La pell de l'aigua

Isabel Olesti

La Barcelona preolímpica dels anys vuitanta, viva, densa i bruta. La visita del Papa sota una pluja persistent. Una dona que ha fugit d'un passat tèrbol i s’instal·la en la Barcelona burgesa i claustrofòbica de la part alta. Un viatge sense retorn Rambla avall, enmig de transvestits savis, sexe encomanadís i homes enigmàtics. Tot plegat amb el teló de fons dels records d’infantesa del riu i de les muntanyes del sud del país.

La pell de l'aigua és una novel·la profundament torbadora que descriu magistralment l'aiguabarreig de realitat i somni en què viu la protagonista i la part baixa d'una Barcelona que ha deixat d'existir, però que perdurarà en aquest llibre.

Text de la contracoberta

**

La dona del tigre

Téa Obreht
Angle Editorial

Els fets passen als Balcans, en un país que es recupera després de l'última guerra. Natalia, una jove metgessa, arriba en missió humanitària a un orfenat. Pel camí rep la notícia de la mort sobtada del seu avi, també metge, en un poble remot. Les històries que li explicava el seu avi, com la de la dona del tigre o l'home sense mort, juntament amb la història convulsa del país, conformen una teranyina de personatges propers i màgics que hipnotitzen al lector.

**

La niña del faro

Jeanette Winterson
Editorial Lumen

La història agredolça d'una nena que queda òrfena i és adoptada pel faroner del poble.
Una autora amb molta força, però una història que no m'ha arribat.

**

Netherland El club de criquet de Nueva York

Joseph O'Neill, 2008
El Aleph

El narrador de “Netherland”, Hans van den Broek, és un analista financer holandès que viu instal·lat en un hotel de Manhattan (el mateix on viu l’autor, l’hotel Chelsea) i que ens explica la seva vida des que va decidir traslladar-se de Londres a Nova York. Allà es trenca el seu matrimoni, i fa suportable la vida gràcies al criquet, un esport sense tradició als Estats Units i que li permet conèixer Chuck Ramkissoon, un antillà que podria ser personatge de Fitzgerald i que té un somni: construir un gran estadi de criquet a Nova York. Vol integrar-se en la societat amb un gran èxit. Creu que el criquet pot introduir canvis en la mentalitat nord-americana. Precisament, l’únic que en el seu dia se'm va fer feixuc de la novel·la van ser alguns passatges dedicats al criquet. La resta és bona prosa (marca de la casa irlandesa), una bona història, i subtilesa a l’hora de tractar uns fets històrics, els de l'11-S, davant els quals la novel·la està fracassant una vegada i una altra —l’últim ha estat Don Delillo—, per bé que cada vegada fracassa millor. 

Per un cop, i sense que serveixi de precedent, coincideixo, en part, amb Gaspar Hernández.
A mi, els passatges dedicats al criquet se m'han fet molt feixucs.

**

Los libros son tímidos

I libri sonno timidi
Giulia Alberico, 1997

Hi ha una dita que diu: No jutgis mai un llibre per la seva coberta, jo l'ampliaria dient que tampoc el jutgis pel títol. 

Aquest títol em va temptar, qualsevol llibre que parli de llibres em tempta, però no ha respost a les meves expectatives. 

L'autora repassa els llibres que l'han acompanyat en la seva infantesa i adolescència, Itàlia anys 50 i 60, la majoria de llibres desconeguts per mi, suposo que és això el que ha fet que no en gaudís.

**

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants,  2010
Mathias Enard 
Traducció de Mercè Ubach
Columna editorial

Novel·la curta que estat molt ben rebuda per la crítica. Recrea l'encàrrec fet pel soldà de Constantinoble a Miquel Àngel per a la construcció d'un pont, on Leonardo va fracassar, Miquel -àngel espera reeixir. Però l'estada del artista a la ciutat no serà la que ell desitja. 

Narrada de manera  molt  poètica, plena d'olors i d'imatges de l'exòtic Orient. 

A mi no m'ha fet el pes.

**

Purga

Puhdistus, 2009
Sofi Oksanen
Traducció al català de Emma Claret i Eila Pyrhönen
La Magrana
365 pàg.

 Aquesta novel·la explica el drama de dues generacions de dones estonianes que van patir els sotracs de la II guerra mundial, la ocupació soviètica, la caiguda de l'URSS i la independencia de pais. Diuen que en l'amor i en la guerra tot s'hi val, en aquest llibre hi apareix la part més fosca de l'amor i la cara més lletja de la guerrra. Un llibre dur, escabrós, fred i obscur, narrat en petits capítols que m'han fet dificil la comprensió. Les cartes finals han donat una mica de llum a una historia que em podria haver agradat per+o que la manera com ha estat escrita me l'ha fet desagradable.

**

Brooklyn

Colm Toibin, 2010
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Amsterdam Llibres

Una jove irlandesa, sense futur a casa seva, emigra als EEUU, allí estudia, treballa i s'enamora. Torna al Irlanda per un breu periode de temps, disposada a tornar als EEUU, pero un cop allí, les coses no es veuen igual.

Una novel·la que ha estat molt ben rebuda per tothom i que a mi no m'ha agradat, li reconec el mèrit però no li he trobat l'ànima .

**

La tercera verge

Dans les bois eternels, 2006
Fred Vargas
Amsterdam
Traducció Natxo Morera de la Vall
371 pàg.

Tercer i últim intent amb aquesta autora, aquest cop qui investiga és el comissari Adamsberg  de Paris. El fantasma d'una monja de l'Edat Mitjana, un policia que parla en vers, els cadàvers d'uns cervols amb el cor arrencat, una primera verge, la segona  i finalment la tercera.... No, no  tornaré a llegir res més de la Vargas. Probablement és una bona escriptora de novel·la negra, pero jo en sóc mala lectora.

**

Que se levanten los muertos

Debout les morts, 1995
Fred Vargas
Traducció Helena del Amo
Siruela

Tot i no agradar-me gaire la novel·la negra, vaig voler descobrir la Fred Vargas i no m'ha acabat de fer el pes. Aquesta novel·la és la primera d'una serie de cuatre amb els mateixos protagonsites, els tres evangelistes, tres joves historiadors a l'atur, especialitzats cadascun d'ells en una època diferent, que comparteixen casa amb  l'oncle d'un d'ells, expolicia. Junts resolen un homicidi comés al centre de Paris. 

Per passar l'estona sense gaire maldecaps.

**

Los que van a morir te saludan

Ceux qui vont mourir te saluent, 1994
Fred Vargas
Traducció Blanca Riestra
Alfaguara
190 pag

Tres estudiants francesos a Roma es dediquen a fruir de la ciutat i a a estudiar, la seva amistat ve de lluny, a més comparteixen l'admiració cap a la mare d'un d'ells, un bisbe i la seva fillola, una trama on es barreja un assassinat que podria provocar un escándol polititc a França.

Novel·la negra, n'esperava més del que n'he obtingut , el primer que llegeixo d'aquesta autora.

**

Homer i Langley

E.L. Doctorow, 2009
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions  1984
Col·leció Mirmanda
204 pàg.

Un cop més Doctorow pren uns fets i uns personatges reals i novel·la al seu voltant, els germans Collyer, a la mort dels seus pares l'any 1918, es reclouen a la seva mansió de la Cinquena Avinguda a Manhatan, i poc a poc s'aïllen voluntàriament del món. Però malgrat que no surten de casa, el segle XX se'ls hi cola per la porta de la ma de la gent més diversa. Excèntrics i misteriosos, van fascinar els novaiorquesos durant anys, a la seva mort la policia va descobrir que la casa era plena de diaris vells i andròmines.  Començava la llegenda.

**

Arrels nòmades

Pius Alibek, 2010
Edicions La Camapana
345 pàg.

Pius Alibek  va arribar a  Barcelona  l'any 1981 fugint de la guerra d'Irak, nascut a la zona del Kurdistan, pertany a la minoria assiriocaldea, per tant cristià, la seva llengua materna és l'arameu, va ser educat en kurd i més endavant en àrab, s'ha fet seu el català  fins al punt d'escriure-hi el seu primer llibre, una mena de memòria familiar, perquè les seves filles coneguin d'on venen. Escrit en un estil molt planer i amb un llenguatge molt ric i viu, explica la seva infantesa,  primer al Kurdistan i més tard  al sud del país quan la família s'hi trasllada, descobrirem un Irak diferent, l'Irak d'abans de l'arribada de Sadam. Un repàs a la seva vida, la de la seva família i la del país, íntimament lligades. El llibre acaba amb els dos anys de servei militar perdut enmig del desert i la decisió d'abandonar l'Irak per continuar els seus estudis.

Posar determinades esperances en un llibre et porta, gairebé sempre, a que les esperances no s'acompleixin, no sé exactament què n'esperava, però n'esperava més.

**

Cada siete olas

Alle sieben wellen, 2009

Daniel Glattauer

Traducció de Macarena González

Alfaguara

280 pàg.

Segona part de Contra el vent del nord. 

