Jorge Carrión, 2010Mondadori
165 pàg.
Gairebé sempre, al entrar a la biblioteca miro el prestatge de les novetats i em deixo endur per l'atzar, pel que m'entra pels ulls, l'esquena escarificada que veieu al costat em va atrapar.
Un cop a casa, llegint les primeres pàgines vaig pensar, m'he equivocat. Però sóc tossuda i no em rendeixo a la primera, malgrat l'estranyesa i el malestar que em provocava el que llegia, vaig continuar. La segona part em va obrir els ulls i ho vaig entendre. Bé, gairebé tot. Vaig entendre perquè em semblava estar llegint el guió d'una sèrie de televisió. La tercera part de la novel·la, segona temporada de la sèrie, ja no em va semblar rara, tot i que seguia provocant-me malestar, i és que la violència del món que retrata no és fàcil de digerir.
En tot cas, interessant, diferent, sorprenent. A mi m'ha agradat molt.
****
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada