03 de juny 2008

La nena dels nou dits

Títol original: Het meisje de negen vingers,2007
Traductora: Maria Rosich Andreu, 2008
Editorial: Columna Edicions
Em va cridar l'atenció la notícia de la publicació en català d'una novel·la que havia tingut força èxit a Holanda, el més curiós és que l'autora es catalana i la novel·la s'ha publicat primer en neerlandès. Laia Fàbregues, catalana que fa 10 anys que viu a Holanda, ha escrit un conte per a adults sobre les pèrdues que anem patint al llarg de la nostra vida.
Barreja de realitat i invenció, somnis i frustracions.
Mica en mica, una veu narradora ens mostra la realitat que viu avui la Laura, una realitat marcada pels records i la infantesa.
La Laura, en primera persona, recorda la seva infantesa, els seus pares, les fotografies que mai van existir, els paisatges que va fotografiar mentalment i que es van esvaint, per això necessita escriure'ls.
La Laura, també en primera persona, desgrana una vida imaginada.
Em dic Laura i tinc vuit dits. Vaig perdre el dit índex
de la mà esquerra en un accident de cotxe...
L'estructura de la novel·la va confegint un trencaclosques, peça a peça, una intriga que es resoldrà quan els secrets familiars surtin a la llum i els tabús deixin de ser-ho.
El llenguatge és simple i senzill, de frases curtes i concises degut, segons l'autora, al fet de no dominar a la perfecció el neerlandès, cosa que no li ha permès l'utilització d'un llenguatge més el·laborat.
Un relat fresc i viu.
Aquí trobareu una bona crítica l'Eva Piquer i aquí ,en castellà, informació sobre l'autora.
Una entrevista amb Laia Fàbregas.
Holanda en el Repte europeu, 2008

4 comentaris:

g.g. ha dit...

El tinc a punt per llegir... me'l va regalar la meva editora (per què és de la meva mateixa editorial) i em ve molt de gust. Ja et diré.
g.g.

núria ha dit...

Sí, espero la teva opinió.

Anònim ha dit...

Hola!
Llegeixo La nena dels nou dits, entre el teu comentari i el que vaig sentir em vau animar.
Amg un llenguatge planer ens va endinsant en la seva vida: pèrdues, rècords...
Imma

Anònim ha dit...

L'he llegit ràpid. Tenia ganes de saber com acabava, però no m'ha entusiasmat. L'he trobat "estrany"...