Segueix la història, una història que poca cosa més tenia a dir, amb un final previsible, si la primera part podia sorprendre una mica pel format, en aquesta, la novetat ja no no és. I poca cosa més hi puc afegir.

C al reto 2011

**

Maletes perdudes

Jordi Punti, 2010
Empúries
456 pàg.

M'ha tornat a passar.

Enlluernada per les nombroses i entusiàstiques crítiques d'un llibre m'he deixat temptar, la decepció ha sigut considerable.

Un argument que a priori sembla atractiu i interessant, perd força a mida que avança la novel·la, i no perquè la història no sigui vertiginosa i espaterrant. Quatre germanastres es coneixen a rel de la (segona per a tots ells) desaparició del seu pare. Investigant, descobriran qui era el seu pare i perquè tots es diuen igual Christof, Christopher, Cristòfol, Christophe. 

Tot i que el principi m'ha agradat molt, la novel·la se m'ha fet pesada, i el final inversemblant, forçat, l'he acabat perquè era per a un club, si no l'hagués abandonat.

Ti al Reto 2011

**  

Un altre pas de rosca

The turn of the srew, 1898
Henry James
Traducció de Jordi Larios
Quaderns Crema
197 pàg.

Un grup d'amics decideixen explicar-se històries per  passar l'estona, un d'ells promet un relat esgarrifós que li va explicar algú, una historia de por i misteri ambientada a una casa de d'Anglaterra, la protagonista, una jove que ha acceptat  fer de mainadera dels nebots d'un enfeinat home de negocis.

Mai no m'ha agradat la novel·la gòtica, però n'havia sentit tants elogis d'aquest llibre, un clàssic segons alguns, que em vaig decidir a llegir-lo. N'he quedat totalment decebuda, segueix sense agradar-me la novel·la gòtica, i de la por i del terrorífic ambient que suposadament havia de trobar, res de res. Segurament, una traducció molt encartronada no hi ha ajudat gaire.

Y al Reto 2011

**

A les meves ordres

Le fait du prince, 2008
Amèlie Nothomb
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama - Empúries
118 pàg.

Amèlie Nothomb és una escriptora prolífica que darrerament llegeixo molt per que trobo llibres seus per tot arreu. A vegades m'agrada molt, altres vegades  m'agrada i d'altres no tant. 

Baptiste Bordave obre la porta de casa seva i troba a Olaf Sildur  que li demana que el deixi trucar, tot just ha fet la trucada i mor. Aleshores, per evitar-se problemes decideix no dir res a la policia i suplantar-lo. Acostumar-se a la nova vida és fàcil, el luxe i la Sigrid, la dona de l'Olaf,  hi ajuden. Aparentment, se'n surt prou bé en Baptiste. 

No sabria si classificar-la dins el gènere negre o dins dels contes filosòfics, tampoc no entenc el perquè d'un canvi tan radical en la traducció del títol.

**

En la vida de Ignacio Morel

Ramon J. Sender, 1969
Editorial Planeta
Premi Planeta 1969
260 pàg,.

Em vaig apuntar a la lectura d'aquesta novel·la animada per una bona lectora i pel bon record que  tenia de Rèquiem por un campesino español. Però Ignacio Morel no m'ha agradat, m'ha semblat un home inconsistent i amb la sang d'orxata, molt preocupat per l'art, però sense vida, la història no m'ha interessat gens i fins hi tot se m'ha fet carregosa l'escriptura, amanida fins a l'exageració de paraules i expressions franceses incloses al text de manera forçada, artificiosa.

Però hi ha una lectora a la que si que li ha agradat.

**

Tots tres surten per l'Ozama

Vicenç Riera Llorca, 1946
Edicions Catalònia
Edicions 62,1967
157 pàg.

Testimoni de l'exili dels republicans catalans després de la Guerra Civil. Aquesta novel·la fa el retrat de tres joves que arriben a la República Dominica, el govern corrupte del general Trujillo  acceptava refugiats previ pagament. Allà no tenen altre futur que anar a treballar als ingenios de la selva o malviure a la capital. Tres joves de caràcter diferent, tres maneres d'enfrontar una mateixa la situació sense sortida.
Una llibre que amb el pas del temps ha envellit malament.

**

Fama

Ruhm, 2009
Daniel Kehlmann
Traducció al català de Frncesc Rovira
Anagrama · Empúries
175 pàg.

Nou relats que es poden llegir de manera independent, però també com a capítols d'una novel·la coral, on els personatges deambulen al voltant del seu telèfon mòbil.
Una lectura lleugera i entretinguda, sense més.

**