31 de gener 2008

Una mujer en Berlin

Autora: Anònima
Editorial: Anagrama


Así lo ve la autora de este libro, que vivió el final de la guerra en Berlín. Sus observaciones aparecieron publicadas por primera vez en Norteamérica en 1954, gracias a Kurt W. Marek, crítico y periodista, a quien la autora confió el manuscrito.

Ahora Anagrama recoge, además del epílogo de Marek, una introducción de Hans Magnus Enzensberger. En este documento único no se ilustra lo singular sino lo que les tocó vivir a millones de mujeres: primero la supervivencia entre los escombros, sin agua, sin gas, sin electricidad, acuciadas por el hambre, el miedo y el asco, y, posteriormente, tras la batalla de Berlín, por la venganza de los vencedores.

.......................................................


Diuen que la història necessita reposar per ser revisada, la II Guerra Mundial ja deu haver reposat prou.
Aquests últims anys, tan el cinema com la literatura ens expliquen una i altra vegada els fets, des de diferents vessants, la tendresa (tot i que ajuntar guerra amb tendresa sigui un oxímoron) de Bruno El nen del pijama de ratlles, la dels que diuen que només obeïen ordres, com Max Aue a Les Benignes, fins a la d'aquesta dona a Berlin a les acaballes de la guerra.
Impressiona la fredor amb que s'enfronta a l'allau de violència, misèria i dolor, i la presència d'ànim per escriure cada dia, tot i no crec que el voler deixar constància escrita dels fets es degués a la por d'oblidar, son fets que no s'obliden i marquen per sempre qui els ha patit .
En aquests diaris preval el fons, els sentiments, las sensacions, a la forma, la qualitat literària.
Es difícil descriure bellament una violació.
Jo us la recomano.

Alemanya

28 de gener 2008

L'edifici Iaqubian

Autor: Alaa al Aswani
Traductor: Pius Alibek
Editorial: Edicions de 1984

Amb un esguard tendre i afectuós, l’autor descriu amb naturalitat els afanys, les riqueses i les misèries, la bellesa i la maldat, tots els mals i els temes considerats tabú que conformen el mosaic de la societat egípcia. Així, l’homosexualitat, la hipocresia religiosa, la corrupció, el fonamentalisme, l’abús de poder i l’esclavitud sexual de la dona davant el patró són narrats sense prejutjar però sense pietat. El fanatisme de Taha, l’homosexualitat de Hatim, l’abús dels amos amb Butheina, el poder del Gran Home, la riquesa d’Azzam i la decadència del passat aristocràtic de Zaki conformen dins de L’edifici Iaqubian l’enrunament d’un país. Amb una prosa àgil i captivadora, tant el llibre com la pel•lícula han sortit sorprenentment indemnes de la censura i molt ben acollits per la crítica.

........................................................

Si poseu "edifici iaqubian" a qualsevol buscador trobareu moltes crítiques, totes bones.

A mi em va costar fer-me el llibre meu, les primeres pàgines se'm van fer una mica costa amunt, no tan sols per la gran quantitat de personatges i per la dificultat de recordar el nom, també perquè jo buscava el Caire de Mahfuz.
Aquest és ben diferent, però tant o més atractiu i repulsiu alhora.

I més que un mosaic, com diuen moltes crítiques, per a mi ha sigut com un trencaclosques i m'ha calgut tenir-ne unes quantes peces per començar fer-me idea del conjunt.
Un cop les he tingudes totes al davant he vist un món ple de petites alegries i grans misèries, amor, odi, vanitat, egoisme, avarícia ... tots els gran defectes universals del home.

També alguna virtut, però menys. És el món real, el del Caire, però també el de qualsevol altra ciutat.

Aquí podeu veure un tràiler de la pel·lícula.


