Traductora: Maria Garcia Barris, 1996
Editorial: Edicions 62, 1996
Un aprenent de factor en una estació de ferrocarril de Txèquia durant la ocupació nazi, la seva núvia revisora, un cap d'estació colombòfil, un factor que es farà famós per haver jugat a penyores amb una telegrafista i els alemanys que son uns porcs. Barreja de tragèdia i humor.
........................................
Vaig triar Bohumil Hrabal per representar Txèquia en el repte que participo. No havia llegit mai res d'aquest autor i sentia curiositat gràcies a l'elogi que en va fer la Monika Zgustova, que ha escrit una magnífica biografia del autor, en l'edició que he llegit en fa la presentació.
Diuen que és la millor novel·la del autor, m'ha agradat però sense entusiasmar-me.
Se'n va fer una versió cinematogràfica.
1 comentari:
A mi Hrabal m'agrada molt. Jo he servit al rei d'Anglaterra, és potser el que més em va agradar.
Publica un comentari a l'entrada