Catoia, l'enfarinat

Lo libre de Catoia, 1966
Joan Bodon
Traduït de l'occità per Artur Quintana

Ser el darrer membre d'una comunitat és una dura càrrega, en Catoia ha d'aprendre a viure amb aquesta càrrega. Fa el que pot.

Els enfarinats  eren una secta catòlica que va sorgir al segle XVIII arrel del pacte de Napoleó amb el papa, van perviure fins a mitjans del segle XX en petites comunitats rurals d'Occitània, a vegades tant petites que eren formades per una única família, marginats voluntàriament de la resta.

Probablement,  la novel·la més coneguda de la literatura occitana moderna.

***

The pearl

John Steinbeck, 1947

El mal és a tot arreu, fins hi tot pot ser en forma de perla dins la closca d'una petxina. Quan en Kino troba la perla més gran que ningú pugui imaginar, somia un magnífic futur per a Coyotito, el seu fill. Però la perla despertarà l'enveja i els destrossarà.
Una trista historia escrita amb un llenguatge molt poètic.

Cinquè llibre per al ECClub

****

Trabajos forzados

Mestieri di scrittori, 2007
Daria Galateria
Traducció de Félix Romeo
Impedimenta

Vaig comprar aquest llibre per la seva coberta. I pel títol i el subtítol que em semblaven molt suggeridors, segueixo pensant que el tema és molt suggeridor però...pel meu gust, l'autora no ha sabut trobar el to i, a mi , el llibre se m'ha fet pesat, lent i una mica avorrit. Literalment em queia de les mans.

*

El nen negre

L'enfant noir, 1953
Camara Laye
Pagés Editors

Als 25 anys, mentre era a Paris acabant els seus estudis,  l'autor va decidir explicar la seva infantesa a l'Àfrica, explicar un món que enyora i que va desapareixent poc a poc, un món que valora la tradició i viu d'acord amb la natura, un món que canvia a causa de la colonització.
Una mirada innocent.

***

Intocable

Le second souffle, 2011

Philippe Pozzo di Borgo
Traducció al castellà de Jaime Zulaika
Anagrama

Vaig veure la pel·lícula basada en aquest llibre, una pel·lícula emotiva, optimista i plena de sentit de l'humor, al veure el llibre em vaig decidir a comprar-lo. El llibre és una mica diferent, hi ha el que es veu a la pel·lícula i molt més, sobretot més dolor i angoixa, i els anys previs a la trobada entre els dos intocables.

Recomanable.

***

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?

Why be happy when could be normal?, 2011
Jeanette Winterson
Traducció d'Álvaro Abella Vilar
Lumen

Aquesta és la resposta que l'autora va rebre de la seva mare quan  als setze anys li va confessar que estimava una dona.  Un llibre ple de dolor i de força, d'una nena que va haver de fer-se gran gairebé sola, que gairebé sola va haver de sortir al món i buscar el seu lloc, la seva identitat, la seva força. I a través dels llibres, de les paraules ho ha aconseguit.
L'autobiografia d'una dona valenta que ha gosat ser feliç.
+ sobre l'autora

***

Orgullosas y asfixiadas Mujeres que abrazan o huyen del judaísmo ortodoxo.

Anna Garcia, 2011
Lectio Ediciones

De totes les fractures de la societat israeliana, i en té moltes, la més greu és la que separa el món religiós del laic. 

L'autora entrevista quatre dones que viuen a Israel, dues d'elles, orgulloses, les altres dues, asfixiades.

El que més m'ha sorprès és que les dues orgulloses no són nascudes a Israel, ni dintre la comunitat jueva ultra-ortodoxa, hi han arribat per voluntat pròpia. costa d'entendre que  una dona  decideixi voluntàriament integrar-se a un món que viu sota les lleis de l'antic Testament.

Un relat molt interessant i corprenedor.

***

Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals, 2011
La Magrana

Als 35 anys l'Èlia es troba perduda. Al poble de la seva infantesa i adolescència hi trobarà les claus per re-inventar-se i retrobar-se. El passat marca el  present i ens cal tenir-lo ben present per encaminar-nos cap al futur. Aquesta és una novel·la de creixement, però de creixement adult, de saber trobar la identitat i de saber qui som i perquè ens trobem on ens trobem.

Una novel·la que va i ve, del passat al present, del present al futur. I sempre arriba el dia en que cal parlar del que no s'ha parlat mai.
La utilització de la llengua que es parla a les terres del l'Ebre enriqueix profundament la novel·la. Cal llegir-la molt atentament, sobretot el penúltim capítol.

Molt i molt recomanable.

****

El Sunset Limited

Cormac McCarthy, 2012
Literatura Mondadori

Un llarg diàleg entre un professor universitari blanc i un vell negre, ex-delinqüent i ex-adicte. Dos punts de vista diferents sobre la vida i la mort, l'esperança i el desesper.

Un text d'una gran intensitat.

***

La conjetura de Perelman

Juan Soto Ivars, 2011
Ediciones B

Per mi, un dels plaers de la lectura és poder compartir els llibres amb altres lectors. Es potser l'únic plaer que he tret d'aquest llibre.

La contracoberta el ven com un thriller psicològic amb revestiment pulp que es converteix en caricatura grotesca de la Rúsia de Putin amb mafiosos i agents de la Cia i conxorxes, misteris i intrigues vàries...

Escriure un llibre no ha de ser fàcil, escriure una novel·la té el seu mèrit, i aquest no està mal escrit, però és que el tema  a mi .... Massa pulp, massa caricatura, massa grotesc per a mi. 

L'autor, jove, molt jove, té fusta, escriu bé, potser la propera.

*

La invenció de l'Hugo Cabret

Brian Selznick, 2007
Traducció e Josep Sampere
Cruïlla

L'Hugo viu a l'estació de Montmartre amb el seu oncle que es rellotger, l'Hugo té un somni, aconseguir arreglar un misteriós autòmat que espera que li faci arribar un missatge del seu pare mort. Amb l'ajuda de la  Isabelle, la fillola del vell estrafolari, sorrut i trist que té la parada de joguines de l'estació,  farà realitat el somni i un descobriment sorprenent.

Alternant el text amb  dibuixos fets a llapis amb un traç vigorós i resolt, l'autor ens descobreix un món secret i meravellós.

La versió en pel·lícula que ha fet el Martin Scorsese es força bonica.

***

Plegarias nocturnas

Santiago Gamboa, 2012
Mondadori

Gràcies a la Júlia, la meva llibretera de capçalera, he pogut llegir aquesta novel·la en una pre-edició, el llibre es posarà a la venda el 26 d'abril.

Un estudiant de de filosofia colombià es detingut i empresonat a Tailàndia per possessió de drogues, el cònsol de Nova Delhi intentarà ajudar-lo. 

Una crònica de la Colòmbia  sota el mandat d'Uribe. 

Alguns passatges m'han recordat  La fiesta del chivo.

Una gran novel·la.

****

Bartleby, el escrbiente

Bartleby, the escrivener, 1853
Herman Melville

Preferiria no dir res.

***

Caperucita en Manhatan

Carmen Martin Gaite, 1990

Recreació del mite de la Caputxeta, situat a Nova York, amb una caputxeta que es diu Sara Allen,  una àvia ex-cantant de music-hall i un llop encantador que fa pastissos.
Un relat amè i fresc.


***

Netherland El club de criquet de Nueva York

Joseph O'Neill, 2008
El Aleph

El narrador de “Netherland”, Hans van den Broek, és un analista financer holandès que viu instal·lat en un hotel de Manhattan (el mateix on viu l’autor, l’hotel Chelsea) i que ens explica la seva vida des que va decidir traslladar-se de Londres a Nova York. Allà es trenca el seu matrimoni, i fa suportable la vida gràcies al criquet, un esport sense tradició als Estats Units i que li permet conèixer Chuck Ramkissoon, un antillà que podria ser personatge de Fitzgerald i que té un somni: construir un gran estadi de criquet a Nova York. Vol integrar-se en la societat amb un gran èxit. Creu que el criquet pot introduir canvis en la mentalitat nord-americana. Precisament, l’únic que en el seu dia se'm va fer feixuc de la novel·la van ser alguns passatges dedicats al criquet. La resta és bona prosa (marca de la casa irlandesa), una bona història, i subtilesa a l’hora de tractar uns fets històrics, els de l'11-S, davant els quals la novel·la està fracassant una vegada i una altra —l’últim ha estat Don Delillo—, per bé que cada vegada fracassa millor. 