24 de gener 2008

Contemplant el monstre

Autor: Joan Cavallé
Colecció: Narratives,
344 pàgines
Un esplèndid retrat de la nostra societat i dels monstres que hi habiten.
El lector ha de creuar, pàgina a pàgina, un autèntic camp de mines, de pistes que cal ajuntar per arribar a la veritat. Finals del segle XX. Dia de Sant Jordi. Cinc de la tarda. A la capital de l'Estat un cotxe bomba esclata en una plaça cèntrica i provoca una massacre d'enormes proporcions. Ni la manera d'actuar ni les dimensions són les habituals dels grups o moviments terroristes coneguts. No hi ha pistes ni comunicats. Les autoritats estan desconcertades.
Així arrenca la trama de Contemplant el monstre, un extraordinari engranatge literari que ens endinsa en l'ànima d'un terrorista, que ens en revela els motius, la seva lluita interior per actuar sense pietat ni remordiment, l'espiral de follia i raó que el porta a creure's un déu. Els polítics, els mitjans de comunicació, els petits delinqüents, els funcionaris, els intel·lectuals i escriptors, la reialesa, l'exèrcit, l'església, els ciutadans anònims...
Tots els col·lectius són sacsejats per la brutalitat de l'atemptat. Amb un estil madur i àgil Joan Cavallé traça un esplèndid panorama de la nostra societat, amb múltiples històries individuals que s'entrellacen en un brillantíssim exercici narratiu, ple de jocs, pistes i paranys per al lector.

.............................................................

No és una novel·la fàcil, no només pel argument, sinó també per la tècnica.
Dues veus que es van alternant, fins a confluir en un final inquietant i sorprenent.
El vaig acabar ahir al vespre, però penso que per acabar de copsar-lo hauria de tornar-lo a llegir.
Segurament ho faré.


21 de gener 2008

La carretera

Autor: Cormac MacCarthy
Traductor: Luis Murillo
Editorial: Circulo de lectores
2006

Vaig llegir les 236 pàgines d’aquest llibre amb l’estómac i el cor encongits per l’angoixa.

Un pare i el seu fill caminen per un món gris i ple de cendra, sense veure el sol, tant sols una trista llum lletosa pinta cada matí l’horitzó.
Dins un carretó de supermercat les seves minses pertinences que defensen dels altres, els dolents.Cases cremades, cotxes cremats i abandonats, cadàvers arreu, arbres i camps ofegats per la cendra, la mort al aguait darrera cada corba de la inacabable carretera. Fam, dolor, tristesa, soledat, desesperació.De tant en tant, petits oasis on refugiar-se que no fan si no allargar l’agonia. Frases despullades de qualsevol adjectiu innecessari, paràgrafs curts i contundents, una història dura, molt dura.Malgrat tot una petita flama d’esperança ....
Magnifica novel·la, no us deixarà pas indiferents.

18 de gener 2008

La autèntica història dels Kelly

Autor: Peter Carey
Editorial: Proa
2001
Amb l'abrupta poesia dels millors westerns i un to que cavalca entre la llegenda i el realisme, Peter Carey fa una recreació de l'Austràlia del segle XIX, de la seva natura colossal, encara indòmita, i d'una societat on els presumptes civilitzats han liquidat els millors instints de l'home. L'autor dóna veu a Ned Kelly, un mític bandoler d'origen irlandès que és admirat encara avui pels australians, com un Robin Hood modern. Acorralat pels poderosos colons anglesos i fidel al seu codi d'honor, Ned Kelly es veu abocat a atracar bancs, robar cavalls i matar agents de l'ordre. L'autèntica història dels Kelly narra les aventures d'aquest fora de la llei d'una manera àgil, sense marrades, amb uns diàlegs aguts i un llenguatge singular, magníficament traduït al català per Margarida Trias. Va obtenir el premi Booker i premi de la Commonwealth 2001.

....................................................................

Com veieu la crítica el deixa molt bé, però jo no l'he pogut llegir, vull dir, que no l'he pogut acabar, i això que intento acabar sempre els del club de lectura, més que res, perquè si no el dia que el comentarem no tindré res a dir.

Potser quan senti el que els hi ha semblat als altres m'animaré a acabar-lo.

15 de gener 2008

Profundidades

Autor: Henning Mankell
Editorial: Tusquets Editores
2007
En octubre de 1914, pocos meses después del estallido de la Primera Guerra Mundial, el oficial de la Marina sueca Lars Tobiasson-Svartman recibe la orden de embarcar en el acorazado Svea para cumplir una misión secreta relacionada con las rutas marítimas. Hidrógrafo experto en medir las profundidades marinas, Lars es un hombre reservado y silencioso acostumbrado a guardar las distancias con los demás, incluso con su delicada mujer, Kristina, a quien ha dejado en Estocolmo. Siempre ha soñado con encontrar un lugar donde la plomada con que realiza sus mediciones no toque fondo, y sospecha que en ese viaje tal vez se cumpla su sueño.
En el curso de la misión, mientras algunos roces con los tripulantes revelan que bajo sus pies empieza a abrirse una brecha, Lars descubre una pequeña isla, situada en medio de un archipiélago y habitada por una joven solitaria, de maneras rudas, llamada Sara Fredrika. Sin dejarse seducir por lo que podría ser un espejismo, Lars regresa a Estocolmo una vez acabada su tarea. Sin embargo, roto ya el frágil equilibrio en que vive, e incapaz de olvidar su encuentro con Sara Fredrika, decidirá volver como sea a la isla.

