El cas únic de Sam finkler

The Finkler Question, 2010
Howard Jacobson
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Editorial Proa
Premi Booker 2010
430 pàg.

En Julian Treslove i en Sam Finkler es coneixen des que eren petits, en Sam és modèlic, és un guanyador, es jueu, en Julian és la'ltre cara de la moneda, un home que ha passat per la vida sense pena ni gloria, un perdedor. Malgrat el pas dels anys, comparteixen amistat amb en Libor Sevcik, també jueu i un home encantador. Un vespre, en Julian pateix un atac suposadament antisemita. Aquests tres personatges li serveixen a l'autor de pretext per crear una novel·la enginyosa i molt agradable, però a més sota aquesta capa de fina ironia s'hi amaga una profunda reflexió sobre el que és ser finkler, ser jueu, i jueu a la Gran Bretanya, que és força diferent de ser jueu als EEUU.

Val la pena destacar la gran traducció d'un text que s'endevina que no és fàcil per la quantitat de jocs de paraules i enginy verbal.

****

En la ciudad sumergida

José Carlos Llop, 2010
RBA
352 pàg.

Amb una prosa elegant i molt acurada l'autor recorre els paisatges  i la gent de la seva infantesa i joventut a Palma de Mallorca, una Palma que ja no existeix.
Vaig descobrir l'autor gràcies a aquest llibre i em va despertar la curiositat. Una gran  descoberta.

****

El oficinista

Guillermo Saccomanno, 2010
Seix Barral
Premio biblioteca Breve 2010
200 pàg.

Un home gris i anodí en una ciutat  apocalíptica, rodejat de violència i baixesa moral. Quan s'enamora de la secretaria del seu cap pensa que es podrà redimir i sortir-se'n, que la seva vida tindrà sentit malgrat l'ambient que els envolta. Per no hi ha futur.
Un relat descarnat.

****

La tercera verge

Dans les bois eternels, 2006
Fred Vargas
Amsterdam
Traducció Natxo Morera de la Vall
371 pàg.

Tercer i últim intent amb aquesta autora, aquest cop qui investiga és el comissari Adamsberg  de Paris. El fantasma d'una monja de l'Edat Mitjana, un policia que parla en vers, els cadàvers d'uns cervols amb el cor arrencat, una primera verge, la segona  i finalment la tercera.... No, no  tornaré a llegir res més de la Vargas. Probablement és una bona escriptora de novel·la negra, pero jo en sóc mala lectora.

**

Que se levanten los muertos

Debout les morts, 1995
Fred Vargas
Traducció Helena del Amo
Siruela

Tot i no agradar-me gaire la novel·la negra, vaig voler descobrir la Fred Vargas i no m'ha acabat de fer el pes. Aquesta novel·la és la primera d'una serie de cuatre amb els mateixos protagonsites, els tres evangelistes, tres joves historiadors a l'atur, especialitzats cadascun d'ells en una època diferent, que comparteixen casa amb  l'oncle d'un d'ells, expolicia. Junts resolen un homicidi comés al centre de Paris. 

Per passar l'estona sense gaire maldecaps.

**

La jauria y la niebla

Martin Casariego, 2009
Algaida

Tres personatges units per un fil, en una historia que tracta de la violencia del grup sobre un individu, de l'assetjament escolar. I de la por.

****

Los que van a morir te saludan

Ceux qui vont mourir te saluent, 1994
Fred Vargas
Traducció Blanca Riestra
Alfaguara
190 pag

Tres estudiants francesos a Roma es dediquen a fruir de la ciutat i a a estudiar, la seva amistat ve de lluny, a més comparteixen l'admiració cap a la mare d'un d'ells, un bisbe i la seva fillola, una trama on es barreja un assassinat que podria provocar un escándol polititc a França.

Novel·la negra, n'esperava més del que n'he obtingut , el primer que llegeixo d'aquesta autora.

**

El tret perfecte

La perfection du tir
Mathias Enard
Traducció Josep Tarragona i Castells
Verticales de Bolsillo
177 pag

Un franctirador en una ciutat en guerra, disciplinat i perfeccionista, poètic i pertorbador, un jove ferm en les seves conviccions, que se sent realitzat a través de la trajectòria d'una bala.
Una metàfora de la violència i la crueltat escrita amb un estil auster i clar, implacable.


***

L'acabadora

Accabadora, 2009
Michela Murgia
Traducció de Mercè Ubach
Proa
221 pàg.

La Maria té sis anys quan la Tzia Bonaria Urrai, vidua sense fills, se l'afilla. L'acció transcorre a Sardenya pels volts dels anys 50, en una comunitat rural i aferrada a les velles tradicions. La Bonaria és la modista del poble, però és alhora l'acabadora, la que ajuda a ben morir, quan la Maria descobreix el segon ofici de la seva mare adoptiva li costarà d'acceptar-ho i se'n allunya. 

Una tradició ancestral que xoca amb la modernitat. 

****

Homer i Langley

E.L. Doctorow, 2009
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions  1984
Col·leció Mirmanda
204 pàg.

Un cop més Doctorow pren uns fets i uns personatges reals i novel·la al seu voltant, els germans Collyer, a la mort dels seus pares l'any 1918, es reclouen a la seva mansió de la Cinquena Avinguda a Manhatan, i poc a poc s'aïllen voluntàriament del món. Però malgrat que no surten de casa, el segle XX se'ls hi cola per la porta de la ma de la gent més diversa. Excèntrics i misteriosos, van fascinar els novaiorquesos durant anys, a la seva mort la policia va descobrir que la casa era plena de diaris vells i andròmines.  Començava la llegenda.

**

La decisió de Brandes

Eduard Márquez, 2006
Empúries Editorial
124 pàg.
Premi Octavi Pellissa 2005
Premi de Narrativa de la Crítica Catalana 2006
Premi Qwerty 2007.

L'espoli d'obres d'art per part dels nazis serveix de base per aquest relat, en Georges Braque, qui realment va patir la situació que descriu el llibre, és converteix en Brandes, el cuadre motiu de l'espoli és un Cranach. Narrada en primera persona, a través dels records d'un Brandes ja vell ens explica la seva resistència contra l'opressió, les decisions que marquen la seva vida i reflexiona al voltant de l'art i la vida. 

Un relat brodat amb precisió mil·limètrica, molt poètic i amb la concisió i contenció marca de l'autor.

***

Cinc nits de febrer

Eduard Márquez, 2000
Quaderns Crema
121 pàg.

Recuperant alguns dels personatges del recull anterior, Márquez recrea les cinc nits que Larson passa al pis de la Sela, la seva última amant. Nit rere nit, es desvetlla la personalitat de la Sela,  les seves pors. Un ambient claustrofòbic que atrau.

****

L'eloqüència del franctirador

Eduard Márquez, 1998
Quaderns Crema
179 pàg.

18 relats que exploren la identitat, individus que voregen la legalitat o que traspassen la línia i van més enllà, un estil d'escriptura concís i suggeridor.

***

Todo lo que se llevó el diablo

Javier Pérez Andújar , 2010
Circulo de Lectores
271 pàg,

Una novel·la que hauria pogut ser una gran novel·la. 

El tema és interessant, l'autor sap escriure molt bé, però no sé perquè ha volgut fer una novel·la de cuina moderna, deconstruïda, desestructurada, artificiosa.

Les Misiones Pedagógicas estaven formades per joves amb il·lusions i ideals que durant l'època de la segona república van fer una gran feina portant la cultura i l'art als poblets més allunyats, aquesta novel·la recrea un grup d'aquest missioners de la cultura i enllaça les seves peripècies amb l'època actual. L'estil meticulós de l'autor que tant em va agradar en la seva anterior novel·la, Los principes Valientes, aquí se m'ha fet una mica pesat, el diàlegs, carregosos.

Una història interessant, que  m'ha agradat, però que hagués volgut llegir explicada d'una altra manera.

***

Venim de Roma

Lluís Casals, 2009
L'Albí
173 pàg.

A partir de frases en llatí, l'autor crea unes narracions plenes de vida, de personatges tan reals que podem ser qualsevol de nosaltres, bé millor qualsevol dels nostres veïns, perquè sovint més que retrat en fa caricatura, a vegades irònica, a vegades mordaç, però sempre amable. Un reflex dels temps actuals, de les realitats que ens envolten, de tots nosaltres amb les nostres contradiccions, les nostres neures, els nostres desitjos i les nostres il·lusions.

Una lectura àgil i entretinguda.

****

Jim

Magí Sunyer, 2010
Editorial Proa
131 pàg.
Premi Roc Boronat 2009

Alguna vegada us heu parat a pensar  com continua la vida d'un personatge un cop heu acabat el llibre? Va arribar a ser àvia la Caputxeta? En aquest llibre descobrireu un futur possible, i plausible,  per a Jim, el protagonista de L'illa del tresor. 

El Magí és poeta, i això es nota en la seva escriptura i en el domini que té de les paraules, dels matisos i dels registres literaris. Una novel·la amb múltiples lectures i diferents homenatges a grans obres de la literatura. 

Haver tingut el privilegi de poder comentar l'obra amb l'autor hi afegeix un plus que la fa més interessant.

***

Diccionario de literatura para snobs ...

... y (sobre todo) para los que no lo son.
Dictionnaire de littérature à l'usage des snobs, 2007
Fabrice Gaignault
Traducció de Wenceslao-Carlos Lozano
Il·lustracions de Sara Morante
Pròleg de José Carlos Llop
256 páginas

No sóc esnob, o si?

Aquest és un llibre per llegir a glopets, a petites dosis. Talment com diu el títol és un diccionari, les entrades recullen escriptors,  moviments literaris, objectes, moments i situacions, el més exquisits, extravagants i maleïts del món literari dels darrers temps. 

El llibre va ser un èxit editorial a França, pel seu tarannà d'épater le bourgeois, molt francès, és curiós divertit i amè.

Les il·lustracions són d'allò més adients amb l'esperit de l'escriptura, un 

traç exquisit i refinat, i l'edició és molt acurada, tant pel que fa al disseny com al tipus de paper.  Tant si sou esnobs, com si no ho sou, aquest diccionari no us decebrà, al contrari, us obrirà un munt de portes, us portarà a descobrir noves veus, nous llibres.

Un regal per als sentits, en tots els sentits.

***

L'últim dia abans de demà

Eduard Márquez, 2011
Editorial Empúries
150 pàg.

Duríssima.

Podria deixar-ho aquí i no dir res més, però mai una sola paraula defineix un llibre. Eduard Márquez  no necessita utilitzar un devessall de paraules per despertar emoció o indignació, per deixar-nos sense respiració o per desvetllar-nos un lleu somriure. Aquest llibre parla de l'amistat i del dolor, i del fracàs, de tocar fons. Però hi ha un demà.

Eudard Márquez escriu amb estilet. Punxa. Fereix. Fa mal.

Al Facebook

*****

Arrels nòmades

Pius Alibek, 2010
Edicions La Camapana
345 pàg.

Pius Alibek  va arribar a  Barcelona  l'any 1981 fugint de la guerra d'Irak, nascut a la zona del Kurdistan, pertany a la minoria assiriocaldea, per tant cristià, la seva llengua materna és l'arameu, va ser educat en kurd i més endavant en àrab, s'ha fet seu el català  fins al punt d'escriure-hi el seu primer llibre, una mena de memòria familiar, perquè les seves filles coneguin d'on venen. Escrit en un estil molt planer i amb un llenguatge molt ric i viu, explica la seva infantesa,  primer al Kurdistan i més tard  al sud del país quan la família s'hi trasllada, descobrirem un Irak diferent, l'Irak d'abans de l'arribada de Sadam. Un repàs a la seva vida, la de la seva família i la del país, íntimament lligades. El llibre acaba amb els dos anys de servei militar perdut enmig del desert i la decisió d'abandonar l'Irak per continuar els seus estudis.

Posar determinades esperances en un llibre et porta, gairebé sempre, a que les esperances no s'acompleixin, no sé exactament què n'esperava, però n'esperava més.

**

Ubuntu Estimada terra africana

Nicolas Valle, 2008
Editorial Proa
320 pàg.

Un dels millors llibres d'aquest any.

El viatge, el llarg viatge, de l'autor per Àfrica. Una mirada sobre el continent i sobre la seva gent, sobre el passat, sobre la culpa d'Occident en el present d'Àfrica, sobre la guerra i la fam i, sobretot, sobre les ganes de viure i de sortir-se'n dels africans. La mirada d'un periodista que veu la gent, i no només la notícia, que escolta el que tenen a dir  els africans, blancs i negres, amb qui es troba, la mirada d'algú que no té por de barrejar-se, d'emborratxar-se, de (mal)viure amb els africans. I ens ho explica amb paraules senzilles, plenes de sentiments i de poesia, comparteix les seves reflexions, els seus dubtes i la seva indignació amb tots nosaltres. Us aconsello que mentre llegiu el llibre, amb el Google Maps o l'Earth, busqueu i seguiu la ruta que fa l'autor, jo, que no he estat mai a l'Àfrica, ho he fet i gràcies a aquest llibre sento com si hi hagués estat una estoneta.

Llegiu-lo!!

Na al Reto 2011

*****