Per un cop, i sense que serveixi de precedent, coincideixo, en part, amb Gaspar Hernández.
A mi, els passatges dedicats al criquet se m'han fet molt feixucs.

**

84 Charing Cross Road

Helene Hanff, 1970


Deliciós intercanvi de cartes entre una lectora, poc corrent,  nord americana i els dependents d'una llibreria anglesa. Durant més de 20 anys, els llibres i les cartes van creuar l'oceà.
Un cant d'amor als llibres.
Quart llibre per al Ecclub.

***

Paseos con mi madre

Javier Pérez Andújar, 2011
Tusquet Editores

Un  passeig molt, i molt, plaent. M'agrada com escriu Perez Andújar, el seu estil és reposat, elegant, ric.
Hi ha qui explica millor que jo.


****

Max y Moritz Una historieta en siete travesuras

Wilhelm Busch, 1865
Traduït al castellà ( i en vers!) per Victor Canicio
Impedimenta

Un clàssic infantil alemany del segle XIX, un conte gamberro i farcit d'humor negre, per alguns, les beceroles del còmic modern.
Immillorable la traducció.

***

Olive Kitteridge

Elizabeth Strout , 2008
Traducció al castellà de Rosa Perez
El Aleph Editores
324 pàg.


He gaudit de la re-lectura per al club, poc més a afegir al que ja vaig dir aquí.


****

Ali y Nino

Ali und Nino, 1937

Kurban Said 

Traduït al castellà per Isabel Payno Jiménez-Ugarte

Libros del Asteroide

Principis del segle XX, a Bakú, Azerbaijan, es barregen orient i occident, cristians, jueus i musulmans, armenis, russos, turcs i georgians. Un equilibri fràgil que es veu agreujat per la I Guerra Mundial. I enmig de tot, una parella que s'enamora, Alí,  musulmà, Nino, cristiana. Un amor que ha de vèncer tabús, incomprensions i prejudicis, no ho tindran gens fàcil.

Publicada per primera vegada a Viena, el 1937, encara avui no està clar qui s'amaga darrera el pseudònim de Kurban Said, i si voleu saber-ne una mica més al voltat de les vicissituds de la novel·la, cliqueu aquí. 

***

Arrugas

Paco Roca, 2007
Astiberri

Encara sobta que des del comic es tractin certs temes, fins no fa gaire no era habitual.

Costa parlar de la malaltia, de la vellesa, de  l'Alzheimer, però Paco Roca ho aborda amb naturalitat, amb delicadesa, amb sensibilitat i amb sentit de l'humor.

Malgrat tot, també la vellesa té una certa bellesa, aquesta novel·la gràfica l'explica.

***

Revolutionary Road

Richard Yates, 1961/1989
Traducció de Josefina Caball
La butxaca
Grup 62

Tenia el llibre a casa des de feia gairebé un any, finalment m'he decidit.

Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida. Richard Yates descriu amb una claredat enlluernadora les interioritats de l’ànima. Guiats per ell, descendim fins al fons de nosaltres mateixos i ens encarem amb la nostra humanitat. 

Si qui ha escrit la contraportada ho ha fet bé, cosa que no sempre passa, m'estalvio feina.

Una bona novel·la.

***

Una dona incòmoda

Montse Banegas, 2008
Editorial Proa

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d’iniciació, Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d’història a la universitat. Al llarg d’aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Opera prima d’una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents. 

Us deixo el text de la contraportada, és perfecte. He gaudit molt llegint aquest llibre, el descobriment d'una autora amb coses a dir i que sap com dir-les.

****

Los libros son tímidos

I libri sonno timidi
Giulia Alberico, 1997

Hi ha una dita que diu: No jutgis mai un llibre per la seva coberta, jo l'ampliaria dient que tampoc el jutgis pel títol. 

Aquest títol em va temptar, qualsevol llibre que parli de llibres em tempta, però no ha respost a les meves expectatives. 

L'autora repassa els llibres que l'han acompanyat en la seva infantesa i adolescència, Itàlia anys 50 i 60, la majoria de llibres desconeguts per mi, suposo que és això el que ha fet que en gaudís.

**

HhHH

Laurent Binet, 2011
Editions Grasset

Darrera aquestes quatre lletres s'amaga el següent missatge: "el cervell de Hitler és diu Heydrich". 

Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, considerat l'home més perillós del III Reich, el 1942 dos membres de la Resistència txeca  a l'exili van ser llençats en paracaigudes sobre el país amb la missió d'assassinar-lo. Aquest llibre és la crònica d'aquells fets barrejada amb els sentiments i els dubtes amb que l'autor s'enfronta a la narració, la dicotomia entre realitat i ficció, la manera més precisa d'explicar els fets i suposar els sentiments dels protagonistes, convertint-se ell mateix en un protagonista més.

***

Memòria d'uns ulls pintats

Lluis Llach, 2012
Editorial Empúries

Escriure una cançó és explicar una història, per força de manera concentrada, en uns pocs versos, fa anys que el Lluís Llach ens en explica, i ens en canta, els seus poemes i els d'altres. En aquest llibre ens explica la història  de dos joves entrellaçada amb la història del país, una història d'amor trenada amb la lluita llibertària, la guerra civil, l'exili i el retorn. 

Ho ha amb mestria, amb força i amb emoció.   

*****

A butxacades

Joan Todó, 2011
Labreu Edicions

Algú va parlar d'aquest llibre, em va cridar l'atenció el títol. Una sèrie de relats aparentment sense nexe però que un cop acabat el llibre es relliguen entre si, la idiosincràsia especial de  les terres de l'Ebre, un món rural que de mica en mica  desapareix, la joventut que queda enrere. Uns relats amens i un autor que no té por de experimentar amb formes narratives i estils diferents. 

Butxacada és la quantitat de coses que caben dins la butxaca, la de l'autor és plena d'històries interessants. Un autor a seguir.

***

La isla

L'issola, 1942
Giani Stuparich
Traducció de J.Á. González Sainz
Editorial Minúscula

El pare malalt demana al seu fill que l'acompanyi en el que serà el seu últim viatge a l'illa on va néixer. Junts s'han d'enfrontar als vells records mirant la mort cara a cara.
L'editorial Minúscula fa una magnifica labor de posar a l'abast dels lectors tot una sèrie de petites obres mestres.

***

El tiempo es un canalla

A visit from the Goon Squad, 2010
Jennifer Egan
Traducció de Carles Andreu
Editorial Minúscula
Premi Pulitzer 2011

Així  com hi ha llibres que llegeixo amb prevenció, n'hi d'altres que només de sentir-ne el títol o de veure'n la coberta ja em tenen el cor robat. Aquest n'és un.

No hi ha ningú que destaqui, però en Bennie Salazar és el nexe de tota una colla de personatges que van des dels anys 70, quan alguns eren adolescents,  fins al 2020, un futur possible que fa una mica de por. L'altre nexe és la música, rock i punk ressonen en totes les pàgines. Entremig, drogues, fills,  amics, amants, diners, música, sexe, èxits i fracassos,  vida en estat pur... 

Les trajectòries dels personatges s'entrellacen sense seguir un ordre cronològic, però no és una lectura inconnexa, al contrari, és dinàmica, excitant i commovedora alhora. 

El temps és un cabró, si, però el nostre futur  depen de nosaltres.

Escrita amb un estil directe, punyent i àcid i utilitzant  recursos de les noves tecnologies que l'autora ha sabut integrar d'una manera elegant a la trama de la novel·la. 

