corrosiva aquesta novel·la. Fa un retrat ben poc amable de la humanitat com a espectadora de teleescombrería. Un reality que reprodueix un camp de concentració, els concursants evidentment no hi participen voluntàriament, però si que ho fan els kapos. Una mirada sobre la televisió i sobre el comportament humà(exagerada, com sempre és la Nothomb) però que no s'allunya massa de la realitat d'alguns dels programes que actualment s'emeten per televisió. To i així, no m'ha agradat gaire, massa previsible pel meu gust.

**

26 d’octubre 2010

Subsòl

Unai Siset, 2010
Bromera
181 pàg.

La foto que veieu a la coberta ha estat el desencadenat d'una aventura. Una aventura que amb el nom d'Unai Siset aplega  set autors que han donat vida  a les set persones que apareixen a la foto. El que semblava un recull d'històries independents, ha acabat sent una novel·la a catorze mans. I s'ha de dir que una novel·la reeixida, que al plaer de la lectura hi afegeix el del joc d'intentar esbrinar qui ha escrit què. Però abans d'ara, només he llegit a un dels pares de la criatura, en Manel Baixauli, un dels meus escriptors preferits, em sembla que l'he identificat.
La foto la  va fer  Peter Turnley a Paris, la tardor del 1979,  en algun  dels contes/capítols es barregen fets reals i ficció, però com sempre en literatura, on comença la ficció? i on la realitat? Cada conte/capítol té la seva personalitat, el seu estil, uns m'han agradat més que altres, però el conjunt és realment agradable de llegir.

***

18 d’octubre 2010

Los muertos

Jorge Carrión, 2010
Mondadori
165 pàg.
Gairebé sempre, al entrar a la biblioteca  miro el prestatge de les novetats i em deixo endur per l'atzar, pel que m'entra pels ulls, l'esquena escarificada que veieu al costat em va atrapar. 
Un cop a casa, llegint les primeres pàgines vaig pensar, m'he equivocat. Però sóc tossuda i no em rendeixo a la primera, malgrat l'estranyesa i el malestar que em provocava el que llegia, vaig continuar. La segona part em va obrir els ulls i ho vaig entendre. Bé, gairebé tot. Vaig entendre perquè em semblava estar llegint el guió d'una sèrie de televisió. La  tercera part de la novel·la, segona temporada de la sèrie, ja no em va semblar rara, tot i que seguia provocant-me malestar, i és que la violència del món que retrata no és fàcil de digerir. 
És una  novel·la de difícil classificació post-moderna? utopia cibernètica? ciberintelectual? 
En tot cas,  interessant, diferent, sorprenent. A mi m'ha agradat molt.

****

17 d’octubre 2010

Allegro ma non troppo

Carlo M. Cipolla, 1988
Traducció al castellà de Maria Pons
Editorial Crítica
97 pàgines

Con diu la dita, Al pot petit hi ha la bona confitura
Aquest és un gran llibre petit. Dividit en dues parts clarament diferenciades, en la primera un estudi determina el paper cabdal de les espècies, i del pebre en particular, en el desenvolupament econòmic de l'Edat Mitjana. Poca broma. Començant per la caiguda de Roma,  passant pels bel·licosos pobles escandinaus, fins arribar al veritable motiu de les croades, un repàs a la història de la humanitat fent  especial incís a les qüestions purament econòmiques. Tingueu per cert, que si no hagués estat per la golafreria d'un monjo medieval, no seríem on som. 
La segona part és una càrrega de profunditat, incisiva, punyent i explosiva contra la naturalesa humana. Utilitzant recursos matemàtics aplicats a la sociologia demostra  la enorme quantitat d'estúpids que ens envolta, el poder que tenen i com n'és de difícil enfrontar-nos-hi. Les Cinc Lleis Fonamentals de l'estupidesa humana haurien de ser  lectura obligatòria a les escoles de tot el món.

****

16 d’octubre 2010

El buen alcalde

The Good Mayor, 2009
Andrew Nicoll
Traducció de Gemma Deza
Circulo de Lectores
392 pàg.

El subtítol d'aquesta novel·la és: Un cuento de amor mágico.
No enganya, però tampoc ho diu tot. No és només un conte d'amor, de màgia n'hi ha, no gaire però n'hi ha, és també un conte de desamor, de desacords, d'ocasions perdudes.  Tibo és l'alcalde d'una petita ciutat a la costa del Bàltic, és un bon alcalde i un bon home, viu sol i està enamorat de la senyora Stopak, la seva secretària, casada i que fa poc ha perdut la seva filla petita, una tragèdia que el seu home no ha superat, l'Agathe Stopak no és feliç, en Tibo se n'adona i inicien una especial relació d'amistat i lo que surja. Però en Tibo és poc agosarat i l'Agathe es cansa d'esperar, a més, l'Hektor és a prop i és decidit. L'Hektor no és un bon home, en Tibo és pacient, i està enamorat.  Santa Walpurnia vetlla pels amants. Un final, si més no, sorprenent.
Un llibre ben escrit, una lectura agradable, sense pretensions.
Un llibre viatger, que no arribarà a la costa dàlmata ni al Bàltic, però que del sud  volarà cap al nord i més enllà.

***

10 d’octubre 2010

Camí de sirga

Jesús Moncada, 1988
Edicions de la Magrana
346 pàg.

 Aquesta és la cinquena re-lectura de Camí de sirga, cada cop em complau més, cada cop hi trobo algun detall que havia passat desapercebut, cada cop em sento com si hi fos, com si navegués pel riu o passegés pel poble ple de vida de principi de segle, entro al Cafè del Moll i xerro una estona amb l'Honorat del Rom o amb l'Arquímedes Quintana,  la pols de les cases que van derruir el 1970  m'embruta les sabates, sento veus que diuen: "Recordeu l'Arnau Terrer!" i si aixeco el cap quan sóc a la Plaça d'Armes veig la  Carlota que s'amaga darrera les cortines...
I no sé perquè, però cada cop em sorprèn la riquesa del llenguatge de Moncada, la vivacitat de les paraules que no conec però que intueixo.
El rellegiré, no sé quan, però tornaré a llegir-lo.

*****

22 de setembre 2010

La contravida

The Counterlife, 1986
Philip Roth
Traducció a l'espanyol de Ramon Buenavenura
Seix Barral
416 pàg.

Zuckerman i la seva família protagonistes un altre cop. Les cinc parts en que es divideix la novel·la expliquen i re-expliquen un fets que es contradiuen i es superposen. Qui és que pateix una greu malaltia que només es pot solucionar si se sotmet a una operació a vida o mort? És en Henry, el germà, tal com sembla a la primera part? O és el propi Zuckerman? Els temes de Roth un cop més re-visitats: el sexe, la malaltia, la mort, la identitat. 
L'estructura complexa que barreja la ficció amb la pròpia creació de la novel·la em resulta molt interessant i atractiva.
Una gran novel·la.

****

01 de setembre 2010

Una cosa per explicar-vos

Something to tell you, 2008
Hanif Kureishi
Traducció de Francesc Rovira
Empúries
521 pàg.

En Jamal és un psicoanalista perseguit pel record d'un fet violent lligat al seu primer amor. No ho superarà mai. Al seu voltant, una família i una colla d'amics, tots ben excèntrics i amb traumes sense resoldre. A estones còmica, a estones força dramàtica, aquesta  és una novel·la viva i vital que compon un escenari amb personatges irreverents i descarats i fa un retrat implacable de l'Anglaterra multicultural de finals del segle XX.
Entretingut.

***

28 d’agost 2010

Que el món no pari de rodar

Let the great world spin, 2009
Collum McCann
Traducció d'Anna Turró
La Magrana
464 pàg.
National Book Award 2009


Aquest és un d'aquells llibres que no pararies de llegir, que quan l'acabes el tornaries a començar, cosa que no he pogut fer perquè m'ha agradat tant que l'he recomanat, i deixat, a tort i a dret.
L'agost del 1974, un home va passejar-se per un cable estès entre les torres bessones del World Trade Center, aleshores encara en construcció, durant 45 minuts. Una part de la ciutat es va paralitzar als seus peus, però el món no va parar de rodar i mentre l'equilibrista compleix el seu somni, la seva proesa enllaça diferents personatges i situacions, vides que es creuen. Un grup de mares que busquen consol per la mort dels seus fills al Vietnam, una parella d'artistes que fugen de la ciutat i les drogues, un sacerdot irlandès que vetlla per un grup prostitutes del Bronx, hackers, graffiters; gent molt diferent que tenen en comú doloroses pèrdues i una vida difícil. Un calidoscopi de l'època,  de la ciutat i de la seva gent.
És una novel·la excepcional, molt recomanable,  la millor que he llegit darrerament.
Man on wire és un magnífic documental que narra l'aventura de Philippe Petit, l'equilibrista.

*****

24 d’agost 2010

La fórmula preferida del profesor

Hakase no aishita sushiki, 2003
Yoko Ogawa
Editorial Funambulista
298 pàg.

La senzilla història d'un mare soltera, que treballa com assistenta domèstica, el seu fill de 10 anys i un vell professor de matemàtiques que a causa d'un accident té una memòria que només abasta els darrers 80 minuts. Quan li proposen anar a treballar a casa del professor es tem el pitjor, però tot i les dificultats, serà la millor feina que mai ha tingut, degut a la relació d'amistat que s'estableix entre  el seu fill de 10 anys i el vell professor, ambdós apassionats pel beisbol. Els nombres, i les matemàtiques en general, amaren la fràgil existència del vell professor i li donen seguretat i una especial manera de relacionar-se amb l'entorn.
Una llibre ple de bonhomia i tendresa que ha estat un autèntic fenomen editorial al Japó.

***

23 d’agost 2010

Les desventures d'un llibre vagabund

Le pilon, 2006
Paul Desalmand
Traducció de Jordi Roureda
Empúries
140 pàg


Què penseu què diria un llibre si podés parlar? Ho descobrireu si llegiu aquest llibre.
Sabreu que el pitjor malson d'un llibre és la trituradora de paper, que el pitjor que li pot passar és que ningú el llegeixi, les pors que passa al magatzem o el temor d'arribar a una llibreria i que el releguin a un prestatge mig amagat, això si no el tornen abans d'obrir la caixa!. Sabrem la vida secreta dels llibres als prestatges. I dels diferents lectors que ha tingut. El que mai sabrem és qui és, només què és: un llibre. Un llibre que parla de llibres i de lectors
Aquesta podria ser la història de qualsevol llibre.

****

21 d’agost 2010

Una educació francesa

o les set vides d'en Bezsonov, 2009
Joan-Daniel Bezsonoff
L'avenç
Premi LLetra d'Or
159 pàg.

Els relats publicats a la revista 'Avenç durant l'any 2008 han servit a l'autor de base per a aquest llibre. Segons el l'autor confessa, no és un llibre autobiogràfic tot i que hi parla molt d'ell mateix.
A petites dosis repassa la seva infantesa i adolescència, els diferents llocs on va viure i les diverses escoles a les quals va assistir. el divorci dels pares, la descoberta de la vida d'un nen viu i inquiet amb una memòria prodigiosa. Una mirada dolça, melangiosa i crítica alhora.
El català de Bezsonoff és preciós, descobrir-hi els girs de la Catalunya Nord és un plaer.

***

19 d’agost 2010

La pastoral catalana

Julià de Jòdar, 2009
Edicions Proa
Premi Carlemany 2009
393 pàg.

Amb tants escriptors com hi ha es fa difícil llegir-los a tots, Julià de Jòdar era un dels que tenia pendents i per qui sentia una gran curiositat. No sé si m'he equivocat de llibre o m'equivocava quan sentia curiositat.
Una parella viatja als Estats Units per ajudar una amiga que hi viu des de fa anys, el viatge els hi serveix de pretext per fer repàs a la seva vida i a als darrers anys  del seu país, Catalunya.
No m'ha agradat aquesta novel·la, l'he trobat pretensiosa;  no m'ha agradat l'estil, el trobo ampul·lós, abarrocat i en excés grandiloqüent.

**

15 d’agost 2010

Ni de Eva ni de Adán

Ni d'Ève ni d'Adam, 2007
Amélie Nothomb
Traducció de Sergi Pàmies
Editorial Anagrama

L'Amèlie torna al Japó on va viure la seva infantesa, torna al Japó que ha idealitzat i que la fascina. Per poder -se pagar les despeses dóna classes de francès i viu una tendra història d'amor amb un jove japonés fascinat per la cultura i la llengua francesa. Una dolça mirada europea sobre un Japó força tradicional. Les tremolors vindrien més tard
Una novel·la amable, amb certs tocs de parodia.
Fantàstica traducció.

***

14 d’agost 2010

La habitación de invitados

The Spare Room, 2008
Helen Garner
Traducció de Isabel Ferrer Marrades
Salamandra Editorial
155 pàg.

Nicola, malalta de càncer, demana a la seva amiga Helen que l'aculli a casa seva mentre se sotmet a un tractament alternatiu. Helen, en primera persona, narra els  sentiments contradictoris entre el desig d'ajudar a  Nicola i els desgast físic i emocional que suposa cuidar un malalt. La novel·la transcorre a Austràlia, però podria ocórrer a qualsevol lloc.  Quins són els límits de l'amistat? Es necessari sacrificar-se a qualsevol preu? Cal encoratjar les falses esperances d'una persona malalta?
Tot això, i una mica més, és el que pregunta i intenta respondre aquesta magnifica novel·la. 

****

13 d’agost 2010

Mans de fang

Francesca Aliern, 2010
Cossetània Edicions
221 pàg.

Història de l'amistat de dues noies joves als anys 50 a les terres de l'Ebre, un món gris i amb poques esperances d'una vida més enllà del camp  i la llar.
He trobat una mica carregós l' ús excessiu del llenguatge localista.

***

La isla de los perros

The Isle of Dogs, 2008
Daniel Davies
Traducció de Federico Corriente
Editorial Anagrama
236 pàg.

Sexe a l'aire lliure i amb desconeguts, un recorregut pels pàrquings de l'Anglaterra rural tot buscant els punts no vigilats per les càmeres, les illes dels gossos
Soledat, morbositat? Què empeny als protagonistes d'aquesta novel·la? 
Per al meu gust, innecessària i excessivament explícita, un seguit de descripcions d'escenes de sexe i poca cosa més.

**

12 d’agost 2010

Moriré, pero mi memoria sobrevivirá

Jag dör, men minnet lever, 2003
Henning Mankell
Traducció del suec de Carmen Montes Cano
Tusquets Editores
130 pàg.

Reflexions de l' escriptor  sobre l'impacte que la SIDA té a l'Africa, continent que coneix bé. Tot recorrent poblets d'Uganda parla amb malalts i malaltes i amb els seus fills, pobles on gairebé només hi viuen nens i vells, perquè la generació del mig està sent delmada. Al primer món els malalts són tractats amb èxit, però a l'Àfrica moren per manca de recursos i fàrmacs. Ens parla dels Memory Books, llibres de records, que els malats creen perquè els seus fills els recordin. Un llibre cru que ens obliga a mirar de cara una realitat esgarrifosa.

***

08 d’agost 2010

La llegenda del sant bevedor

Die Legende vom heiligen Trinker, 1939
Joseph Roth
Traducció de Judith Vilar
El cercle de Viena
93 pàg.

Sentia curiositat per llegir al que per a mi és l'altre Roth, el Joseph Roth, considerat per la crítica com un dels  millors escriptors centreeuropeus del segle XX. M'he estrenat amb l'última novel·la (curta) que va escriure, Andreas, un clochard que viu sota els ponts de Paris, un vespre rep de mans d'un desconegut una almoina de 200 francs i es compromet a tornar-los a Santa Tereseta de Lisieux tant aviat som li sigui possible, però passen les setmanes i, malgrat la seva bona voluntat, no aconsegueix  tornar els diners tot i que, miraculosament, la seva butxaca no es buida mai. Ironia, tendresa i sentit de l'humor amaren aquest relat.
Una  pel·lícula basada en aquest novel·la va guanyar un Lleó d'Or de Venècia l'any 1988.
Un cop més, felicitar a l'editorial per l'acurada edició i el magnífic disseny.

***

07 d’agost 2010

L'última nit a Twisted River

Last nigth in Twisted River, 2009
John Irving
Traducció de Francesc Rovira
Edicions 62
650 pàg.

