Firmin

Autor: Sam Savage

Traductora: Sabina Galí

Il·lustracions de Fernando Krahn

Editorial: Columna

Títol original: Firmin: Adventures of a metropolitan lowlife

Nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.

Original, brillant i plena d’al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s’esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.

De la contraportada

..............................................

Sé que amb aquestes paraules aniré contracorrent i sapigueu que no son ganes de portar la contraria de manera gratuïta, però aquest llibre, que últimament tothom posa pels núvols, no m'ha agradat.

Probablement m'ho tinc ben merescut per posar tantes esperances en un altre fenomen editorial, no penso creure mai més les paraules d'alguns editors i escriptors que es presten al joc de signar frases enginyoses i espectaculars sobre obres que probablement no han llegit (ja ni recordo les vegades que he dit això, quin desastre de memòria la meva!!)

El suposat cant d'amor per la literatura queda en la mera enumeració d'algunes novel·les de culte, sense anar més enllà. La primera part ha estat un suplici i si he continuat llegint ha estat per pura disciplina, al cap i al fi l'hauré de comentar al club de lectura; més enllà de la meitat m'ha entretingut una mica més, no gaire, no us penseu.

Una narració simple i sense pretensions, els pretensiosos han estat els qui l'han volgut vendre com una obra de gran qualitat literària quan no deixa de ser una novel·leta de consum, i no tinc res en contra d'aquest tipus de literatura, jo mateixa en llegeixo molta, però que em vulguin donar rata per bibliòfil em molesta.

No em consola, però n'he trobat un o dos que pensen com jo, la resta, la majoria s'han mostrat entusiastes fins al deliri.