28 d’agost 2008

La cova del sol

Títol original: Bab-al-Chams
Autor: Elias Khoury, 1998
Traductor: Jaume Ferrer
Editorial: Club Editor, 2007
603 pàg.


La cova del sol no és el fresc històric de seixanta anys de conflicte entre Palestina i Israel. Ni encara menys una epopeia heroica amb guerrers i batalles. És un calidoscopi de vides truncades: les de tantes dones que es recorden del càntir abandonat a casa i del qual beu avui una desconeguda, desarrelada com elles; les de tants homes que han perdut les terres però mai el gust amargant de les seves olives; les de tants joves que no podran tenir ni records, tancats com viuen en un territori on no passa mai res fora d’alguna matança. I com un fil que lliga els grans d’aquest immens rosari, corre la vida d’en Jonàs, el vell que es mor, el pagès combatent que ha fet totes les guerres i ha entomat totes les derrotes.
A la contraportada
...................
Tots en sabem molt de la Shoa, però son menys els que tenen un coneixement clar i precís de la Nacba, la tragèdia, la gran tragèdia del poble palestí. Tots pensàvem que amb l'Holocaust ens havíem curat de les malvestats de la raça humana, però poc temps després les víctimes es convertirien en botxins.
En aquesta novel·la, una bella història d'amor servirà de pretext per explicar les anades i vingudes del poble palestí, foragitat de casa seva i obligat a resistir en camps de refugiats que tots creien provisionals i que han acabat esdevenint l'últim refugi per un poble que no es rendeix.
La lluita per sobreviure, que ara com ara no sembla tenir cap sortida digna, les esperances d'unes dones que segueixen endavant amb les seves vides i les dels seus fills i filles crescuts amb l'absència del pare.
Un tràgic trencaclosques on les peces no encaixen mai, on la destrucció plana arreu, on malgrat tot, encara hi ha ganes de viure.
Molt recomanable per entendre la tossuderia del poble palestí que es nega a desaparèixer.

25 d’agost 2008

El faro de Blackwater

Títol original: The Blackwater Lightship
Autor: Colm Tóibín, 1999
Traductora: Maria Isabel Butler de Foley, 2001
Disseny de la coberta: Enrique Ibora
282 pàgines
Editorial: Edhasa, 2007
Situada en la Irlanda de finales del siglo XX, esta novela nos relata la historia de la familia Deveroux. Tras varios años sin apenas dirigirse la palabra, las tres protagonistas de esta novela, Dora, su hija Lily y su nieta Helen, se ven obligadas a desnudar sus almas cuando Declan les pide que le acompañen en los días que le pueda conceder aún el sida.
De la contracoberta
...............................
La malaltia i mort del pare fragmenta la família en trossos que cada cop s'allunyen més els uns dels altres. La malaltia del fill els obligarà a retrobar-se i aconsseguirà que passin comptes amb el passat.
Totes les famílies felices son iguals, pero les desgraciades ho son cadascuna a la seva manera, diu Tolstoi al començament d'Anna Karenina. Aquesta família ha sigut molt infeliç però ara un part té l' oportunitat de canviar el destí, malauradament al fill li queden poques oportunitats, el seu món s'enfonsa com la costa oest d'Irlanda.

Llàstima que la traducció és poc acurada!

21 d’agost 2008

Querido Miguel

Títol original: Caro Michele
Autora: Natalia Ginzburg, 1973
Editorial: Lumen.1989
Michele fuig del país abandonant família i amics, es casa al estranger, i desprès d'una vida desordenada mor lluny de casa en circumstàncies poc clares. La seva mare el plorarà, però mai sabrà els seus secrets ni les seves motivacions. Una història sobre la incomunicació i la soledat, sobre els sentiments que no sabem expressar o que els altres no entenen. Personatges patètics i desesperançats que deambulen per un món trist i sense il·lusions. A través de les cartes que s'escriuen coneixerem la buidor de les seves vides. Malgrat l'ambient opressiu i desencoratjador la novel·la es una lectura agradable .

12 d’agost 2008

La patria de las hormigas

Autor: Javier Tomeo
Editorial: Anagrama

Juan K llega al pequeño pueblo de la costa con su hermosa colección de camisas de verano. Alguien consiguió convencerle de que en el pueblo encontrará muchas mujeres hermosas, dispuestas a concederle sus favo­res. Van a ser siete días pletóricos de amor, piensa. Se instala en una vie­ja pensión, regentada por un nonagenario que recuerda demasiado a su difunta esposa y una sobrina inquietante que, como suele ocurrir con cierta frecuencia, tiene un ojo más grande que el otro y el tabique na­sal bastante desviado hacia la derecha. Van sucediéndose, los fracasos amorosos de Juan, mientras en el sótano de la pensión, las pérfidas hormigas agitan las antenas y se preparan para el ataque final, largamente meditado y anunciado, tal vez, por una mancha circular que la humedad ha dibujado en el techo de su cuarto, justo encima de su cabeza. En el comedor, junto al televisor y frente al sillón de mimbre del viejo, hay también una mórbida planta de interior de grandes hojas carnosas, celosa de la sangre de los hombres. Por las noches, cuando piensan que nadie puede oírlas, las hojas intercambian entre sí amenazadoras consignas y anuncian la inmediata venganza de la clorofila.
De la contracoberta.
................................................

La soledat i la incomunicació es donen la ma en aquest llibre, els dies del protagonista son tots iguals, l'únic que canvia es el color de la camisa. Absurd, fracàs i dubtes existencials, unes vacances per oblidar i una vida sense sorpreses ni sentit. Una novel·la curta que es llegeix de manera agradable, malgrat la niciesa de la situació.

Un autor amb una llarga obra que he descobert ara.

10 d’agost 2008

Zoopatias y zoofilias

Autor: Javier Tomeo
Editorial: Mondadori

Sèrie de relats sobre diferents tipus d'homes, els seus somnis, els seus desitjos, les seves pors.
Humor absurd, sarcasme, ironia, tendresa, un còctel explosiu on segur que us hi veureu retratats o hi veureu algú conegut.

09 d’agost 2008

El misteri de l'amor

Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial: Empúries
Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants: un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí… El misteri de l’amor és una novel·la pop, plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques, una obra travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de Joan Miquel Oliver. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme de les seves cançons tenen també cabuda en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.
De la contracoberta.
.................
M'agraden algunes de les cançons de Joan Miquel Oliver, lletrista d'Antonia Font, no m'ha agradat la novel·la.
Potser si que es un format molt modern i innovador, potser es que m'he fet gran i els deliris, escriptures automàtiques i disgressions al·lucinants les trobo puerils, fora de lloc i pesades. Probablement el que està bé per una cançó no aguanta per tota una novel·la.

07 d’agost 2008

El fotògraf

Autor: Òscar Palazón
Editorial: Alisis

L’Enric recupera d’un antiquari un quadern de viatge que canviarà la seva vida. El dietari revela una informació espantosa:la història de Sebastià, un català que va ser obligat a fotografiar presos i oficials nazis en posicions eròtiques al camp de concentració de Mauthausen. L’Enric, un apassionant de la fotografia, vol fer justícia i, a partir de les pistes que li proporciona el quadern comença la seva recerca.
De la contracoberta
...........................
A la contracoberta també diu: basada en fets reals.
Siguin quins siguin els fets reals i quins els imaginats son tots prou esgarrifosos, tant el passat com el present mostren la seva cara més cruel.
La novel·la té un ritme ràpid que desseguida te'l fas teu i vols saber més. I perquè, i com, i quan, i qui, i què. Moltes preguntes que de mica en mica van tenint resposta. Bé, algunes, perquè no trobareu respostes a tots els vostres dubtes, i no sabreu mai què és real i què imaginat.
Potser és millor així i sempre podrem pensar que la part més crua i dura és la imaginada. O potser no.
Un final inesperat, imprevisible, obert, volgut així per l'autor.
He necessitat uns quants dies per païr-lo.
Us el recomano precisament per això, perque és una lectura que entra ràpida però es queda dins uns quants dies, remou la vostra consciència i us fa pensar per poder assimilar el que heu llegit.

05 d’agost 2008

Los formidables Kalandrian

Autor: Jorge Berenguer Barrera
Editorial: Lengua de Trapo

Si la vida se resume en asumir nuestra muerte como nuestro destino más seguro, en el caso de la saga de los Kalandrian, no está tan claro.
Los formidables Kalandrian es una historia disparatada, cínica y gamberra del siglo XX, una novela cargada de humor negro, que congrega entre sus páginas a una familia con vocación suicida, no siempre con éxito, castillos con fantasmas y bandas mafiosas.
Con un estilo tan trepidante como imprevisible, tan original como disparatada, Los formidables Kalandrian es una novela que atrapa como conmueve: a golpe de carcajada.
De la contracoberta
..........................
Amb una presentació així, qui no s'animaria a llegir-la?
Als adjectius que hi ha més amunt jo hi afegiria, divertida, imaginativa, plena de tendresa, estripada, gamberra... Sí, ja sé que aquest últim ja hi és, però amb un no n'hi ha prou.
Traspua sentit del humor per totes les seves pàgines, un sentit del humor intel·ligent, que us farà riure i somriure, i també pensar i reflexionar.
Aquesta divertida gamberrada, que pel que sé va començar com una broma, ha arribat lluny i més que hi arribarà! Temps al temps!
Un consell, no la llegiu en públic, si no és que voleu perdre el vostre prestigi de persones serioses.

Compreu-la!

Lluirà als vostres prestatges com si fos plena de lluentons!!

02 d’agost 2008

Mi querido Mijael

Autor: Amos Oz, 1968
Traductora: Raquel Garcia Lozano
Editorial: Ediciones Siruela,2005

Escribo porque las personas a las que amaba han muerto. Escribo porque cuando era niña tenia una gran capacidad de amar y ahora esa capacidad de amar esta muriendo. No quiero morir.
Soy una mujer casada de treinta años. Mi marido es el señor Mijail Gonen, un hombre afable, geólogo. Yo le amaba.
...............
Així comença aquesta trista novel·la. Trista i desesperançada com la vida de Jana. Casada molt jove, i estimant Mijail, veu com poc a poc, l'amor deixa pas a la incomunicació, aquesta a la solitud, la solitud porta a la tristesa permanent i tot junt a una vida no viscuda. La vida que no viu es dedica a somiar-la, una vida totalment contraposada a la seva rutina i mediocritat diaria.
Escrita en primera persona, amb un llenguatge ric, ajustat i precís.