L' analfabeta

L'analfabète, Récit autobiographique, 2004
Agota Kristof
Traducció de Montserrat Solé Serra
Editorial Laertes
52 pàg.
.

11 breus articles on l'autora reflexiona sobre la seva vida, al voltant de la seva relació amb els llibres, l'escriptura, la llengua pròpia i les imposades, la lectura, la fugida del seu país, l'exili i l'aprenentatge d'una nova llengua amb la qual desenvoluparà la seva carrera literària.

.

***

¡Menudo reparto!

What a carve up! , 1994
Jonathan Coe
Traducció de Javier Lacruz
Editorial Anagrama
478 pàg.

Estiu del 1990 a Anglaterra, sembla que aviat esclatarà la guerra del Golf. Una vella excèntrica encarrega a un periodista sense feina que escrigui la història de la seva rica i famosa família i que esbrini el possible assassinat d'un dels seus germans, mort el 1942. Banquers, empresaris, periodistes, polítics sense escrúpols i tota mena de personatges de l'alta societat anglesa. Una trama intrigant que cada vegada s'entrallaça més i més en la vida personal del periodista. Una barreja de gèneres, novel·la de detectius, de denúncia social i de sentiments personals dels homes i dones que van patir la política de la senyora Tatcher.

Un novel·la entretinguda amb un desenllaç imprevisible i una mica esbojarrat.

***

La vida al davant

La vie devant soi, 1975
Romain Gary (Émile Ajar)
Traducció de Jordi Martin Lloret, 2004
Angle Editorial
212 pàg

A vegades es troben tresors quan menys t'ho esperes.

Momo, un adolescent àrab, és a casa la senyora Rosa, una exprostituta jueva. Viuen en un barri marginal d'un suburbi de París. Hi ha altres nens a la casa que van i venen, però en Momo no abandona mai la senyora Rosa i es queda amb ella fins al final.

Malgrat l'ambient, la mirada innocent d'en Momo es posa sobre tot el que l'envolta i ens ho explica amb les seves paraules, la seva és una mirada ingenua, irònica sense saber-ho. Un cant a la solidaritat i l'amor enmig de la sordidesa, el racisme i el materialisme.

Una joia literària, us deixo algunes frases d'en Momo.

Jo vaig deixar de ser un ignorant als tres o quatre anys
i a vegades ho trobo a faltar.

Durant molt de temps no vaig saber que jo era àrab perquè
ningú no m'insultava.

*****

La maravillosa vida breve de Oscar Wao

The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, 2007

Junot Díaz

Premi Pulitzer de Ficció, 2008

Traducció d'Achy Obejas

Circulo de Lectores

295 pàg

River Head Books

355 pàg.

.

Oscar és un jove dominicà que viu als Estats Units, un dominicà atípic, un nerd per als americans, un pariguayo per als dominicans. Però a través de la seva vida, coneixerem tres dones excepcionals, l'àvia, la Inca, Beli, la mare i Lola, la seva germana. Oscar vol ser el Tolkien dominicà i vol trobar l'amor de la seva vida, però el fukú se li creua un cop i un altre. Coneixerem també la tràgica dictadura que va sofrir el poble dominicà a mans de Trujillo.

Escrita en un anglès trufat d'spanglish i d'slang que no li va impedir ser mereixedora de premis com el Pulitzer i el Natioanl Book Critics Circle Award.

Una novel·la que emociona.

.

****

Un hijo del circo

A Son of the Circus, 1994

John Irving

Traducció d'Iris Menéndez

Tusquets Editores

780 pàg

El doctor Daruwalla, cirurgià ortopèdic, sent una gran passió pel circ, això el porta a iniciar una investigació sobre l'acondroplàsia, torna cada any a Mumbay des del Canadà on resideix habitualment. Enlloc, però no se sent a casa. En aquesta llarga novel·la hi desfilen tota mena de personatges, des dels més marginals fins als més benestants, en una barreja confusa i acolorida, ja que no hi ha una sola trama, si no petites històries que s'emboliquen i es desemboliquen, com en un laberint, al voltant del doctor i del Inspector Dhar, un mític i misteriós actor de cinema indi. Una trama criminal es desenvolupa paral·lelament al llarg de la novel·la.

****

Entre els llençols

Ian McEwan
In Between the Sheets, 1978
Traducció de Jaume Vallcorba
Quaderns Crema
200 pàg.
.
Set relats amb el tema de la parella com a nexe, set parelles, trios en algun cas, ben diferents entre si. Amb una gran dosi d'humor i irreverència.
Pornografia, la més salvatge; Reflexions d'un simi mantingut, la més esbojarrada; Dos fragments: Març de 199.. , la més dura i tendre alhora; Morta i ben morta, la més trista i divertida (un altre oximorón, ho sé); Entre els llençols, la més reeixida pel meu gust, Vaivé, la que menys m'ha agradat; Psicòpolis, la més irònica.
.
***

Poemes de l'alquimista

Josep Palau i Fabre, 1952 (edició clandestina)
Edicions Proa
226 pàg.
.
Després de llegir El monstre en venia de gust rellegir el Poemes.
M'agrada més el Palau i Fabre poeta. Us deixo com a mostra un poema emmirallat en un altre de Baudelaire.

L'estranger

- ¿De quin país és aquest estranger?

- No ho sé.

- ¿Com se diu?

- No ho sé.

- ¿Qué fa? Quina llengua parla?

- No ho sé.

- ¿Com us dieu, bon home?

- ...

- ¿De quin país veniu? ¿On aneu?

- Sóc d'aquí. Sóc estranger.

***

El monstre i altres escrits autobiogràfics

Josep Palau i Fabre , 1985/1999
Editorial Galaxia Gutemberg
252 pàg.

.

Recull d'escrits de l'autor on fa memòria de la seva vida. La poesia de Palau i Fabre és torturada i angoixosa, les seves memòries m'han semblat les d' una persona resentida contra tot i contra (gairebé) tothom. Costa de creure que tothom (fins hi tot la seva mare) li hagi volgut mal i que tothom l'hagi envejat i menystingut. Les circumstàncies de la seva vida, la Guerra Civil patida tot just entrant a la joventut, la dura posguerra, no pressagien una vida fàcil. El seu caràcter esquerp no pressagia una persona fàcil. He vist un home resentit i narcisista, molt narcisista.

.

***

L'artista del cos

Body Art, 2001

Don DeLillo

Traducció de Victor Compta

Editorial La Magrana

123 pàg.

.

Novel·la breu sense gairebé trama argumental, Lauren s'enfronta al suicidi del seu home replegant-se en ella mateixa a la casa on van viure, un ser estrany apareix de sobte a la casa i l'acompanya en aquest dol. Sublimarà l'experiència en un espectacle visual on transforma el seu cos.

Un estil descriptiu, minuciós fins a limits insuportables, probablement la traducció no li fa cap favor.

Un llibre estrany. Bé, de fet, estava avisada.

.

**

El petit camp de Déu

God's Little Acre, 1933
Erskine Caldwell
Traducció de Manuel de Pedrolo
Edicions 62
202 pàg.

A l'estat de Geòrgia dels Estat Units, el vell Ty Ty Walden té una granja on destina una petita part del fruit de la terra a Dèu, malauradament el petit camp de Dèu ha de ser traslladat continuament quan se li desferma la febre d'or, amb l'ajuda dels seus fills i de dos treballadors negres, fa quinze anys que caven sots pertot arreu segurs de trobar una veta d'or. Un món de pagesos empobrits i d'obrers en vaga, un món ple sordidesa, promiscuïtat i violència. L'extraordinària bellesa de Griselda, casada amb un dels fills de Ty Ty, provocarà un desenllaç tràgic.

.

***

Gracias por no leer

Zabranjeno citanje, 2001
Dubravka Ugresic
Traducció de Catalina Martinez-Muñoz
La Fábrica Editorial
256 pàg.

Recull de diferents articles sobre la literatura amb reflexions al voltant del fet d'escriure i de la relació entre autor i lector, literatura i llengua, literatura i nació, literatura i política. En definitiva, la literatura i la vida, escrit amb to incisiu i àcid. Una càrrega de profunditat contra la cara més banal i comercial de la literatura.

Molt recomanable.

****

Les ánimes grises

Les âmes grises, 2003
Philippe Claudel
Traducció d'Anna Casasses
Editorial La Magrana
207 pàg.
.

Vint anys després del Cas, que va succeir el 1917, el policia que el va investigar escriu el relat dels fets, l'assassinat d'una nena de 10 anys en un poble francès prop del front de la II Guerra Mundial, commourà tots els vilatans, cal trobar ràpidament un culpable, i el troben, però tots tenen part de culpa.

Les novel·les de Claudel no et deixen mai indiferent, a poc a poc, estalviant les paraules, deixant que el lector que hi posi la seva part, donant informació en comptagotes que permet muntar les peces, al principi inconnexos, d'un tapís que no es blanc ni negre, on el gris ho domina tot.

Un argument de novel·la negre que va més enllà de qualsevol gènere o classificació.

Recomanacio del Poker de llibres 2009

.

