30 d’abril 2008

En la frontera

Títol original: The Crossing
Autor: Cormac Mc Carthy
Editorial: Debate
Des que he descobert el MacCarthy m'hi ha afeccionat i vaig buscant totes les seves novel·les, aquesta és la segona de la trilogia de la frontera.
Situada en un temps anterior a All the pretty horses, transcorre pel mateix paisatge, el sud dels Estats Units, un món salvatge i cruel, hostil.
Una família de grangers descobreixen un llop que es menja els seus vedells, un llop que ha d'haver vingut de Mèxic, perquè a Texas ja no en queden. Quan la cacen, el noi decideix tornar la lloba a casa seva. Emprendrà un viatge cap a un món encara més dur i cruel que el que coneix, unint el seu destí al de la lloba. La segona vegada que creuarà la frontera ho farà acompanyat del seu germà petit, la següent torna sol. Fins hi tot enmig de la violència que l'envolta, hi ha alguns moments de tendresa. Fins a tres vegades creuarà la frontera, fins a tres vegades tornarà a casa, vençut i abatut.
El viatge sempre és present a les novel·les de MacCarthy un viatge real, amb tota la duresa i les incomoditats, però també un viatge interior, de creixement.
Em queda el tercer de la trilogia, on es retrobarà amb el protagonista de All the pretty horses.

22 d’abril 2008

La Vall de l'Issa

Títol original: Dolina Issy (polonès)
Autor: Czeslaw Milosz
Traductora: Dorota Szmidt
Editorial: Edicions 62

"Una de les particularitats de la Vall de l'Issa és que hi viuen més dimonis que a altres llocs."
Així descriu en Tomasz, el narrador i protagonista d'aquesta novel·la, la vall on va passar la seva infantesa. Poc a poc, de manera pausada ens anirà oferint la seva mirada sobre la vall i la seva gent a la Lituània de principi de segle XX, passada pel tamís del seus ulls de nen que creix i descobreix el que l'envolta. La natura i els qui l''habiten, animals i plantes, es converteixen en el seu paradís particular i atrauen el seu interés, decantant-se a mida que es fa gran cap als homes i dones que es barallen, pateixen i s'estimen.
Amb rerafons autobiogràfic, l'autor fa un homenatge al paradís perdut que és la seva infantesa.
En el meu viatge per Europa, aquesta és l'estada a Lituània

18 d’abril 2008

El vertigen del trapezista

Autor: Jesús M. Tibau
Editorial: Cossetània
Recull de 34 contes escrit per algú que, segons diu el resum biogràfic del interior de la portada, aspira a viure del "cuento", no sé si ho aconseguirà, però mèrits n'ha fet.
Aquests contes son plens de vida, de vida viscuda i de vida somniada.
Hi ha somnis i malsons, desitjos amagats i realitats decebedores, desencís i enyorança, tendresa i sentit del humor, sorpreses i desenllaços inesperats.
Imatges i situacions centrades en l'espai físic que millor coneix, perquè hi ha viscut, hi viu. El Montsant, el Siurana, l'Ebre, protagonistes i decorats alhora, son l'escenari que envolta els seus personatges i els arrela a una terra, a una manera de veure i viure la vida.
El Jesús juga amb mestria amb les paraules, el seu vocabulari és ric i enriquidor, el paisatge és descrit amb minuciositat, els personatges son rotunds, sencers. Juga també amb el lector, vol sorprendre'l, arrencar-li un somriure, emocionar-lo.
I ho aconsegueix, amb mi ho ha aconseguit.
M'han agradat molt.

14 d’abril 2008

La deriva dels continents

Autor: Gerard Guix
Editorial: Angle Editorial
Una veu nova, lliure de prejudicis, que aprofita hàbilment recursos narratius cinematogràfics. Amb un gran enginy, Gerard Guix crea una teranyina de personatges i situacions xocants, que manté sempre la tensió del lector.
Una novel·la descarada, perversa, subtil «La deriva dels continents» és una novel·la amb cops amagats. En el capítol final (que, de fet, obre el llibre), tres nens de camí cap a l’escola, l’Òscar, el Tete i el Martí, canviaran les vides d’un grapat de personatges anònims.
Vinculat al món del cinema i el teatre, Gerard Guix construeix una faula contemporània, àgil, imaginativa, en què sembla cedir tot el protagonisme a l’atzar i l’absurd. Una paralítica que cau per l’escala, un músic homosexual que vol suïcidar-se en un hotel, un xinès que espera l’autobús a les quatre de la matinada, una parella d’infermers en una ambulància a tota velocitat, la ciutat silenciosa, deserta i indiferent...
Al llarg de la novel·la, Guix pren i reprèn amb subtilesa el fil dels diversos personatges i va teixint una trama de situacions que manté la tensió del lector fins al final, quan segons totes les expectatives, «les coses només poden anar millor».
Text de l'editorial.
................................................
Es fa difícil pair el món del Gerard Guix, no és fàcil conviure amb una sèrie de personatges que porten les seves vides fins més enllà dels límits del que es considera normalitat. Tot transcorre un diumenge al vespre en una ciutat fosca i estranyament deserta, on els personatges es mouen guiats per un absurd atzar, perduts enmig d'un laberint que no té sortida, sense saber que tots els camins porten al mateix lloc. Es trobaran tots, atrapats al centre del laberint, el dilluns al matí.
Molt descarada i força perversa. Aquí podeu veure la darrera novel·la d'aquest autor.

11 d’abril 2008

La mirada inocente

Títol original: Le petit saint, 1965
Traductora:Mercedes Abad, 2003
Editorial: Tusquets, 2003
Louis és el penúltim dels sis fills d'una dona, un esperit lliure, que viu al Paris de començaments de segle XX. Un ambient familiar sòrdid, promiscu i anàrquic que no impedirà que Louis sigui un nen sensible i pacífic, fins arribar al extrem de ser conegut a l'escola i al carrer com "l'angelet".
La seva mirada innocent capta i registra fidelment tot el que veu, al cap dels anys podrà abocar tots els records, olors i sensacions a les teles que, potser, el faran famós.
.......................................
Per mi Simenon era l'autor de Maigret, n'havia llegit alguna novel·la fa molts anys. Quan vaig haver de decidir un llibre per representar Bèlgica al repte Europa 2008, el seu va ser el primer nom que em va venir al cap. Estava disposada a llegir algun dels casos de Maigret tot i que no em venia gaire gust. Regirant els prestatges de la biblioteca vaig adonar-me que havia escrit moltes altres novel·les.
Em va cridar la atenció aquest títol, la intuïció no m'ha fallat.
És una novel·la d'aprenentatge on veiem créixer uns personatges marcats per l'entorn. L'ambient popular del Paris de principi del segle XX està molt ben dibuixat, es nota que l'autor el va viure de prop.
La primera part és deliciosa, la innocència del nen que va descobrint el que l'envolta està narrada amb molta tendresa. L'escola, els companys, el veïnat, ho registra tot acuradament i es fa immune a la sordidesa. Dos personatges marcaran la seva infantesa: Gabrielle, la seva mare i Pliska, un amant ocasional de la seva mare, que serà el primer que sabrà veure que darrera un nen tranquil i silenciós hi ha algú que val al pena.
En l'entrevista que li va fer Bernard Pivot al programa de la televisió francesa, Simenon va confessar que aquesta era la seva novel·la preferida.

10 d’abril 2008

Trens rigorosament vigilats

Autor: Bohumil Hrabal, 1965
Traductora: Maria Garcia Barris, 1996
Editorial: Edicions 62, 1996

Un aprenent de factor en una estació de ferrocarril de Txèquia durant la ocupació nazi, la seva núvia revisora, un cap d'estació colombòfil, un factor que es farà famós per haver jugat a penyores amb una telegrafista i els alemanys que son uns porcs. Barreja de tragèdia i humor.
........................................
Vaig triar Bohumil Hrabal per representar Txèquia en el repte que participo. No havia llegit mai res d'aquest autor i sentia curiositat gràcies a l'elogi que en va fer la Monika Zgustova, que ha escrit una magnífica biografia del autor, en l'edició que he llegit en fa la presentació.
Diuen que és la millor novel·la del autor, m'ha agradat però sense entusiasmar-me.
Se'n va fer una versió cinematogràfica.

08 d’abril 2008

Firmin

Autor: Sam Savage
Traductora: Sabina Galí
Il·lustracions de Fernando Krahn
Editorial: Columna
Títol original: Firmin: Adventures of a metropolitan lowlife

Nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.
Original, brillant i plena d’al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s’esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.
De la contraportada
..............................................