Profundidades pertenece a un ciclo de novelas en torno a la verdad y la mentira, en torno a lo que el hombre oculta no sólo a los demás, sino también a sí mismo. La serie, que empezó con El cerebro de Kennedy, sigue con Profundidades y, más adelante, con la novela titulada Zapatos italianos. Si en El cerebro de Kennedy Mankell abordó la mentira que se esconde tras las empresas farmacéuticas o tras la vida aparentemente anodina de un joven, en esta nueva obra se lanza a explorar las grietas que se abren en la mente humana cuando no hay armonía con el entorno, unas grietas que llevan al autoengaño y la ficción y que acaban convirtiendo esa ficción en realidad.

.........................................................................

Inquietant novel·la, com son gairebé sempre les del Mankell.
Totalment recomanda
****
Suècia

La pesca del salmon en Yemen

Autor: Paul Torday
Editorial: Salamandra

Aquesta és la història del doctor Alfred Jones, un científic expert en piscifactories amb una vida força tranquil·la: les coses més excitants que li passen són la compra d'un nou raspall de dents elèctric i publicar un article sobre la pesca amb mosca a revistes especialitzades. Però un bon dia l'Alfred es troba implicat sense voler en un projecte per introduir la pesca del salmó a les terres altes del Iemen... El projecte no només canviarà la seva vida sinó que el curs de la història política britànica quedarà modifi cat per sempre. Amb un repartiment de personatges insòlit que inclou un xeic visionari, un científic desaprensiu, l'estirada dona d'en Fred i uns quants milers de salmons trasplantats, La pesca del salmó al Iemen és una novel·la sobre la hipocresia i la burocràcia, els somnis i la injustícia i el poder transformador de la fe i l'amor.
................................................................
Divertida, sarcàstica a estones, l'Alfred Jones ens passeja per l'absurd en que es mou el món.
No us la perdeu.
****

Pinyols d'aubercoc

Autor: Emili Manzano
Editorial : Els llibres de l'Avenç
2007


L’educació sentimental d’un jove de ciutat en un entorn geogràficament proper, però encara arrelat a la terra i a la seva llengua, és el fil conductor d’una sèrie de proses que constitueixen el debut literari d’Emili Manzano. Els objectes guardats en una calaixera de la casa de Son Peretó Vell i la necessitat d’esclarir una vella història de família, que propicia una decisiva escapada a París, van trenant la crònica de la descoberta d’un món i d’una llengua d’un deliberat to ultralocal. El rescat d’una història i, sobretot, d’un lèxic familiar esdeven una manera de connectar amb un passat recent i alhora remot, la Mallorca d’abans del boom turístic, en un exercici que s’erigeix en una autèntica festa

.........................................................

M'ha encisat la dolcesa del mallorquí en que s'expressa l'Emili Manzano, al pròleg reivindica l'ús del dialecte per recordar els moments de la seva infantesa en una Mallorca rural, de terra endins, el mar arribarà amb l'adolescència.
Records d'estiu, al carrer, al hort, passejant i parlant amb els grans, descobrint velles històries familiars o del poble, curiositat pel passat.
Una certa recança quan s'acosta l'hora de deixar enrera el conegut i enfrontar-se al món amb tot el pòsit acumulat pel pas dels anys.

Si no el llegiu us perdreu una molt bona estona.