****

David Golder

Irène Nèmirovsky, 1929

Traducció de Lourdes Bigorra, 2006

Editorial La Magrana

171 pàg.

.

Segona novel·la d'Irene Nemirovsky, publicada al 1929, se'n van fer adaptacions per al teatre i per al cinema.

David Golder és un jueu rus que del no res ha esdevingut un ric i conegut financer i que sempre ha estat sotmès als innombrables capricis de la seva dona, que no l'estima, i de la seva filla, que només el vol pels seus diners. Quan pateix una greu crisi cardíaca i no pot continuar amb els negocis és abandonat per totes dues. Però, malgrat tot, l'adoració que sent per la seva filla l'empeny un cop més a una nova aventura financera que acabarà amb la seva vida.

Una novel·la curta i molt intensa.

La carta de l'avarícia en el Poker de llibres 2009

.

***

El festí de Nàpols

Isabel Olesti, 2002
Els 7 pecats capitals, La gola
Editorial Columna
110 pàg.

Per culpa de la puja inesperada, un viatge cultural a Nàpols es converteix en una bacanal gastronòmica on els protagonistes visiten una mica la ciutat i exploren a fons els plats més típics de la Campània: tomàquets, alfàbrega, formatges, dolços... un viatge fascinant.

.

La carta de la gola en el Poker de llibres 2009

.

***

Retorn amarg

Lluïsa Forrellad

Angle Editorial, 2002

318 pàg.

Escrita, probablement, a finals dels anys 70.

Segle XIX a Fortiana, una vila situada al peu de les Guilleries, durant els tres dies de la Festa Major veurem, com si fos una pel·lícula, com s'entrellacen les vides de tres personatges, les dels germans Padró i la de la Juliana, una nouvinguda al poble. Traïcions, guerres i disputes polítiques, enveges, històries amagades, l'arribada de l'electricitat i les fàbriques, un vell món rural que desapareix per donar pas a un nou món.

Amb un llenguatge riquíssim i un vocabulari molt acurat l'autora desgrana una novel·la molt del segle XIX que es llegeix d'una manera agradable.

***

L'art de viure

L'arte della gioia, 1967-1976

Goliarda Sapienza

Traducció d'Anna Cassasses

La Campana

632 pàg.

.

Un recorregut pels primers 50 anys del segle XX de la mà de la Modesta, una nena siciliana nascuda en una família molt pobre, i que gràcies a la seva ambició i astúcia anirà pujant en l'escala social fins a esdevenir principessa. Una dona amb una capacitat de lluitar i d'estimar fora de mida, amb una intel·ligència natural que li permet afrontar un destí complicat i guanyar-se la llibertat i el respecte dels qui l'envolten. Una dona forta que sap que vol i que no dubta a l'hora d'aconseguir-ho. Una vida entrellaçada amb les convulsions que va viure l'illa de Sicilia durant la primera meitat del segle XX.

Una gran novel·la.

.

****

Una lectora poc corrent

The uncommon Reader, 2008
Alan Bennett
Traducció d'Ernest Riera
Empúries · Anagrama
95 pàg.

Què passaria si de sobte la reina d'Anglaterra es convertís en una lectora empedreïda? diuen que les dones que llegeixen son perilloses. Si llegiu aquesta curta novel·la ho descobrireu.

Lleugera i divertida, farcida d'humor anglès.

.

***

El animal moribundo

The Dying Animal, 2001
Philip Roth
Traducció de Jordi Fibla
DeBolsillo

Els temes cabdals de Roth un cop més, amor, sexe, mort, amb la seva mestria habitual.

David Kepesh, crític literari i professor universitari de 62 anys, explica en un llarg monòleg (mai arribem a saber a qui es dirigeix) la seva relació amb Consuelo Castillo, filla d'emigrats cubans de 24 anys i alumna seva.

La luxuria i els gelos el porten a perdre el control i l'impedeixen mantenir la distància necessària perque la seva estabilitat no se'n vagi en orris.

Una novel·la dura i crua, descarnada, sense tabús.

.

****

Las primas

Aurora Venturini, 2007

Caballo de Troya

189 pàg.

Premi de Nueva Novela, Argentina, 2007

.

Malgrat rebre el premi Nueva Novela, l'autora de nova no en té res, té 85 anys, va publicar el primer llibre el 1942 i des d'aleshores n'ha publicat més de 30, entre novel·les i assajos.

.

Les (quatre) primas són: Petra, una lil·liputenca molt espavilada, Carina, la seva germana, amb sis dits a cada peu i curta de gambals, morta als 15 anys després de patir un avortament il·legal, Betina, la germana de la narradora, un monstre deforme que no parla ni controla els esfínters, asseguda de manera permanent en una cadira de rodes, i Yuna, la narradora, amb un nivell intel·lectual minvat que ella intenta millorar consultant a cada moment el diccionari, amb dificultats per expressar-se oralment però amb un do innat per al dibuix i la pintura i una bellesa comparable a la Femme à la cravate, de Modigliani. Malgrat l'insà ambient familiar, Yuna esdevindrà una artista reconeguda i gràcies a la seva capacitat de reflexió i ferma voluntat de sortir-se'n aconseguirà desempallegar-se de la família que l'asfixia i viure independent. Un llarg camí que no serà fàcil.

.

L'humor negre i el sarcasme, les dificultats de Yuna amb la gramàtica, l'estil desenfadat i el toc naïf donen com a resultat una lectura agradable, fresca i divertida, tot posant als llavis algun somriure trist.

***

Escopiré sobre les vostres tombes

J'irai cracher sur vos tombes, 1946
Vernon Sullivan / Boris Vian
La negra, Edicions de la Magrana
144 pàg.

Un negre amb la pell blanca es venja, en les nenes de casa bona d'una comunitat profundament racista, de la mort del seu germà. Un llenguatge dur i explícit, una espiral de sexe i violencia amb un final explosiu, com no podia ser de cap altra manera.

Una novel·la que va sotragar les conciències benestants, tant les franceses com les nordamericanes, que van prohibir-lo poc després de la seva publicació per pornogràfic i inmoral. Pel que sembla, pornogràfic i inmoral el llibre, no els fets.

La carta de la ira en el Poker de Llibres 2009.

***

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Titol original: Flickan som lekte med elden, 2005
Autor: Stieg Larsson
Traducció d'Albert Vilardell
Editorial Columna
766 pàg

Segona part de la famosa trilogia Millenium.

Enganxa tant com la primera. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor per muntar una trama llarga i complicada, en aquest cop el tràfic de dones, i anar-la desmadeixant poc a poc, amb la dosi justa d'intriga i misteri, insinunat més afirmant, fins a arribar a un final apoteòsic.

Tot i que en el final d'aquesta, més que novel·la negra, vaig tenir la impressió d'estar llegint una novel·la fantàstica.

No diré rés més, llegiu-la.

La primera part aqui.

El foc en l'escala dels elements del Poker de Llibres 2009

***

Cineclub

Títol original: The Film Club, 2007

David Gilmour

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Editorial Empúries

204 pàg

Canadà, una pacífica i disfuncional família. Un crític de cinema assumeix la tutela i l'educació del seu fill de 15 anys quan aquest decideix deixar l'escola. No treballarà si no vol, no anirà a classe, l' única condició: no es drogarà i veuran junts 3 pel·lícules a la setmana. No posa el llistó gaire alt, però tot i així el noi trencarà es normes cada dos per tres i el pare li consentirà.

Per a mi, la part més interessant del llibre és on l'autor comenta les seves impressions personals sobre les pel·lícules, pel que fa a la resta ho he trobat força subjectiu i massa misógin.

Un experiment molt arriscat: un pare consentidor i un noi que vol rebelar-se però no sap com. Cal rebelar-se quan la vida és tant fàcil?

**

Pedro Páramo

Autor: Juan Rulfo, 1955
Editorial Bruguera
181 pàg.

Buscant el seu pare, Juan Preciado arriba a Comala , un poble que ha anat perdent tots els seus habitants i on només hi queden morts. Pels carrers buits i les cases deshabitades, sentirem les veus xiuxiuejants d'aquests fantasmes que expliquen la seva vida en un poble d'on ha desaparegut tota la gent i Pedro Pàramo n'era amo i senyor.

Una novel·la, l'única del autor, on l'atmosfera sofocant dibuixa un món devastat per la revolució, el món que va veure i viure Juan Rulfo a la seva infantesa.

La foto de la coberta l'he trobat a Pretty Dead Trees , una coberta que només ha existit a la imaginació d'un lector.

Trobareu aqui una assaig molt complet sobre Juan Rulfo i la seva obra.
Una de les recomancions del Poker de Llibres 2009
****

Mi vida sin Hailey

Títol original: How to talk to a widower, 2007
Autor: Jonathan Tropper
Traducció de Beatriz Martinez Ruiz
Editorial: El anden
333 pàg

Mai no entendré perquè es canvia de manera tant radical el títol d'una novel·la (o pel·licula) al traduir-lo, Com parlar amb un vidu és un bon títol i defineix exactament l'esperit de la novel·la, la traducció que n'han fet, Mi vida sin Hailey, li dona un dramatisme que la novel·la no té ni pretén tenir, ben al contrari. La situació (dramàtica) de Doug, vidu als 29 anys, amb un fillastre adolescent, una germana a punt de casar-se i una altre que s'acaba de separar, es tractada amb ironia, un pèl de cinisme i un tendre sentit de l'humor intel·ligent que dota aquest típic bestseller americà (una mica d'amor, una mica de sexe, una mica d'intriga) d'una qualitat acceptable i permet una lectura entretinguda.