Un pare i un fill fugen d'un campament de llenyataires la nit que el nen mata, involuntàriament, una dona. Hauran de fugir tota la vida per escapar a la persecució de l'amant de la dona morta, un policia local que no es rendirà fins que els trobi i es vengi.
Tràgica, violenta i plena d'aventures, una novel·la que arrossega com el riu de la novel·la per on baixen els troncs.  John Irving  ens ofereix la seva visió d'un món on la infància dura poc, on l'amor d'un pare pel seu fill és inesgotable, on l'amor és una força de la natura i on l'amistat i la fidelitat són valors inestimables. L'autor retrata amb mestria els dos protagonistes, i se supera  en els personatges, suposadament, secundaris que brillen amb llum pròpia. M'ha agradat sobretot el joc de miralls, la construcció d'una novel·la dintre de l'argument de la novel·la. 
Segons confessa l'autor sempre comença a escriure de darrera cap endavant, aquesta és la darrera/primera frase:
"Va pressentir que la gran aventura de la seva vida estava a punt de començar, tal i com ho devia haver pressentit el seu pare enmig de les esgarrifoses circumstancies que havien envoltat la seva última nit a Twisted River"

****

02 d’agost 2010

El anorak de Picasso

Jose Antonio Garriga Vela
Candaya Narrativa
136 pàg.

ISBN 978-84-937077-7-4

Hi ha escriptors que per mi són un valor segur, Garriga Vela n'és un d'aquests. Aquest és el seu darrer llibre publicat on revisa un relat que va publicar fa cinc anys, el que dona títol al llibre, i que a més recull quatre relats més que ens porten un altre cop al número 38 del carrer Muntaner de Barcelona, un edifici amb una llarga història al darrera, un edifici que ha viscut.
Com en les seves novel·les, barreja realitat i ficció, és difícil destriar-ne una de l'altra, però i què?  tant em fa si és cert que va conèixer Picasso quan el seu pare que era, o no, sastre li va portar un anorak que el pintor li havia encarregat vint i tants anys enrere, el que m'emociona i em complau és llegir el que escriu, les seves fantasies, els seus somnis, les seves històries i el seus records, siguin certs o no. Escriure bé com ho fa ell, és un art.
Clar que haver viscut la infantesa en un pis on es va fundar el Cau Ferrat deu ajudar a ser artista i veure cada dia al entrar a casa els forats de les bales que no van tocar als germans Badia  deixa empremta.
Un llibre fet de peces soltes que formen un conjunt, si ja heu llegit Muntaner,38, no us podeu deixar perdre aquest, i si no l'heu llegit, llegiu-lo. Llegiu-los tots dos.

****

01 d’agost 2010

Plaga de palomas

The plague of doves, 2008
Louise Erdrich
Traducció de Susana de la Higuera Glynne-Jones
Editorial Siruela
379 pàg.
Finalista del premi Pulitzer 2009
Llibre de l'any Publishers Weekly

El 1897, un crim va canviar per sempre la vida de algunes de les famílies que vivien a Pluto (Dakota del Nord), una ciutat de majoria blanca situada al costat d'una reserva d'indis chipewa. Amb els pas dels anys, els descendents d'aquella  tragèdia han anat creant lligams ignorant el passat comú.
En Mooshum explica velles històries a la seva néta  Evelina, ella ens conta les  seves vivències i  juntament amb els records de molts altres personatges es teixeix una història que s'allarga tot el segle XX, basculant entre el realisme màgic i la crònica històrica dels primers assentaments blancs a la zona fronterera entre els EEUU i Canadà.
Novel·la pausada, cal entrar-hi poc a poc, fer-se amb els personatges, conèixer-los de mica en mica i ajuntar les peces que semblen inconnexes, l'autora dosifica la informació que ens dona per arribar  a un desenllaç inesperat.
La recomano, tot i que no és fàcil de llegir, deixeu-vos endur per les paraules i no us decebrà.

****

31 de juliol 2010

Com dir adéu Guia domèstica per morir

The Household Guide to Dying, 2008
Debra Adelaide
Traducció de Jordí Cussà amb la col·laboració dAnna Camps
Editorial Empúries
379 pàg.

Feliçment casada i mare de dues nenes, la Delia es guanya la vida escrivint una sèrie setmanal de guies domèstiques modernes que té molt èxit i també una reconeguda i mordaç columna de consells domèstics plena d'ironia. Però quan comença la novel·la, tot i que encara no ha complert els quaranta, li queda molt poc temps de vida. La Delia està obsessionada a deixar a les seves filles, encara petites, guies domèstiques que els puguin ser útils quan arribin a l’edat adulta, i escriu llargues llistes per ensenyar-los a preparar, per exemple, la tassa de te perfecta. El que necessita, de fet, és un manual: exactament la mena de manuals que està habituada a escriure. De seguida s’adona que aquesta guia serà, segurament, la tasca més important de la seva vida, i es posa a treballar amb entusiasme. Però, mentre escriu, la Dèlia s’ha d’enfrontar amb fantasmes del passat, sobretot amb uns fets de catorze anys enrere. Abans de morir, encara haurà d'emprendre un viatge, tornar al seu passat i dur a terme un últim gest vital per anar-se’n en pau amb ella mateixa.

Una novel·la agradable de llegir, escrita amb sentit de l'humor, sensibilitat i ironia, sense carregar les tintes en la part morbosa de la història.

***

26 de juliol 2010

Katastrophe

Randall Boyll
Traducció de Josefina Meneses
Circulo de Lectores, 2001
632 pàg.

Fora de casa i amb hores i hores  per llegir, si una no carrega de llibres  la maleta, acaba llegint el que troba a la la casa on es troba. Vaig trobar aquest i me'l vaig empassar.
Novel·leta entretinguda, amb una intriga delirant, que  cau de ple en el gènere fantàstic, però d'escassa qualitat literària.
En una festa de professors universitaris, l'amfitrió s'empesca un entreteniment que acabarà tenint unes conseqüències fatals per un dels convidats. La cosa s'allarga i es complica fins a límits insospitats. 
Embolica que fa fort! No cal ni que us hi acosteu.

**

24 de juliol 2010

La casa de los siete pecados

Mari Pau Dominguez, 2009
Grijalbo
352 pàg.
I Premio CajaGranada de Novela Històrica

Madrid, a finals del segle XIX, uns obrers troben l'esquelet d'una dona mentre rehabiliten la coneguda  Casa de las Siete Chimeneas, on al segle XVI hi va viure l'amant de Felipe II,  Elena Mendez, casada amb el capitan Zapata, heroi de Flandes. 
Intrigues de la cort, amors secrets, sentiments de culpa. Per passar l'estona.

***

22 de juliol 2010

El maestro de almas

Le maître des âmes
Irène Némirowsky
Traducció de José Antonio Soriano
Editorial Salamandra
221  pàg.

Dario Asfar ha emigrat a França des de Crimea, ha passat fam i penúries, però finalment aconsegueix ser metge. Arriba a Niça amb la seva dona, allí naixerà el seu fill. Assetjat pels deutes, el doctor Asfar intenta sobreviure. L'auge del psicoanàlisi li permetrà fer-se un nom, però la seva personalitat inestable el porta un cop i un altre a contreure deutes i a viure per sobre les seves possibilitats. Ambiciós, esdevé un més dels estafadors i vividors que pul·lulen pel Paris de la Belle Époque. 
L'autora retrata molt bé l'ambient de l'època tot i perfila els personatges d'una manera brillant no exempta d'acidesa.
Publicada per entregues a la revista Gringoire entre el maig i l'agost del 1939, el 2005 va ser reeditat en forma de llibre.

***

20 de juliol 2010

La libreria

The Bookshop, 1996
Penelope Fitzgerald
Traducció d'Ana Bustelo
Impedimenta
181 pàg.

Un cop més les entusiàstiques recomanacions han acabat en decepció. La Florence Green, una dona de mitjana edat, vol obrir una llibreria en un petit poble de l'est d'Anglaterra, l'èxit inicial esdevindrà fracàs quan l'edifici que ha comprat és desitjat per una de les forces vives del poble.
Entretinguda, però insulsa, li falta passió i li sobra el poltergeist que li treu veracitat. La veritat és que l'estil d'aquesta escriptora no m'agrada gaire.
Una història que hagués pogut donar més i que per mi  ha quedat en un bluf.

**

19 de juliol 2010

El arca del agua

The Waterworks, 1994
E.L. Doctorow
Traducció de Julieta Lionetti
Muchnik Editores
318 pàg.

Un cop més, Doctorow utilitza com a pretext una fets històrics per  bastir una novel·la densa i complexa. Nova York a finals del segle XIX, on la corrupció política no tenia fre. Al voltant de la desaparició d'un jove periodista, crea una una historia d'intriga, on el doctor  Sartorius, personatge heroic a seva altra novel·la La Marcha, és aquí un àngel caigut que experimenta per vèncer la mort. 

***


14 de juliol 2010

La fiesta del oso


Jordi Soler, 2009
Mondadori
157 pàg.

