27 de novembre 2010

Esperant el bàrbars

Waiting for the Barbarians, 1980
J.M. Coetzee
Traducció de Xavier Rello Andreu
Edhasa
213 pàg.

A la frontera ignota d'un imperi desconegut, un magistrat veu com l'aparent pau i tranquil·litat del poblet que administra s'esvaeix. L'arribada d'un militar a causa del rumor d'un imminent atac dels  bàrbars que viuen més enllà de la frontera trasbalsarà la vida de la gent del poble i la dels bàrbars.
El magistrat s'haurà d'enfrontar a si mateix i assumir la seva part de culpa com a membre del bàndol dels opressors. Prendre partit pels bàrbars farà que caigui en desgràcia. Un ambient futurista i medieval alhora que  m'ha recordat l'atmosfera de El desert dels tàrtars, de Buzzati.
Una novel·la curta i punyent.

***

26 de novembre 2010

Tots tres surten per l'Ozama

Vicenç Riera Llorca, 1946
Edicions Catalònia
Edicions 62,1967
157 pàg.

Testimoni de l'exili dels republicans catalans després de la Guerra Civil. Aquesta novel·la fa el retrat de tres joves que arriben a la República Dominica, el govern corrupte del general Trujillo  acceptava refugiats previ pagament. Allà no tenen altre futur que anar a treballar als ingenios de la selva o malviure a la capital. Tres joves de caràcter diferent, tres maneres d'enfrontar una mateixa la situació sense sortida.
Una llibre que amb el pas del temps ha envellit malament.

**

20 de novembre 2010

Tres històries europees

La Butxaca
238 pàg.

Pingüins
Una - La història de Piiter i Py  
Elisa Kiseljack.
Aquestes són les tres històries que conté aquest llibre, tres històries ben diferents que comparteixen el dolor dels seus protagonistes. A la primera un metge es menystingut pels seus col·legues a causa de les seves novedoses teories. A Una ..., un jueu que va sobreviure a l'estada a Oswiecim, visita el camp uns anys més tard i s'enfronta als records. Dues històries corprenedores, cada una a la seva manera. 
Elisa K... és la més pertorbadora, no només per el que explica, si no per la manera com ho explica. Quan l'Elisa, ja adulta, recorda un dolorós fet de la seva infantesa, no pot enfrontar-se sola al record. 
Elisa K és la versió en cinema d'aquesta darrera història, aquest any ha estat guardonada al festival de San Sebastian amb el Premi Especial del Jurat.

L'estil de la Lolita és dificil de definir, si ho he de fer, peculiar és l'adjectiu que més s'hi adiu. Interessant, també. Hi ha vegades que m'agrada molt i d'altres em costa d'empassar. El que si que us puc assegurar és que no us deixarà indiferents. Llegiu-la!

***

19 de novembre 2010

Zazie al metro

Zazie dans le métro, 1959
Raymond Queneau
Traducció de Jaume Fuster
Edicions de la Magrana
205 pàg.

Aquesta és la novel·la més popular de Queneau,  membre de l'escola de la patafisica i del Oulipo, conegut també pels seus famosos Exercicis d'estil.
La petita Zazie arriba a Paris amb el desig de veure el metro, hi passarà tres dies, veurà moltes coses, coneixerà molta gent,  viurà moltes aventures, traurà de polleguera tots els qui l'acompanyen i també es farà estimar, però malauradament,  dormirà als braços de Gabriel l'únic  viatge que fa en un vagó del metro.
Queneau és un malabarista i un mag de les paraules, la traducció que en va fer Jaume Fuster respecta i és fidel a aquest llenguatge viu i trencador.
Aquest és un d'aquells llibres que et posa un somriure a la primera pàgina i no t'el treus de la cara fins moltes hores després d'haver llegit: 

-Xerrameca, xerrameca, és l'únic que sap fer -diu Turandot.
I se'n van, direcció Bastille.


***

17 de novembre 2010

L'home que plantava arbres

L'homme qui plantait des arbres
Jean Giono
Traducció d'Isabel-Clara Simó
Il·lustracions de Francesc Viladot
Edicions Viena
80 pàg.