El llibre com aliment

Autor: Miquel Masgrau
Editorial: Quaderns Vius
2001


El llibre va ser el primer mitjà de comunicació massiu, i segueix essent avui el més noble, el menys artificiós, el més econòmic i el més humà de tots els media.
Els bons llibres són aquells que ajuden a viure i donen ganes, entre altres coses, de seguir llegint. Aquest que tindreu entre mans ha estat escrit amb aquest propòsit, el d’obrir la gana, com un bon aperitiu.
..............................................................
Per als que estimem els llibres, aquest ens referma en al nostra opinió. D'una manera clara, amena i divertida l'autor ens mostra llibres i circumstàncies que l'envolten a través del temps i de les situacions més diverses. Amb unes il·lustracions força interessants i curioses.
El recomano.
***

La fuerza del destino

Autora: Josefina Aldecoa
Editorial Anagrama
1997

Tras la muerte de Franco, Gabriela regresa a España desde México cumpliendo su vieja promesa de exiliada. En Madrid, donde reside su hija, emprende una nueva etapa de su existencia, entre la rememoración del pasado y la observacíón plácida del presente. Una nueva incursión en la reciente historia de España y una magistral reflexión sobre la vejez y la soledad, que cierra la trilogía iniciada con Historia de una maestra y Mujeres de negro.
.....................................
Per mi la més fluixa de totes tres. He tingut la sensació que en aquesta tercera part l'autora intenta maquillar la realitat i el caràcter de la Gabriela de Historias de una maestra, potser és que els records tot ho endolceixen.
Pel meu gust, en aquest cas, massa.
*

Mujeres de negro

Autora: Josefina Aldecoa
Editorial: Anagrama
1994

Las protagonistas de esta novela son dos mujeres, madre e hija, que viven la guerra civil en una ciudad castellana, y padecen después los rigores del asfixiante clima de la posguerra, hasta que la madre se casa en segundas nupcias con un misterioso millonario mexicano y ambas se trasladan a Puebla. Posteriormente las diferencias y los roces hacen que la hija decida volver a España y viva el ambiente contestatario de la universidad madrileña de los años cincuenta. Esta esperada obra es un riquísimo fresco de unos años fundamentales de la historia española, escrito en un castellano preciso y lleno de matices.
...............................................
Continua la història de Gabriela i Juana, que va acabar al esclatar la guerra civil, tot i que no cal haver llegit la primera per entendre aquesta.
Correcta, però no m'ha entusiasmat.
Pel que fa al suposat retrat del ambient contestatari, jo hi afegiria pijo i parcial.
**

El desert dels tàrtars

Autor: Dino Buzzati
Editorial: Empúries
1940

El desert dels Tàrtars és una de les novel·les més importants del segle XX. Publicada durant l'eufòria bel·licista de la Itàlia de Mussolini, aquesta faula antimilitarista narra la història de Giovanni Drogo, un oficial destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d'un atac imminent. Allà, entre uns murs que imposen una atmosfera inquietant, inhòspita i sinistra, Drogo esperarà, durant trenta anys, que s'acompleixi aquesta amenaça. La profunditat de les reflexions sobre la soledat, la llibertat, la frustració i la mort, així com les magistrals descripcions d'ambients i paisatges, han convertit El desert dels Tàrtars en un clàssic contemporani absolutament imprescindible.
"El drama del tinent Drogo conté tota la tristesa d'una vocació absurda: una vida sencera sacrificada a un atac que no s'acaba de produir mai i que, quan s'esdevé, ja no queda vida. O sigui que la novel·la és un al·legat perdurable contra uns pressupostos de defensa que, amb l'excusa d'uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països. La fortalesa d' El desert dels Tàrtars devora els homes sense que ni ells mateixos sapiguen en virtut de què. La descripció d'escenaris, de paisatge desolat, de clima erm dels personatges, pren en aquesta novel·la una força literàriament antològica."
Pere Calders
......................................................................
Poc hi puc afegir al que ja ha dit en Calders, tant sols que és una novel·la especial.
***
Itàlia

Mil sols esplèndids

Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Amsterdam
2007

L’excepcional història d’una amistat i d’un amor indestructible durant tres dècades de la història d’Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions de personatges units tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, d’un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, amb la guerra, amb els talibans, amb l’arribada dels americans, com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat, per sobreviure.

..................................................................

Una d'aquelles novel·les que recordes i recomanes sempre.
Ser dona no és fàcil en un país com Afganistan, si hi ha guerra encara menys.
A vegades hi ha frases que et queden a la memòria i no les pots oblidar, d'aquest llibre a mi m'ha quedat que

a l'Afganistan un home sempre troba una dona a qui assenyalar com a culpable

*****