***

Cor de gos

Titol original: Собачье сердце, 1925
Autor: Mikhaïl Bulgàkov
Traducció de Josep M de Sagarra
Club Editor, 1993
183 pàgines

Escrita el 1925 per a la revista rusa Niedra, no va ser publicada per contrarrevolucionària, va veure la llum per primera vegada a la revista samizdat Grani, n. 69, el 1968 i no va ser fins al 1987 que va ser editat a Rusia, a la revista Znamia.

Un gos petaner anomenat Sharik (Piloteta, nom popular a Rusia per a un quisso mascle) es recollit del carrer per un científic que li transplantarà les glandules sexuals i la hipófisi d'un executat per assassinat. Contrariament al que esperava el científic, sobreviu. Poc a poc, Sharik s'humanitza adoptant els pitjors tics de la societat que l'envolta.

Sàtira ferotge contra totes les dictadures, en especial la soviètica.

***

L'eternitat de les hores

Títol original: An infinitty of little hours, 2006
Autora: Nancy Klein Maguire
Traducció d'Ares Gratal
Editorial: Pagès editors
277 pàg

Cinc joves i la seva prova de fe a la Cartoixa, l'orde monàstic més auster del món occidental.

Aquesta és l'explicació que acompanya el títol, un bon resum del llibre. A principi dels anys 60, cinc joves de diferents països i de diferent extracció social, amb una vida brillant per endavant, decideixen integrar-se a la vida de la Cartoixa de Parkminster, un model de convivència que no ha canviat des del segle XI.

Oració, contemplació, estudi, pregària, fred, solitud, menjar escàs....

Cadascun d'ells evoluciona de manera diferent i s'adapta (o no) a aquesta vida tan inversemblant i sorprenent.

El món de la pel·lícula El gran silenci.

Un llibre interessant, fins hi tot per a les agnòstiques.

Podeu visitar la pàgina web de la Cartoixa de Tiana

Si en voleu saber més del món de les cartoixes

****

Vida tinta

Autora: Marta Hernández Marti, 2008
Editorial: Almuzara
188 pàg.

Històries quotidianes explicades amb sentit de l'humor i enginy, una mirada divertida i irònica sobre la vida actual.

Podeu llegir més de l'autora al seu blog Tinta de lagarta



****

Me'n vaig

Je me'n vais, 1999
Jean Echenoz
Traducció: Maria Ginés
Editorial Proa
179 pàg.

En Felix Ferrer, galerista d'art, marxa de casa un diumenge a la tarda. El metge li ha recomanat repós, s'ha de cuidar. Però no sap viure sense dones i les anirà enllaçant com baules d'una cadena. Una expedició al pol Nord on l'espera un tresor amagat desencadenarà una intriga cada cop més enigmàtica i que es resoldrà per atzar.

***

La hermandad de la uva

The Brotherhood of the Grape, 1977
John Fante
Traductor: Antonio-Prometeo Moya

Fante és considerat el pare del dirty realism. En aquesta novel·la, amb tocs autobiogràfics com en la majoria de les seves novel·les, una família d'italo-americans es barallen i s'estimen a la seva peculiar manera.

Els desencontres i desavinences de la família amb un pare bevedor i faldiller, que desitja sense aconseguir-ho que els fills segueixin el seu camí com a paletes, una mare submisa i cridanera que els sedueix amb les aromes de la seva cuina i uns fills que se n'han sortit com han pogut.

L'envelliment i la mort del pare suposarà un profund trastorn i, alhora un alliberament, per a tots.

Uns personatges plens de rancúnia i tendresa, divertits, emotius i per sobre de tot, vius.

****

La matèria de l'esperit

Jaume Cabré, 2005

Proa Edicions

180 pàg.

Sóc poc lectora d'assaig, però el que vaig llegir a la contracoberta d'aquest em va picar la curiositat: Un conjunt de reflexions sobre la lectura literària.

Val a dir que les reflexions son encertadíssimes i interessantíssimes, m'han entusiasmat!

M'han agradat les novel·les que he llegit del Jaume Cabré, tant Senyoria, com L'eunuc i sobretot, Les veus del Pamano, aquí Jaume Cabré ens fa còmplices del seu amor pels llibres, pels bons llibres, i pels bons escriptors. Parla de traduccions i de títols, de la importància d'un bon començament i d'un bon final, de llengua i de paraules, de la tècnica i de l'estil, del fons i de la forma. De música, de literatura, d'art.

Si els llibres i la literatura són la vostra passió, no us podeu perdre aquest llibre.

*****

Crònica de la independència

Patricia Gabancho, 2009
L'arquer, Columna Edicions
275 pàg.

L’any 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep l’encàrrec d’escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la seva independència. Aquest llibre edita els papers que en Daniel aplega en la primera visita d’aproximació a la realitat catalana: entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull d’articles de premsa. El material s’ordena en dues carpetes: l’una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s’hi susciten… L’altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport… i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya, a través d’una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d’estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni. La lectura d’aquest llibre és el més a prop que podem estar de viure la independència de Catalunya (fins que arribi).

De la contracoberta.

M'agrada el que hi diu, no m'ha agradat tant com ho diu. La fabulació d'uns fets factibles. La lectura, però, se m'ha fet feixuga.

***

Set cases a França

Zazpi etxe Frantzian, 2009

Bernardo Atxaga
Traducció de Núria Pujol i Xavier Theros
Alfaguara
252 pàg.

Principi de segle, Leopold II, rei de Bèlgica, és l'amo del Congo i en disposa a pler, del cautxú, de les fustes nobles, de la gent. L'assentament de Yangambi està controlat per en Lalande, militar i poeta, que desitja tornar a les tertúlies literàries de Paris, però abans ha de satisfer l'ambició de la seva dona. Amb l'arribada de Chrysostome es trencarà el precari equilibri de forces i es desencadenarà una lluita sorda que acabarà arrossegant-los a tots.

L'horror, l'horror... retratat amb humor negre.

Una aposta arriscada que Atxaga supera amb escreix.

****

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

ねじまき鳥クロニクル
Nejimaki-tori kuronikuru
Haruki Murakami, 1992, 1995
Traductors: Lourdes Porta, Junichi Matsuura
822 pàg

Els adjectius que millor li escauen a aquesta novel·la son: rara, estranya, diferent.
La barreja de diferents gèneres confegeix una història que s'inicia el juny del 1984 i acaba el desembre de 1985, en aquest lapse de temps la vida de Tooru patirà un daltabaix que comença amb una cosa tan trivial com la pèrdua del gat. A aquesta primera pèrdua en seguiran d'altres, diferents personatges aniran apareixen a la seva vida i el portaran a un món més enllà de la realitat, però ... que és la realitat, existeix, on és?

Una novel·la en la que fa difícil esbrinar que és real i que és somni, on es barreja passat i present i on el futur no és clar.

"...la realitat pot no ser veritat i la veritat pot no ser real"

Recomanable per a qui vulgui degustar una raresa.

***

Salomé

Oscar Wilde, 1891
Traductor: Pere Gimferrer
Il·lustrat per Gino Rubert
Galaxia Gutenberg

Des que vaig deixar l'escola no havia tornat a llegir cap obra de teatre.

La Salomé de Wilde es diferencia de la bíblica, aquí Joan mor per despit d'una Salomé enamorada, no per instigació de la seva mare.

Les il·lustracions de Gino Rubert impressionen.

***

Circulos de tiza

Jorge Berenguer Barrera

II Premi Que Leer Volkswagen

118 pàg

.

A través de cartes Mario explica la seva vida a una jove a qui se li acaba el temps. Una vida amb moments tristos, però en la que el protagonista mai perd les ganes de viure i les sap transmetre als qui hi ha al seu voltant. L'emotivitat i l'optimisme suren al llarg de tota la història. L'excentricitat d'alguns del personatges li dona un toc agosarat i divertit.

Un llenguatge àgil i un ritme viu.

***

Atles de la memòria

Òscar Palazón, 2005
Cossetània Edicions
Premi de poesia La catalana de lletres

Poc habituada a llegir poesia, els poemes de l'Òscar m'han emocionat i m'han reconciliat amb la poesia. La geografia de la seva memòria m'és molt propera, a vegades la sento com fos la meva pròpia memòria.
El llibre consta de quatre partys, i no sabria quina triar si n'hagués de triar una, la primera, l'Atles que dona títol al llibre, escenifica situacions quotidianes i les vesteix de màgia. En la segona, El cicle vital de les papallones, les ales acolorides ens passegen per un jardí de records. El diari d'operacions del Mariscal Crecy, una crònica clarivident. I els Haikús de la batalla final, per a mi el millor del llibre, tot un descobriment.

La por s'arrapa

als cors dels valerosos.

Molsa a la roca.

****

El món sobre rodes

Autor: Albert Casals, 2009
Edicions 62
203 pàgines

Les aventures viatgeres de l'Albert, divuit anys i en cadira de rodes des del vuit, viatja des de Milà fins al Japó, passant per Tailandia, Amsterdam. Barreja els seus pensaments i la seva filosofia de vida, que tot i les limitacions de la joventut, el converteix en un cas excepcional de superació i d’inconformisme.

En podeu saber més a:

http://www.elmonsobrerodes.cat/quisoc.php

***

La edad de los protagonistas

Gabriel Ramirez Lozano

Dilema Editorial

En pocs dies he llegit dues novel·les d'aquest escriptor, m'agrada l'estil, concís i directe, sense concessions. En la temàtica i els personatges tampoc fa concessions.

Espanya, anys 50. Un policia torturador, els seus companys, uns presoners torturats, una monja per força, uns fets que esborronen, una situació que no podia durar.

Us recomano aquest autor. Escriu molt bé.

Aqui podeu llegir una entrevista amb l'autor.

Aquí i aquí , els blogs de l'escriptor.

***

La carretera

The Road
Autor: Cormac MacCarthy
Traductors: Luis Murillo (castellà)
Anna Llisterri (català)

Editorial: Circulo de lectores2006
Premi Pulitzer de ficció 2007
.

Aquesta novel·la va ser un descobriment per a mi, un dels dos millors llibres que vaig llegir l'any passat. Quan el van proposar per al club de lectura, me'n vaig alegrar, havia dit que el volia rellegir, ara era un bon moment. Conèixer la història per endavant em va permetre fer una lectura més relaxada, els fets eren els mateixos que coneixia, però el saber-ne el desenllaç em permetia mirar-m'ho amb més distància.

Em va commoure tant com el primer cop, però vaig prestar més atenció als detalls, per exemple a la traducció. La meva primera lectura havia estat en castellà, aquest cop disposava d'un exemplar en català.

Des de les primeres pàgines la traducció em grinyolava una mica, agosarada com sóc vaig buscar, i aconseguir, un exemplar en anglès, podria fer-me la meva pròpia traducció!

No vaig arrivar a tant, però si que me'n vaig adonar de com n'és d'important una bona traducció, acurada i precisa, respectant al màxim les paraules de l'autor.

Pel meu gust, la traducció catalana peca d'un cert rebuscament, entre dues opcions possibles, l'escollida no és mai la més planera.

Cuestió de gustos, suposo.

Podeu llegir aquí la meva primera opinió.

*****

In nomine filii

Gabriel Ramirez Lozano
Dilema Editorial, 2006
142 pàgines

La Claudia i en Germán tenen en comú un pare malalt i a les portes de la mort, ella ho viu com un alliberament, ell com una gran pèrdua. Ell ve d'un fracàs recent, ella ve d'una vida fracassada i abocada al fracàs. L'amor que ell li ofereix no li serveix de res, ella no sap que és l'amor, ni el seu pare ni la seva mare l'hi han ensenyat a estimar. Acomplirà el seu desig, un fill, però pagarà un preu molt alt.

Una novel·la molt dura i punyent, escrita amb una concisió que talla i dissecciona com un bisturí, que suggereix més que diu, perque a vegades no cal dir-ho tot per dir molt.

****

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey

The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society
Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, 2008
Traductora: Sandra Campos
Amsterdamm, Ara Llibres
248 pàgines

Londres 1946, la Juliet, una escriptora d'èxit, està buscant un nou argument per a una novel·la, la carta que reb del Dawsey, un home que viu a Guernsey, una de les illes del Canal de la Mànega, li descobreix una història que li donarà l'argument per a la novel·la i, a més a més, li canviarà la vida per sempre.

La trama es desenvolupa a través de les cartes que intercambien els diferents personatges, una labor de patchworch que va confegint un tot.

Emotiva i divertida, una visió optimista de la vida malgrat les adversitats.

****

Vidas escritas

Autor: Javier Marias, 1992

Editorial: DeBolsillo
329 pàgines

Retrats amables i irònics de diversos escriptors, Faulkner,Conrad, Navokov, Djuna Barnes...molts més homes que dones

No son biografies comme il faut, però si que s'hi descobreixen petits detalls que humanitzen el personatge. Escrit amb sentit de l'humor i ironia, fins hi tot un punt de mala llet. Al final, a "Artistas perfectos" com a contrapunt a les paraules, podem observar la imatge real dels retratats, i el comentari de les fotografies que pertànyen a la col·lecció particular de l'autor.

