Títol original: Bab-al-ChamsAutor: Elias Khoury, 1998
Traductor: Jaume Ferrer
Editorial: Club Editor, 2007
603 pàg.
La cova del sol no és el fresc històric de seixanta anys de conflicte entre Palestina i Israel. Ni encara menys una epopeia heroica amb guerrers i batalles. És un calidoscopi de vides truncades: les de tantes dones que es recorden del càntir abandonat a casa i del qual beu avui una desconeguda, desarrelada com elles; les de tants homes que han perdut les terres però mai el gust amargant de les seves olives; les de tants joves que no podran tenir ni records, tancats com viuen en un territori on no passa mai res fora d’alguna matança. I com un fil que lliga els grans d’aquest immens rosari, corre la vida d’en Jonàs, el vell que es mor, el pagès combatent que ha fet totes les guerres i ha entomat totes les derrotes.
A la contraportada
...................
Tots en sabem molt de la Shoa, però son menys els que tenen un coneixement clar i precís de la Nacba, la tragèdia, la gran tragèdia del poble palestí. Tots pensàvem que amb l'Holocaust ens havíem curat de les malvestats de la raça humana, però poc temps després les víctimes es convertirien en botxins.
En aquesta novel·la, una bella història d'amor servirà de pretext per explicar les anades i vingudes del poble palestí, foragitat de casa seva i obligat a resistir en camps de refugiats que tots creien provisionals i que han acabat esdevenint l'últim refugi per un poble que no es rendeix.
La lluita per sobreviure, que ara com ara no sembla tenir cap sortida digna, les esperances d'unes dones que segueixen endavant amb les seves vides i les dels seus fills i filles crescuts amb l'absència del pare.
Un tràgic trencaclosques on les peces no encaixen mai, on la destrucció plana arreu, on malgrat tot, encara hi ha ganes de viure.
Molt recomanable per entendre la tossuderia del poble palestí que es nega a desaparèixer.
Tots en sabem molt de la Shoa, però son menys els que tenen un coneixement clar i precís de la Nacba, la tragèdia, la gran tragèdia del poble palestí. Tots pensàvem que amb l'Holocaust ens havíem curat de les malvestats de la raça humana, però poc temps després les víctimes es convertirien en botxins.
En aquesta novel·la, una bella història d'amor servirà de pretext per explicar les anades i vingudes del poble palestí, foragitat de casa seva i obligat a resistir en camps de refugiats que tots creien provisionals i que han acabat esdevenint l'últim refugi per un poble que no es rendeix.
La lluita per sobreviure, que ara com ara no sembla tenir cap sortida digna, les esperances d'unes dones que segueixen endavant amb les seves vides i les dels seus fills i filles crescuts amb l'absència del pare.
Un tràgic trencaclosques on les peces no encaixen mai, on la destrucció plana arreu, on malgrat tot, encara hi ha ganes de viure.
Molt recomanable per entendre la tossuderia del poble palestí que es nega a desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada