27 d’abril 2011

Ubuntu Estimada terra africana

Nicolas Valle, 2008
Editorial Proa
320 pàg.

Un dels millors llibres d'aquest any.
El viatge, el llarg viatge, de l'autor per Àfrica. Una mirada sobre el continent i sobre la seva gent, sobre el passat, sobre la culpa d'Occident en el present d'Àfrica, sobre la guerra i la fam i, sobretot, sobre les ganes de viure i de sortir-se'n dels africans. La mirada d'un periodista que veu la gent, i no només la notícia, que escolta el que tenen a dir  els africans, blancs i negres, amb qui es troba, la mirada d'algú que no té por de barrejar-se, d'emborratxar-se, de (mal)viure amb els africans. I ens ho explica amb paraules senzilles, plenes de sentiments i de poesia, comparteix les seves reflexions, els seus dubtes i la seva indignació amb tots nosaltres. Us aconsello que mentre llegiu el llibre, amb el Google Maps o l'Earth, busqueu i seguiu la ruta que fa l'autor, jo, que no he estat mai a l'Àfrica, ho he fet i gràcies a aquest llibre sento com si hi hagués estat una estoneta.
Llegiu-lo!!

Na al Reto 2011

*****

24 d’abril 2011

Yo, lo superfluo y el error

Jorge Wagensberg, 2009
Editorial Tusquets
286 pàg.

De tant en tant m'agrada endinsar-me en gèneres que no acostumo a llegir, aquest llibre barreja ciència i literatura, crea ficció amb temes científics, petits apunts d'observació científica  convertits en contes. En la primera part, l'autor descriu el mètode científic  tradicional, tant allunyat de la literatura, després exposa les seves idees sobre com hauria de ser la literatura científica i acaba amb tot un reguitzell de relats, micro-relats alguns, on el protagonista és la ciència o els científics, o tots dos alhora, amb un estil clar i amè i altes dosis d'humor i d'ironia.  Recomanable tant per als de lletres com per als de ciències.
***

19 d’abril 2011

Piel de plátano

José Manuel González Reinoso, 2011
Ediciones de la Discreta
154 pàg.

Darrerament travesso una etapa d'una certa astènia lectora, o potser és només mala sort en la tria que faig, a més no m'agraden massa els llibres de relats, prefereixo una novel·la, però ha gaudit molt d'aquest llibre de contes, el vaig llegir d'una tirada sense poder-lo deixar. Son uns relats contundents, com un cop de puny al fetge, amb una gran dosi de violència, amb personatges i situacions de crònica negra, però relatats d'una manera directa i clara, sense concessions.

Re al Reto 2011

****

18 d’abril 2011

Corona de flores

Javier Calvo, 2010
Mondadori
305 pàg

Escric aquesta píndola quan fa gairebé un mes i mig que vaig acabar el llibre.
La Barcelona de finals del segle XIX on transcorre la novel·la és una ciutat fosca i bruta, el fum de les fàbriques flota sobre la ciutat, un Dosel de Sombras que ho impregna tot. Baixos fons i baixes passions, personatges sense futur en un ambient  sòrdid. Un assassí corre per la ciutat, l'inspector Semproni de Paula és incapaç de detenir-lo, Menelaus Roca, un anatomista amb un fosc passat ha d'ajudar-lo, al seu voltant   tot una sèrie de personatges grotescs i miserables. Podria semblar una novel·la gòtica més, però l'autor va més enllà, barreja realitat i fantasia i crea un ambient angoixant i seductor que arrossega el lector sense deixar-lo respirar.
Una gran novel·la.
****

12 d’abril 2011

La casa del propòsit especial

The House of  Special Purpose, 2009
John Boyne
Traducció de Jordi Cussà
Edicions Empúries
432 pàg.

La novel·la transcorre en dos escenaris i en dues èpoques diferents, els capítols s'alternen i des d'Anglaterra a l'època actual anem fins a la Russia dels tzars. En l'anar i venir de l'un a l'altre, d'abans fins ara, la història va omplint les llacunes i mica en mica es dibuixen les vides de Georgy i de Zoia.
Barreja de fets reals i ficció. Una novel·la senzilla i entretinguda que es llegeix amb facilitat i que deixa un bon gust de boca.

N al Reto 2011

***

09 d’abril 2011

Pastoral americana

American Pastoral, 1997
Philip Roth
Traducció de Xavier Pàmies
La Magrana
492 pàg.
Premi Pulitzer 1998

Finalment s'ha traduït al català (una magnifica traducció, com totes les del Xavier Pàmies) la que que es considera l'obra mestra de Philip Roth. 
Tràgica història la que ens explica Nathan Zuckerman, Seymour Irving Levov, el Suec Levov, fill d'immigrants, criat amb molts sacrificis durant la postguerra, atleta llegendari a l'institut, hereta i fa gran l'empresa de guants del seu pare, es casa amb una miss Nova Jersey, construeix la casa dels seus somnis i té una preciosa filla. El somni americà fet realitat. De sobte,  un bon dia de l'any 1968, aquest somni s'esmicola i el Suec Levov es troba perdut sense saber com ni perquè.
Com en gairebé totes les novel·les de Roth, les vicissituds particulars del seus personatges retraten fidelment la societat nord americana de l'època, en aquest cas la guerra del Vietnam i les seves conseqüències, i la seva  és gairebé sempre una mirada critica.
Tot i no ser la que més m'ha agradat d'aquest autor, una gran novel·la.

****

04 d’abril 2011

Quan la vida puja a la bàscula


Claus perquè l'estrès no t'engreixi
Pilar Senpau, 2011
Edicions Pòrtic
158 pàg.

No sempre ha de ser tot literatura pura i dura. 
Aquest llibre a més de ser amè, és interessant, sobretot per a algú a qui la vida, encara que sigui una vida tranquil·la, li  puja de mica en mica, però sense pausa, a la bàscula. Segons l'autora, emocions i dieta van lligades, es prou coneguda la teoria que la felicitat se'ns nota a la panxa, sembla però que l'estrès també s'hi diposita. 
Mal viatge!! Posats a triar, trio la corba de la felicitat.

Pa al Reto 2011

***