Fa uns mesos, vaig veure una entrevista on l'autor parlava del seu llibre,  vaig recordar-ne un altre amb un títol similar i la mateixa localització que m'havia agradat molt, en sabia poc del Jordi Soler, mexicà amb, evidents, arrels catalanes,  però em va temptar i el vaig posar a la llista. Sàvia decisió, perquè he descobert un autor que m'ha agradat molt i m'ho passat molt bé, malgrat que la història és tràgica i amarga.
Dos germans fugen de la desfeta de la guerra civil, la travessa dels Pirineus els separarà, Arcadi aconsegueix arribar a l'altra banda i  fugir cap a Mèxic, mai sabrà res més de l'Oriol, tot i que el fa sa i estalvi i amb una vida d'èxit com a pianista. Anys més tard, el net de l'Arcadi, escriptor reconegut, rebrà una nota que el portarà a investigar, i descobrir, que se'n va fer de l'Oriol.  La veritat us farà lliures, diu l'evangeli de Sant Joan, també pot fer molt de mal.
Amb un evident component autobiogràfic, però què és real i què ficció?
Una magistral novel·la sobre la guerra civil, sobre la veritat i la mentida, sobre joves que van ser obligats a ser herois, sobre la culpa i sobre la fragilitat humana. 

****

12 de juliol 2010

El viajero del siglo

Andrés Neuman, 2009
Editorial Alfaguara
544 pàg.
Premi Alfaguara de Novela, 2009

Un viatger arriba a una ciutat, on és fàcil perdre-s'hi perquè els carrers es mouen, per passar-hi una nit,  s'hi acaba quedant una llarga temporada. Coneixerà un músic de carrer amb qui farà amistat, coneixerà la Sophie de qui s'enamorarà, farà amics i enemics. És la ciutat o és la gent qui el frena? Una història  del segle XIX amb personatges que semblen del segle XX.
Llarga novel·la amb un estil molt marcat i una complexa estructura que al principi complica, una mica, la lectura, però acaba per resultar molt agradable i sorprenent.
Molt recomanable per als qui els hi agradin les novel·les que trenquen motlles.

****

05 de juliol 2010

La Orden del Finnegans

Enrique Vila-Matas
Eduardo Lago
Jordi Soler
Antonio Soler 
Malcom Otero 
José Antonio Garriga Vela
Ediciones Alfabia
142 pàg.

Fa una setmana em vaig prometre a mi mateixa que no compraria cap llibre fins d'aquí  a 6 mesos. Més de 40 pendents al prestatge és una bona raó. La manca d'espai, una altre raó. He faltat  a  la meva promesa amb aquest llibre que, tot i tenir-ne molts al davant, acabo de llegir. M'ha entusiasmat.
L'Orden del Finnegans està formada pels sis autors, cada any es troben a Dublin per celebrar junts el Bloomsday, no assistir-hi és motiu d'expulsió, en la trobada de l'any passat una de les decisions va ser fer aquest llibre conjunt. He llegit alguna obra de quatre dels sis autors, d'algun més d'una, tinc pendent la darrera novel·la de Jordi Soler, només Malcom Otero m'era totalment desconegut, ara sé que és un prestigiós editor i un bon escriptor de relats, el seu en aquest llibre és divertit i enginyós, però si me'n feu triar un per sobre dels altres, no sabria quin triar.
Doctor Finnegans y Monsieur Hire (Obra en curso), de Vila-Matas m'ha fascinat, art i literatura, la tria entre fons i forma , Finnegan o Hire, la dosi  justa  de cada una que s'aprecia en la seva obra.
Speak-Easy, d'Eduardo Lago, potser la narració més enigmàtica per a qui com jo no ha llegit l'Ulysses, de Joyce, però plena de sentit de l'humor i ironia.
Dreamery Creamery Stormbirds, de Jordi Soler, que m'ha descobert la musicalitat de l'anglès de Joyce.
Un dia de junio, d'Antonio Soler, crònica melangiosa del dia abans d'un dels Bloomsday.
Leopoldo, Malcom Otero, pura ficció, o no, i una gran dosi de sentit de l'humor.
El ejército de Ulises, de José Antonio Garriga Vela, les pors i l'angoixa del primer Bloomsday com a membre de l'Orden descrit amb poderosa veu narrativa.
Literatura en estat pur.
Si el regalo, comptarà com que no he trencat la promesa?

*****