12 de setembre 2008

Fa mil anys que sóc aquí

Títol original: Mille anni che sto qui
Autora: Mariolina Venezia,2006
Traductora: Anna Casassas
Editorial: La Campana,2007
Premi Llibreter, 2007
326 pàgines

La història de cinc generacions de la família Falcone, des de l'unificació d'Itàlia fins a la caiguda del mur de Berlín. Situada a Grottole, al sud d'Itàlia, en una societat molt masclista, les dones prenen la paraula. Petites històries domèstiques barrejades amb la història en majúscules. M'he perdut una mica amb els diferents personatges, he hagut de recórrer una i altra vegada al arbre genealògic de la primera pàgina.
M'ha agradat més la primera meitat que la segona, el llenguatge és molt ric i segurament la traducció ha estat complicada degut al dialecte, que va trufant el relat, en s'expressaven els habitants de la zona.
He llegit alguna crítica on la comparaven amb Garcia Márquez o Carlo Levi, jo no diria tant.
Per recuperar la memòria d'un món que s'ha perdut definitivament.

4 comentaris:

Ivan ha dit...

Hola Núria! Fa un temps que vaig llegir aquesta novela i el que recordo és que la vaig trobar un xic desordenada, molt descriptiva (genial una de les primeres escenes que relata, quan baixa un riu d'oli pels carrers del poble mentre la dona del propietari del trull va de part). Estic d'acord pel que fa a la traducció, molt currada. Em va divertir, però, repeteixo, massa desordenada. Per cert que ara estan sortint altres novetats editorials que s'assemblen a aquest títol, com 'El sol dels Scorta'. Una abraçada.

núria ha dit...

Totalment d'acord amb tu Ivan.
El sol dels Scorta també me l'han recomanat, però el prestatge de llibres pendents de llegir és a punt del col·lapse...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

gràcies per les teves paraules, estic a la teva disposició pel que et convingui. Tens un blog molt bonic i didàctic felicitats

salutacions des de Reus

Montse ha dit...

Arribo tard?

Aquesta és una de les poques lectures que he abandonat... Segur que no és un llibre dolent, però tampoc és excel·lent. I després, és clar, el factor dels gustos personals: la ficció ja fa temps que em sol caure de les mans...