Aquest llibre hauria de venir acompanyat de  banda sonora.

****

Once

Morris Gleitzman

Tercera lectura per al ECClub.

Felix viu en un orfenat mentre espera que els seus pares el vagin a buscar, quan se'n assabenta que potser corren perill, s'escapa per anar a ajudar-los.

Una història que transcorre a Polònia durant la II guerra Mundial amb l'Holocaust com a tema de fons.

La veu de Felix, que es qui ens parla, és la veu innocent i ingènua d'un nen d'onze anys que es veu obligat a créixer massa de pressa.

***

Intersecciones

Pablo Aguilar González, 2009
InÉditor

LLegint la contracoberta del llibre probablement no l'hauria comprar, però com que el regal venia d'algú amb criteri, li he donat una oportunitat. I he fet bé. 

Intersecciones és una novel·la amb un plantejament inquietant.  Hi ha només una realitat? Existim només ara i aquí? O potser tenim altres vides en un món paral·lel? Preguntes que la novel·la no respon, però que plantejant-les crea una història impossible, inversemblant, increïble, però que de mica en mica se t'emporta i entres en una dimensió desconeguda. I si fos veritat?

***

Habitaciones cerradas

Care Santos, 2011
Planeta

Comença a ser habitual que una novel·la que llegeixo amb prevenció acabi no agradant-me, per molt recomanada que estigui i per molt que la critica l'hagi deixat pels núvols i per molt que hagi estat setmanes i setmanes a la llista dels més venuts.

M'ha semblat un fulletó amb pretensions,  amb un suposat plantejament d'intriga gens intrigant  i que es veu venir des de les primeres pàgines, una novel·la de perfil baix  que demana molt poc del lector.

I amb errades històriques imperdonables. 

Que per què l'he llegit? Per un club de lectura. 

*

The summer without men

Siri Hustvedt, 2011
Picador

El primer llibre que llegeixo d'aquesta autora i m'ha agradat molt, tot i la dificultat de llegir-lo en anglès.

La Mia, una escriptora de 50 anys,  es troba de sobte sola per culpa del Boris que li demana una "pausa". La Mia es trenca i necessita tractament en un centre psiquiàtric. Un cop recuperada viatja fins al poble de la seva infantesa on la seva mare viu en un residencia geriàtrica amb les seves amigues, the Five Swans. La Mia lloga una casa i s'hi instal·la per passar l'estiu.  Farà coneixença amb una jove amb dues criatures i problemes de parella i amb el grup d'adolescents del curs de poesia que organitza. També parla tot sovint amb la terapeuta que l'ajuda a refer-se.   Dones de totes les edats, dones amb problemes, que pateixen. L'estiu sense homes li servirà a la Mia per analitzar i repassar la seva vida i decidir cap a on vol anar.

Una novel·la sobre dones i noies, amor i matrimoni, sobre els problemes de fer-se gran i sobre les diferències entre homes i dones.

****

Crónicas birmanas

Guy Delisle, 2007
Traducció de Laureano Dominguez
Astiberri

Els dibuixos de Delisle son inconfusibles, la seva mirada també. Entre innocent i descarada, posant en evidencia les contradiccions i peculiaritats dels paisos que l'acullen. Llegir les seves cròniques permet endinsar-se en la vida de la gent i descobrir el que no descobreixen els turistes. També és una bona aproximació a la vida que fan els membres de les ONGs escampades pel món. 

I Birmània és un país realment sorprenent.

***

Martin Dressler

Steven Milhauser, 1996
Traducció de Marta Alcaraz
Libros del Asteroide

El despertar d'una gran ciutat seguint les passes d'un emprenedor i somiador que aconsegueix fer realitat gairebé tots els seus somnis. L'èxit es paga car i la seva vida familiar serà un desastre. Somiadors com ell van forjar el somni americà i la llegenda de la gran metròpoli. 

Les minucioses descripcions d'edificis i ambients se m'han fet una mica pesades, però tot i això ha estat un lectura agradable.

***

Any nou, imatge nova

Enceto l'any renovant capçalera i decoració. I amb una pila enorme de llibres per llegir, alguns hi són des de fa més d'un any. M'hauré de posar les piles.

Una petita part dels llibres per llegir, més els més de 100 que tinc dins l'ereader, més els vint-i-cinc o trenta que tinc apuntats per anar a buscar a la biblioteca, més les deu o dotze novetats que voldré llegir, més....

El claro del bosque

La radura, 1992
Marisa Madieri
Traducció de Valeria Bergalli

Una  fàbula floral que és una bella metàfora de la vida humana. Les flors, però, no viuen més enllà d'un mes.


***

Una temporada en Venecia

Wlodzimiertz Odojewski, 2007

Editorial Minuscula

Deliciós relat d'un nen que somnia amb Venècia, però la II Guerra Mundial li impedirà anar a la ciutat i haurà d'anar a passar l'estiu a la casa que la seva tieta té al camp. Les seves tietes són dones especials, i la casa és també especial, plena de racons i llocs màgics que es poden convertir en el que un vulgui. I Venècia pot esperar, fins hi tot per sempre.

****

En el cor de la nit

Irvin D. Yalom
Traducció Laura Baena
Edicions 1984

«Estic fotudíssim... el passat està en plena ebullició... les meves dues vides, nit i dia, s’uneixen. Necessito parlar-ne». 

Després d’una adolescència a Hongria durant l’Holocaust, Robert Brent ha viscut dues vides: la diürna, quan fa de cirurgià cardíac afable, implicat i incansable, i la nocturna, quan els fragments dels records terribles se li passegen pels somnis. Al llarg dels cinquanta anys que fa que són amics, mai no ha confessat el terror nocturn que pateix a Irvin Yalom, el seu vell amic psiquiatre. Ara, tanmateix, es veu obligat a compartir amb ell aquest gran secret. En el cor de la nit és un magnífic relat sobre el silenci, la repressió i la memòria, i també un poderós exemple de com l’amistat pot arribar a curar-nos.  (De la contracoberta)

***

Palestina

Joe Sacco , 1993-95

Els dibuixos de Joe Sacco gairebé no necessiten paraules per expressar l'angoixa que es vivia, i es viu encara, a Palestina. Explicar la vida dels camps de refugiats i de la zona ocupada mitjançant dibuixos pot semblar frívol, però no ho és pas. Hi ha alguns moments que amb imatges reals hauries de mirar cap a un altre cantó. Durant els dos mesos d'estada a Palestina, Joe Sacco va entrevistar-se amb homes, dones i criatures, les imatges i les paraules són reals, no escriu ficció, la seva és una crònica periodística il·lustrada. Un traç agressiu moltes vegades, però carregat d'intenció i extremadament expressiu.
M'he afeccionat a les novel·les, cròniques, històries gràfiques o comics. Doneu-els-hi el nom que més us agradi.

****

Los vagabundos de la cosecha

 John Steinbeck, 1936

Sèrie d'articles periodístics encarregats pel diari The Sant Francisco News i escrits per John Steinbeck durant els anys 30 del segle XX, sobre els pagesos que havien d'abandonar les seves granges del Mig Oest i emigrar a California. Un relat dur i punyent, sense sentimentalisme que denuncia la hipocresia i deshumanització d'una societat que s'aprofita i menysté als més desfavorits. Il·lustrat amb fotografies de Dorothea Lange. El pròleg d'Eduardo Jordá arrodoneix el llibre.

D'aquí en trauria l'autor la inspiració per alguna de les seves  novel·les posteriors, com El raïm de la ira.

****

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants,  2010
Mathias Enard 
Traducció de Mercè Ubach
Columna editorial

Novel·la curta que estat molt ben rebuda per la crítica. Recrea l'encàrrec fet pel soldà de Constantinoble a Miquel Àngel per a la construcció d'un pont, on Leonardo va fracassar, Miquel -àngel espera reeixir. Però l'estada del artista a la ciutat no serà la que ell desitja. 

