31 de maig 2010

RAGTIME

E.L. Doctorow, 1975
Traducció de Maria Iniesta i Agullo
Edicions de 1984
269 pàg.

Segona novel·la que llegeixo de Doctorow, i com la primera m'ha fascinat. Barrejant personatges  reals: Houdini, JP Morgan, el president Roosevelt, Stanford White, i una família ficticia sense nom: el Pare, la Mare, el Noi, el Germa Petit de la Mare i l'Avi. L'autor evoca un temps convuls dels Estats Units, els primers anys del segle XX i lliga les vicissituds de la típica família WASP, amb diferents personatges que representen tòpics de la societat de l'època, els negres que patien el racisme, els emigrants que lluitaven per una nova vida i, entre altres, els proletaris i sindicalistes que lluitaven pels seus drets. Una novel·la molt visual i colorista, en Milos Forman en va dirigir el 1981 la versió cinematogràfica.

7 caràcters per la Reto 2010
****

27 de maig 2010

Persèpolis

Marjane Satrapi, 2000/2003
Traducció d'Albert Jané
Editorial Norma

Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la gràfica, història autobiogràfica d'una jove iraniana que als 10 anys veu com el seu país canvia social i políticament, i  des de la seva mira veurem com l'afecta  aquest  canvi. Criada en una família de classe alta i  progressista, el gir tradicionalista del país la sobtarà mes que als seus companys. La història comença el 1979 i s'allarga fins el 1994.
El dibuix en blanc i (molt) negre és senzill, simple i esquemàtic, però molt expressiu.
Interessant.

10 caràcters en el Reto 2010
***

13 de maig 2010

La gran marxa

The March, 2005
E.L. Doctorow
Traducció de Julià de Jòdar
Edicions de 1984
337 pàg.
Premi Pen Faulkner 2006

Vaig agafar aquesta novel·la per casualitat perquè havia llegit la critica de la darrera novel·la d'aquest autor, tot i que en principi  l'argument de La gran marxa no em semblava gaire atractiu, ha estat una d'aquelles novel·les que m'ha captivat des de la primera pàgina, que no he pogut deixar de llegir, d'aquelles que quan s'acaben et sents una mica buida i amb ganes de més.
Barrejant fets històrics amb personatges ficticis, l'autor aconsegueix crear una gran novel·la. Asseguda a la butaca veia passar per davant meu un gran riu de homes i dones, blancs i negres, criatures i vells, herois i víctimes, els que van travessar les planes del sud dels Estat Units acompanyant  la càrrega de la cavalleria del general William Sherman el 1860, que després de cremar la ciutat d'Atlanta va continuar cap  a Georgia i cap a les Carolines, saquejant tot el que trobava. 
Una novel·la intensa i seductora.

****

11 de maig 2010

El tiempo envejece deprisa

Il tempo invecchia in freta, 2009
Antonio Tabucchi
Traducció de Carlos Gumpert
Anagrama
174 pàg.

9 contes on el temps és protagonista, el temps passat, el que no tenim o el que hem gastat inútilment. Com en tot recull de contes uns sobresurten sobre altres, m'ha agradat per sobre de tots el del ex-soldat malalt que ensenya una nena a llegir el futur en els núvols. 

****

05 de maig 2010

Mi querida Don Juan

David Torrejón, 2002


251 pàg.

Un publicista decideix escriure una novel·la per venjar-se de les dones. Una jove descobreix l'esborrany i inicia un joc literari que la porta a adoptar la personalitat de Don Juan. 
Una novel·la amena, enginyosa  i divertida, un còctel explosiu que barreja, amb molt de talent,  novel·la rosa, intriga, humor i comèdia.

***

04 de maig 2010

Quatre germanes

Moonflower Vine
Jetta Carleton, 1962
Traducció de Jordi Nopca
Libros del Asteroide
439 pàg.

Encara estic meravellada amb el record d'aquesta magnifica novel·la, i això que les primeres pàgines em van semblar carrinclones, però ràpidament vaig sentir-me part de la família, i vaig riure i plorar i patir i fruir com una germana més. Les estades estiuenques de les germanes Soames a la granja de la família els hi serveixen per recordar les alegries i les tristeses, però sobretot l'amor que els ha mantingut units. Cadascun parla dels seus records, junts formen la història particular de la família, però també la d'un època, la primera meitat del segle XX, d'una nació, els Estats Units,  d'una cultura. Pare, mare i les quatre filles, sis mirades que no sempre veuen el mateix, sis maneres de veure els mateixos fets.
Una novel·la que  emociona, que mereix una relectura.

14 caràcters per al Reto 2010

*****

03 de maig 2010

El cel és blau, la terra blanca

Sensei no Kaban
Hirowi Kawakami, 2001
Traducció de Marina Bornas Montaña
Quaderns Crema
213 pàg.

Quan la Tutsiko es troba amb el seu vell mestre ja fa temps que està sola, ell també ho està. Les seves soledats es faran companyia, compartiran estones i menjar, i sobretot sake i cervesa. La particular manera que tenen els japonesos de relacionar-se, o de no relacionar-se, la dificultat de comunicar els sentiments, els convencionalismes o el pudor que els paralitza són expressats amb senzillesa i de manera molt poètica.
Una història d'amor, fràgil i commovedora.

***

02 de maig 2010

Béstias sin patria

Beasts of no nation
Uzodinma Iweala, 2005
Traducció de Ramon de España
Editorial Duomo/Nefelibata
140 pàg.

Hi ha llibres que t'agafen pel cor, te'l estrenyen ben fort i no te'l deixen fins que els acabes. I quan els acabes voldries no haver-los llegit, o millor dit, voldries que no hagués calgut que algú els hagués escrit, que l'Agu no hagués existit mai, però malauradament n'hi ha molts  d'Agu, incomptables. A l'Àfrica, a Europa, a l'Àsia o a Amèrica, en qualsevol lloc on hi hagi una guerra hi pot un nen, o una nena, com l'Agu. Un nen  que  va aprendre  a llegir a la falda de la seva mare, que insisteix per anar a l'escola i que quan sigui gran vol ser metge o enginyer, però que  l'han obligat a ser soldat, l'han envoltat de violència, de por, de guerra. Només la fantasia, la seva innocència i l'amor cap a la seva família li permetran sobreviure al horror.
Un llibre que us farà plorar i us deixarà amb el cor encongit.

***