El 1943 la revista Readers Digest va demanar a Jean Giono, l'escriptor provençal, que escrigués una història sobre la persona més extraordinària que hagués conegut mai. Així va néixer,  Elzeard Bouffier, un home que plantava arbres. Quan els editors es van adonar que Elzeard no existia, que era un personatge de ficció, van rebutjar publicar la història. Poc temps després, L'home que plantava arbres va assolir un èxit aclaparador i va ser traduït a moltes llengües.
Elzeard és un heroi anònim que, llavor a llavor, aconsegueix canviar el paisatge que l'envolta i els que hi viuen.
Una bonica història que si bé no és certa, mereixeria ser-ho. Les il·lustracions de Francesc Viladot complementen el text d'una manera harmoniosa. Les cobertes dels  llibres de el Cercle de Viena tenen sempre un plus afegit que  fa que la lectura sigui molt agradable.

***

15 de novembre 2010

Joventut

Youth, 2002
J.M. Coetzee
Traducció de Dolors Udina
Edicions 62
189 pàg.

Continuació de l'anterior llibre, trobem l'autor  als anys 60, quan fuig de Ciutat del Cap i s'instal·la a Londres, per demostrar-se a si mateix que pot sobreviure sol i que no necessita ningú, ni els pares. Però ser independent no és fàcil per a un estudiant de matemàtiques que vol ser escriptor. Quan comença a treballar en una empresa d'informàtica, veu frustrat el seu desig d'una vida bohèmia dedicada a l'escriptura. 

Als divuit anys podria haver estat un poeta. Ara no és poeta, ni escriptor, ni artista. És un programador informàtic, un programador informàtic de 24 anys ...

Aquests tres llibres de l'autobiografia de Coetzee són interessants com a document biogràfic per entendre i conèixer millor l'escriptor, però també poden ser llegits com una novel·la.
Amb les vuit lletres de Joventut acabo del Reto 2010

***

13 de novembre 2010

Infantesa Escenes de la vida a províncies

Boyhood, 1997
J.M. Coetzee
Traduccióde Dolors Udina
Edicions 62
175 pàg.

Primera part de l'autobiografia de Coetzee, anys 40. A través, d'un narrador omniscient (sempre havia desitjat posar aquesta paraula en una de les meves píndoles) ens apropa a la vida del nen que va ser l'autor, ens hi aboca com si miréssim des d'una finestra. En un entorn agrest, el petit John  ha d'aprendre a desempallegar-se de qui més estima, la seva mare, ha de trobar el seu lloc, la seva identitat i ha de decidir si pertany o no a la cultura afrikaner. En definitiva, ha de créixer. 
Escrita amb l'estil sobri i l'elegància habitual d'en Coetzee.

***

09 de novembre 2010

Temps d'estiu

Summertime, Part 3 of scenes from provincial life,  2009
J.M. Coetzee
Traducció de Dolors Udina
Edicions 62
244 pàg.

Un crític anglès vol escriure un llibre sobre el difunt escriptor J.M. Coetzee, es centra en els anys 70, quan Coetzee compartia vida amb el seu pare en una casa als afores de Ciutat del Cap. Com que el jove no va tractar mai Coetzee, es dedica a entrevistar les dones amb qui l'escriptor es relacionar en aquest període i que probablement el van marcar, una ex-amant, una cosina, una ballarina brasilera, i també antics amics i col·legues. Coetzee s'autoretrata com un jove maldestre i esquerp que no troba el seu lloc en un país convuls.
Una pseudoautobiografia que es llegeix com una novel·la.

****

06 de novembre 2010

La epopeya del bebedor de agua

The Water.Method Man, 1972
John Irving
Traducció d'Iris Menendez
Tusquets Editores
395 pàg.

En Fred Bogus Trumper té problemes, la dona l'ha deixat i s'ha endut el seu fill. A més a més té problemes de salut, les seves infecciones de tracte urinari necessiten cirurgia, però ell no ho veu clar.  La seva amant vol un fill, però ell no ho té clar. Indecís, insegur, una arracada, vaja. Un home dels que li agraden a Irving i dels que Irving sap retratar amb mestria, ironia i sentit del humor. Amb personatges esbojarrats i amb històries que es desenvolupen de manera paral·lela, amb contínues anades cap endavant i cap endarrera. Una novel·la divertida, amb moments de tristesa i desconsol,  molt ben escrita. Marca de la casa.

****

01 de novembre 2010

Fama

Ruhm, 2009
Daniel Kehlmann
Traducció al català de Frncesc Rovira
Anagrama · Empúries
175 pàg.

Nou relats que es poden llegir de manera independent, però també com a capítols d'una novel·la coral, on els personatges deambulen al voltant del seu telèfon mòbil.
Una lectura lleugera i entretinguda, sense més.

**