Sé que amb aquestes paraules aniré contracorrent i sapigueu que no son ganes de portar la contraria de manera gratuïta, però aquest llibre, que últimament tothom posa pels núvols, no m'ha agradat.
Probablement m'ho tinc ben merescut per posar tantes esperances en un altre fenomen editorial, no penso creure mai més les paraules d'alguns editors i escriptors que es presten al joc de signar frases enginyoses i espectaculars sobre obres que probablement no han llegit (ja ni recordo les vegades que he dit això, quin desastre de memòria la meva!!)
El suposat cant d'amor per la literatura queda en la mera enumeració d'algunes novel·les de culte, sense anar més enllà. La primera part ha estat un suplici i si he continuat llegint ha estat per pura disciplina, al cap i al fi l'hauré de comentar al club de lectura; més enllà de la meitat m'ha entretingut una mica més, no gaire, no us penseu.
Una narració simple i sense pretensions, els pretensiosos han estat els qui l'han volgut vendre com una obra de gran qualitat literària quan no deixa de ser una novel·leta de consum, i no tinc res en contra d'aquest tipus de literatura, jo mateixa en llegeixo molta, però que em vulguin donar rata per bibliòfil em molesta.
No em consola, però n'he trobat un o dos que pensen com jo, la resta, la majoria s'han mostrat entusiastes fins al deliri.

03 d’abril 2008

Insòlit somni, insòlita veritat

La meravellosa llegenda de l'intrèpid aeronauta Don Joaquin de la Cantolla y Rico

Autora : Lolita Bosch
Il·lustradora: Elisenda Estrems
Editorial: Empúries

Cantolla, simplement és un home amb fe. Cantolla no dubta. Cantolla no pensa que les coses s'aconsegueixin gràcies a la sort. Cantolla no tem. Cantolla somia i es lleva un matí i va a parlar amb el President de la República. Convençut. Cantolla li proposa això: construir un segon pis a la ciutat. Un segon pis de globus aerostàtics que es lligaran al món amb àncores gegants.
De la contraportada
........................
Un títol molt llarg per un llibre molt curt.
Les il·lustracions son precioses.
Perquè començo parlant de les il·lustracions si se suposa que hauria de parlar de la novel·la? (novel·la ? no, millor dir relat).
Doncs perquè és el que més m'ha agradat. M'ha agradat també el pretext per construir el relat, la personalitat de l'intrèpid aeronauta Don Joaquin de Cantolla és prou interessant per ser el protagonista, però el que no m'ha agradat és la forma que ha triat l'autora per explicar l'història. Segurament és un format molt modern, fresc, descarat però ... digueu-me clàssica!

01 d’abril 2008

Elegia

Everyman, 2006
Autor: Philip Roth
Traductor: Jordi Fibla
Editorial: Mondadori
La lucha crónica de un hombre contra la mortalidad.
El destino del protagonista de la novela comienza con la primera y abrumadora confrontación con la muerte en las idílicas playas de sus veranos infantiles, pasando por los problemas familiares y los logros profesionales en su edad adulta, hasta llegar a su vejez, momento en el que se siente desgarrado al comprobar el deterioro de sus contemporáneos y el suyo propio. Creativo publicitario de éxito con una agencia de publicidad en Nueva York, el protagonista es padre de dos hijos de un primer matrimonio, que lo desprecian, y de una hija de un segundo matrimonio, que lo adora, además del amado hermano de un buen hombre cuyo bienestar físico despierta en él una amarga envidia y el solitario ex marido de tres mujeres con quien ha mantenido matrimonios desastrosos. Es, por fin, alguien que acaba siendo aquello que no quería llegar a ser.
Elegía hace referencia a una obra de teatro alegórica y anónima del siglo XV, un clásico del antiguo drama inglés, cuyo tema es la evocación de la vida en la muerte.
De la contraportada
.....................................................................

Philip Roth és un dels meus escriptors favorits, tot i així, aquesta ha estat la novel·la que menys m'ha agradat d'ell. Potser perquè fa pocs dies vaig llegir Patrimonio (escrita el 1991 i basada en la seva pròpia experiència), en aquesta hi he trobat moltes similituds, massa semblances, fins hi tot la repetició d'alguna una escena. Ja sé que les novel·les de Roth descriuen el seu entorn i per tant és lògic que es repeteixen certes situacions, probablement si no les hagués llegit tant juntes en el temps la sensació hagués estat diferent.
Malgrat tot el que dic, és una bona novel·la.