Interessant i distret

***

Los renglones torcidos de Dios

Autor: Torcuato Luca de Tena, 1979
Editorial: Planeta
438 pàg

Alice Gould és una detectiu privada que fingeix una paranoia per ingressar en un hospital psiquiàtric, té una missiò, trobar un assassí que viu a l'hospital. Compta amb la complicitat del director. Mentre és allí es dedica a estudiar el comportament dels malalts, però un dia descobreix que tot i que resolgui el cas no podrà abandonar l'hospital. Malgrat el seu encant personal, la capacitat de seducció i la seva intel·ligència, la seva vida perilla. Qui l'ha traït? Qui l'enganya? Una inquietant i documentada novel·la, un estudi seriós i rigorós sobre la bogeria i la psiquiatria. També una novel·la d'intriga. L'autor, malgrat que el seu amic el psiquiatra Vallejo-Nájera es va negar a ajudar-lo, se'n va sortir de ser ingressat en un manicomi per veure i conèixer des de dins la realitat dels malalts mentals. Va aconseguir viure-hi durant 18 dies. En aquella experiència es va basar per crear alguns dels personatges de la novel·la.

Us la recomano.

****

L'últim home que parlava català

Autor: Carles Casajuana, 2009
Editorial: Planeta
Novel·la
Premi Ramon Llull 2009
202 pàg

Dues veus a banda i banda de les pàgines d'un llibre que reflexiona sobre la literatura i la llengua. Què és més important, el missatge o la forma? Pot un escriptor català fer bona literatura en castellà?

L'autor se'n surt prou bé en l'intent de donar resposta a aquestes preguntes i amaneix la polèmica amb tocs de realitat pura i dura: l'assetjament immobiliari i a la llengua, la vida quotidiana i les relacions personals dels dos protagonistes amb una dona que decideix que un escriptor, escrigui en la llengua que escrigui, dona prioritat a la seva obra i ella no està disposada a passar darrera cap novel·la.

Per ser un diplomàtic en actiu, l'autor sembla conèixer prou bé el dia de la gent normal.

Interessant.

****

La dulce envenenadora

Títol original: Suloinen myrkynkeittäjä, 1998
Autor: Arto Paasilinna
Traductora: Dulce Fernandez
Editorial: Anagrama
Novel·la
197 pàg

En un tranquil jardí de Finlàndia, un pacífic gat i la seva mestressa, Linnea Ravaska, de 80 anys, reben la visita mensual del pocavergonya del nebot que ve a endur-se la pensió de la velleta, aquest cop ve acompanyat d'un parell encara més pocavergonyes que ell. Entre tots li destrossen el jardí, la casa i la tranquil·litat. Fins que Linnea diu prou, a partir d'aquest moment es gira la truita i la vella dolça i indefensa es converteix en una perillosa i agosarada delinqüent.

Divertida i sarcàstica.

***

Cuando ella era buena

Títol original: When she was good, 1966
Autor: Philip Roth
Traductor: Horacio y Margarita Gonzàlez, revisada per Lourdes Gonzàlez
Editorial: DeBolsillo
Novel·la
castellà
344 pàg

Philip Roth és un dels meus autors preferits, Lucy Nelson, la protagonista d'aquesta novel·la no és un dels meus personatges preferits, però el retrat que en fa l'autor es precís i demolidor. La curta vida de la Lucy serà un fracàs, no se'n sortirà ni amb el seu pare, ni amb el seu marit, la seva intransigència és una malaltia que la portarà cap a l'autodestrucció.

Una visió crítica de la pietat.

***

Tigre blanc

Títol original: The White Tiger, 2006
Autor: Aravind Adiga
Traductor: Marta Rebon
Editorial: Amsterdam, Ara Llibres
250 pàg.
Novel·la
Català
Premi Man Booker 2008

Servent, filòsof, emprenedor i assassí: Balram és un home complicat.

Durant set nits explicarà la historia de la seva vida, de com un noi extremadament pobre (per no tenir ni tant sols va tenir nom fins que no va anar a l'escola, a casa li deien Munna "noi") es converteix en emprenedor i assassí sense escrúpols, en una India que avança imparable enmig de la corrupció dels polítics.

Entretinguda.

***

El llibre de la Marató de TV3

Diversos autors, 2008
Editorial: Columna
Recull de relats
116 pàg.

8 relats al voltant de les malalties mentals, uns més reexits que altres.
M'ha agradat sobretot 6,40 Pm, de la Maria Mercé Roca.

***