Jordi Soler, 2009
Mondadori
157 pàg.
Fa uns mesos, vaig veure una entrevista on l'autor parlava del seu llibre, vaig recordar-ne un altre amb un títol similar i la mateixa localització que m'havia agradat molt, en sabia poc del Jordi Soler, mexicà amb, evidents, arrels catalanes, però em va temptar i el vaig posar a la llista. Sàvia decisió, perquè he descobert un autor que m'ha agradat molt i m'ho passat molt bé, malgrat que la història és tràgica i amarga.
Dos germans fugen de la desfeta de la guerra civil, la travessa dels Pirineus els separarà, Arcadi aconsegueix arribar a l'altra banda i fugir cap a Mèxic, mai sabrà res més de l'Oriol, tot i que el fa sa i estalvi i amb una vida d'èxit com a pianista. Anys més tard, el net de l'Arcadi, escriptor reconegut, rebrà una nota que el portarà a investigar, i descobrir, que se'n va fer de l'Oriol. La veritat us farà lliures, diu l'evangeli de Sant Joan, també pot fer molt de mal.
Amb un evident component autobiogràfic, però què és real i què ficció?
Una magistral novel·la sobre la guerra civil, sobre la veritat i la mentida, sobre joves que van ser obligats a ser herois, sobre la culpa i sobre la fragilitat humana.
****
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada