30 de juny 2008

Casa de trobades

Títol original: House of Meetings, 2006
Editorial: Empúries / Anagrama

Diuen de Martin Amis que és un autor de culte, si aixó vol dir que no és un autor fàcil és cert.
La novel·la no segueix un fil argumental de manera lineal, però mica en mica anem desentrallant la història de dos germans a Rúsia. Aquest llibre abarca des de la II Guerra Mundial fins als nostres dies. Rúsia tampoc no és un país fàcil, ni aleshores, ni ara.
Lev i el seu germà estan enamorats de Zoia, però Zoia decideix casar-se amb Lev, un poeta sensible, pacífic i pacifista.
Lev arriba al gulag quan el seu germà ja fa temps que hi és. Per quins motius? Per petites i imaginàries trangressions polítiques, l'estat necessita esclaus.
El seu germà, veterà de guerra del qual no en sabrem mai el nom, és qui explica la història en primera persona, però no a nosaltres, l'explica a Venus, una noia que ho té tot i que no enten perquè ell no era capaç de "obrir-se", de "relaxar-se". Aquestes pàgines escrites per ell, poc abans de morir, faran entendre a Venus perquè Rúsia es mor, perquè ell se'n alegra i perquè ell no pot, no podia, relaxar-se.
Hi ha una diferència de gènere definitiva que vull fer-tenotar, amb el teu permís. Prepara't per a una bona notícia. L'any 1953 vaig descobrir com morir. I ara ho he tornat a oblidar. Però sí que sé això. Les dones poden morir dolçament, com la teva mare, o com la meva. Els homes sempre pateixen molt. ¿Perquè? Cap al final, els homes trenquen el costum de tota una vida, i comencen a culpar-se, amb una severitat totalment masculina. Les dones també trenquen un costum, i deixen de culpar-se. Perdonen. Nosaltres no ho podem fer, això. I em refereixo a tots els homes, no tant sols als violadors com jo: fins hi tot els grans pensadors, les grans ànimes ho han de fer. Repassar qui vafer què, i a qui.

29 de juny 2008

Los príncipes valientes

Autor: Javier Pérez Andújar
Editorial: Círculo de Lectores


Coneixia l'autor per les seves intervencions al programa L'hora del lector.
La novel·la m'ha agradat molt, narrada en primera persona, és el retrat fidel d'una època i una generació. El vocabulari és d'una riquesa extrema, acolorit i poètic, gairebé barroc, però d'un barroquisme popular, del que ve de les arrels de la llengua.
Un nen descobrirà el poder màgic de les paraules, les que llegeix i les que sent a la televisió, barreja d'una manera natural les grans obres de la literatura infantil i juvenil amb les sèries que arribaven dels EEUU a una televisió en blanc i negre, d'un país en blanc i negre com el de les pel·lícules neorealistes italianes.
Crònica política i social dels anys seixanta a l'extraradi de Barcelona, vista pels ulls d'un nen extremadament sensible i enamorat de la literatura, de la qual en farà motor de la seva vida.
Un llibre que agradarà a tots els que de petits van ser lectors de Verne i Poe, d'Astèrix i del TBO, fans de Colombo i dels pallassos de la tele.

18 de juny 2008

Una història d'amor i de foscor

Títol original: סיפור של אהבה וחושך
Autor: Amos Oz
Traductora: Roser Lluch i Homs
Editorial: La Magrana

Tràgic, còmic i absolutament sincer, aquest llibre de memòries és alhora una gran saga familiar i l'autoretrat d'un escriptor que va ser testimoni del naixement d'una nació i en va viure la seva història turbulenta. És la història d'un noi que creix a Jerusalem als anys quaranta i cinquanta, en un petit apartament ple de llibres en dotze idiomes i rodejat de parents que en parlen gairebé la mateixa quantitat. Quan Oz tenia dotze anys, la seva mare es va suïcidar, una tragèdia que va canviar la seva vida. Va abandonar la família i la comunitat de somiadors, erudits i fracassats homes de negocis en què vivia i es va unir a un quibuts, va canviar de nom, es va casar, va tenir fills i, finalment, es va fer escriptor, així com participant actiu en la vida política d'Israel. Un relat de cultures i vides en conflicte, de sofriment i perseverança, d'amor i de foscor.
De la contraportada
..........................................................
Aquest llibre de memòries podria ben bé ser una novel·la, una novel·la històrica. A través de la de la família Klausner, coneixem la història d'una part del poble jueu, dels que van emigrar a Israel a principis del segle vint, dels que no hi van arribar mai perquè van morir a Europa a mans dels nazis o del boltxevics i dels que hi van néixer, com l'autor.
Diferents personatges marcats per un destí tràgic, però que tossudament lluiten per sobreviure.
A estones còmic, a estones molt tràgic, sempre amb una gran riquesa de vocabulari. De fet les paraules son la primera joguina d'un nen que creix rodejat de llibres escrits en moltes llengües, de parents i amics que parlen diferents idiomes, d'un pare obsessionat per les paraules i d'una mare que no sabrà explicar-li el perquè de la seva tristesa i del seu dolor.
Una narració que ens permet observar el creixement i l'evolució del autor, que ens descobreix l'origen de molts dels personatges que habiten els seus llibres.
Un llibre que m'ha agradat molt, que ha de ser llegit amb calma.
Aquí podreu trobar una entrevista molt interessant amb Amos Oz.

17 de juny 2008

Postres de músic

Autor: Jesús M Tibau
Editorial: Empúries
Premi Marian Vayreda 2005
Aquest és el segon llibre de relats o contes, algun fins hi tot microconte, que llegeixo del Jesús, i m'ha agradat tant com l'altre. Meravella veure com del més petit incident o amb el motiu més simple i anodí, en pot treure una història que et fa somriure o pensar, o somriure i pensar alhora.
Després de la publicació del seu últim llibre, he vist comentaris que animaven el Jesús a emprendre el camí de la literatura en majúscules.
- Una novel·la!!! Per a quan la novel·la???
Jo, evidentment, l'encoratjo a escriure una gran novel·la, però... si us plau!!! No deixis d'escriure contes!!

13 de juny 2008

Carta d'una desconeguda

Títol original: Brief einer Unbekannten
Traductora: Carme Gala
Editorial: Quaderns Crema

Un escriptor rep la carta d'una dona que està a punt de morir.
Una dona que ha passat per la seva vida, però que ell no recorda. Una dona que ha viscut només per ell, pel seu record, per estimar-lo. Una dona que ho sap gairebé tot d'ell, que ho vol gairebé tot d'ell, que li perdona tot. Una dona que ha estat incapaç, durant la seva curta però intensa vida, de dir-li que l'estima.
L'autor retrata amb absoluta mestria els sentiments d'una adolescent que descobreix l'amor, que és incapaç de créixer i expressar aquest amor, que un cop adulta alimenta una obssessió malaltissa que no superarà mai.
Narració curta i molt intensa.
L'etapa d'Aústria en el Repte Europeu 2008

03 de juny 2008

La nena dels nou dits

Títol original: Het meisje de negen vingers,2007
Traductora: Maria Rosich Andreu, 2008
Editorial: Columna Edicions
Em va cridar l'atenció la notícia de la publicació en català d'una novel·la que havia tingut força èxit a Holanda, el més curiós és que l'autora es catalana i la novel·la s'ha publicat primer en neerlandès. Laia Fàbregues, catalana que fa 10 anys que viu a Holanda, ha escrit un conte per a adults sobre les pèrdues que anem patint al llarg de la nostra vida.
Barreja de realitat i invenció, somnis i frustracions.
Mica en mica, una veu narradora ens mostra la realitat que viu avui la Laura, una realitat marcada pels records i la infantesa.
La Laura, en primera persona, recorda la seva infantesa, els seus pares, les fotografies que mai van existir, els paisatges que va fotografiar mentalment i que es van esvaint, per això necessita escriure'ls.
La Laura, també en primera persona, desgrana una vida imaginada.
Em dic Laura i tinc vuit dits. Vaig perdre el dit índex
de la mà esquerra en un accident de cotxe...
L'estructura de la novel·la va confegint un trencaclosques, peça a peça, una intriga que es resoldrà quan els secrets familiars surtin a la llum i els tabús deixin de ser-ho.
El llenguatge és simple i senzill, de frases curtes i concises degut, segons l'autora, al fet de no dominar a la perfecció el neerlandès, cosa que no li ha permès l'utilització d'un llenguatge més el·laborat.
Un relat fresc i viu.
Aquí trobareu una bona crítica l'Eva Piquer i aquí ,en castellà, informació sobre l'autora.
Una entrevista amb Laia Fàbregas.
Holanda en el Repte europeu, 2008