Autor: George Simenon
Traductora:Mercedes Abad, 2003
Editorial: Tusquets, 2003
Louis és el penúltim dels sis fills d'una dona, un esperit lliure, que viu al Paris de començaments de segle XX. Un ambient familiar sòrdid, promiscu i anàrquic que no impedirà que Louis sigui un nen sensible i pacífic, fins arribar al extrem de ser conegut a l'escola i al carrer com "l'angelet".
Louis és el penúltim dels sis fills d'una dona, un esperit lliure, que viu al Paris de començaments de segle XX. Un ambient familiar sòrdid, promiscu i anàrquic que no impedirà que Louis sigui un nen sensible i pacífic, fins arribar al extrem de ser conegut a l'escola i al carrer com "l'angelet".
La seva mirada innocent capta i registra fidelment tot el que veu, al cap dels anys podrà abocar tots els records, olors i sensacions a les teles que, potser, el faran famós.
.......................................
Per mi Simenon era l'autor de Maigret, n'havia llegit alguna novel·la fa molts anys. Quan vaig haver de decidir un llibre per representar Bèlgica al repte Europa 2008, el seu va ser el primer nom que em va venir al cap. Estava disposada a llegir algun dels casos de Maigret tot i que no em venia gaire gust. Regirant els prestatges de la biblioteca vaig adonar-me que havia escrit moltes altres novel·les.
Em va cridar la atenció aquest títol, la intuïció no m'ha fallat.
És una novel·la d'aprenentatge on veiem créixer uns personatges marcats per l'entorn. L'ambient popular del Paris de principi del segle XX està molt ben dibuixat, es nota que l'autor el va viure de prop.
La primera part és deliciosa, la innocència del nen que va descobrint el que l'envolta està narrada amb molta tendresa. L'escola, els companys, el veïnat, ho registra tot acuradament i es fa immune a la sordidesa. Dos personatges marcaran la seva infantesa: Gabrielle, la seva mare i Pliska, un amant ocasional de la seva mare, que serà el primer que sabrà veure que darrera un nen tranquil i silenciós hi ha algú que val al pena.
En l'entrevista que li va fer Bernard Pivot al programa de la televisió francesa, Simenon va confessar que aquesta era la seva novel·la preferida.
1 comentari:
Jo també n'he llegit molts den Simenon però aquest no, m'ho apunto per aquest St. Jordi.
Publica un comentari a l'entrada