Narrada de manera  molt  poètica, plena d'olors i d'imatges de l'exòtic Orient. 

A mi no m'ha fet el pes.

**

La plaça del Diamant

Merce Rodoreda, 1962

Una altre relectura.
He d'admetre que rellegida als 50 anys, la Colometa es veu d'una altre manera. La vessant tràgica de la novel·la i el personatge es dibuixen amb més nitidesa.

***

Mandra

La mandra m'envolta. Hi ha un munt de lectures pendents de ser penjades.
Al cap i a la fi, aquest blog no és res més que el meu diari de lectures i ningú no ha dit que un diari no pugui ser succint, sobri  i escarit. De moment, fitxa del llibre llegit i  opinió.
Si la mandra se'n torna al seu quarter d'hivern, afegiré comentari. O no.

Compte enrere: 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Boy Tales of Childhood

Roald Dahl, 1984

Primera part de les memòries de l'autor on relata la seva infantesa, les diferents escoles on va anar, les llargues vacances d'estiu  a Suècia. Acaba quan aconsegueix la seva primera feina. La segna part de la seva autobiografia la podeu llegir a Going Solo

Escrit d'una manera amena i divertida que atrapa el lector ja des de les primeres pàgines.

L'he llegit en versió original, per a ereader,  per al club de lectura que m'he apuntat.

***

Chroniques de Jèrusalem

Guy Delisle, 2011

Una compra impulsiva que ha estat tot un èxit. 

No sóc lectora habitual de novel·la gràfica, de comic o de BD, digueu-li com vulgueu, però aquesta història de l'estada de l'autor a Israel, explicada amb paraules senzilles, amb dibuixos de traç aparentment simple, però d'una gran meticulositat, i la seva particular mirada la fan un document molt interessant. Israel no és un país fàcil, com tampoc ho és Jerusalem, Delisle ha captat algunes de les seves contradiccions, de la seva bellesa, i també la seva part fosca, i ens les  explica a la seva manera. Qui hagi visitat el país s'hi retrobarà.

Per motius personals, ha estat una de les millors lectures d'aquest any.

*****

Una lectora poc corrent

Una altre relectura. Afegir que aquest cop una segona lectura  no ha tingut gaire interès.
http://llibretadelanuria.blogspot.com/search?q=una+lectora+poc+corrent

***

La mano invisible

Isaac Rosa, 2011
Seix Barral

El món laboral no és un tema habitual en la literatura, no al menys com a tema central. L'autor desenvolupa una trama basada exclusivament en una sèrie de personatges, sense altre nom que el de la feina que desenvolupen, el paleta, la secretària, el carnisser, que treballen incansablement en feines automàtiques, avorrides, repetitives,  sense sentit, sense cap fi en concret,  desfent a la tarda el que han fet al matí. 

He descobert que el títol fa referència a aquesta teoria econòmica.

Una novel·la que fa una mica de por, però que és molt interessant.

****

L'home a la recerca de sentit

Ein Psychologe erlebt das Konzentrationslager,1946
Viktor Frankl


Descriu la manera com va poder sobreviure, vivint en el seu propi ésser cosa que significava una existència nua, sense res. Malgrat que ho va perdre tot i tot el que pagava la pena li ho havien arrabassat. Patí fam, fred i brutalitats. En diverses ocasions va estar a punt de morir i a més va veure la mort al seu voltant.

Tanmateix l'objectiu de Frankl és ajudar les persones a a assolir una fortalesa esperançadora sobre la capacitat humana de trascendir les seves dificultats amb dignitat, mitjançant el descobriment d'un sentit per a les seves vides. Quan l'home descobreix la seva veritat convenient i orientadora no només es troba un sentit a la vida, sinò que descobreix què és el que la vida espera d'ell. (De la Viquipedia)

****

L'últim dia abans de demà

http://llibretadelanuria.blogspot.com/2011/06/lultim-dia-abans-de-dema.html

 Només afegir que el llibre aguanta perfectament una segona i una tercera lectura.

*****