El dia de ós

Autor: Joan-Lluís Lluís, 2004

Editorial: La Magrana

107 pàg

.

Novel·la curta, la primera que llegeixo d'aquest autor. M'ha deixat un bon gust de boca, el català en que s'expressa m'ha sorprés, l'esperava diferent, afrancesat, en canvi l'he sentit molt proper.

Bernardette torna a Prats de Molló al cap de d'uns anys de ser-ne fora, tant el seu pare com tot el poble veu de mal ull el seu retorn fa vuit anys la van fer marxar. L'ós també ha tornat després de segles de no ser-hi. La por al perill dels qui son diferents acovardeix un poble pel qual sembla que no hagin passat els anys.

Cometas en el cielo

Títol original: The Kite Runner, 2003

Autor: Khaled Hosseini

Traductora: Isabel Murillo Fort

Editorial: Salamandra

382 pàg

...

Hi ha llibres que els agafes i ja no els pots deixar. Fins que s'acaben. I voldries que que no s'acabessin mai. Aquesta és una d'aquestes històries, una història dura, explicada amb tendresa.

Hi va haver un temps que la ciutat de Kabul era un paradís per a dos nens i els seus pares. La fidelitat i l'amistat els va separar. I la guerra va acabar de reblar el clau.

Quan fallem a un amic, ens fallem a nosaltres mateixos, som nosaltres els qui ens hem de perdonar i no sempre és fàcil. Però quan te'n donen l'oportunitat no la pots deixar passar. Sigui quin sigui el preu, serà barat.

Kabul s'ha convertit en un infern, però Amir hi trobarà la redempció.

Una història que us emocionarà.

Se n'ha fet una pel·lícula d'aquesta novel·la, pel que sé, está força ben aconsseguida.

Hi ha una manera de tonar a ser bo

Per tu ho faria mil vegades

Delicioso suicidio en grupo

Títol original: Hurmaava joukkoitsctnurha
Autor: Arto Paasilinna, 1990
Traductora: Dulce Fernandez Anguita
Editorial: Anagrama
271 pàg

.

Feia temps que anava al darrera d'aquesta novel·la, havia llegit El moliner udolaire y El bosque de los zorros d'aquest mateix autor i m'havien agradat molt, aquest també m'ha agradat.

Podria semblar que amb el suïcidi no se'n poden fer bromes i menys en un pais on la taxa de suïcidis és altíssima, però Paasilinna es permet el luxe de fer-ho i al seu país és un escriptor d'èxit, fins hi tot diuen que des de la publicació de la novel·la aquesta taxa ha disminuït. M'ho crec.

Aquesta novel·la és un cant a la vida i als petits plaers que ens proporciona.

Dos homes decideixen suïcidar-se al mateix lloc, a la mateixa hora, però cap del dos aconsegueix el seu propòsit. Uneixen esforços i busquem més possibles suïcidas per, entre tots, compartir experiències i finalment morir junts. Emprenen viatge al Cap Nord però fracassen en l'últim moment, decideixen travessar Europa per a intentar-ho als Alps i tampoc se'n surten. Només els queda un lloc, Sagres a Portugal, la fi del món durant molts anys.

Aquest grup de finlandesos suïcides que travessa Europa dins un autobús, viu les més delirants aventures per descobrir que tot i que la mort era el més important en la vida, finalment no ho és tant.

De totes maneres, la mort sempre acaba emportant-se el que li pertany.

L'èxit de Paasilinna al seu país demostra que els finlandesos tenen sentit del humor i saben riure-se'n d'ells mateixos.

Una lectura fresca, àgil, divertida.

Vilaniu

Autor: Narcís Oller, 1885

Editorial: Edicions 62

236 pàg

.

Possiblement no hauria llegit Vilaniu si no hagués estat pel club de lectura i perquè vivint on visc, era gairebé un "obligació".

La novel·la del segle XIX em queda molt lluny, no només en el temps, també en la temàtica, en el llenguatge... i això que finalment l'he llegit amb ortografia fabriana, vaig intentar-ho amb una versió "original" i no me'n vaig sortir!

La part més realista de la novel·la, amb la descripció de l'ambient festiu de la vila, és la que ha fet que finalment valgués la pena la lectura, la segona part, més romàntica, l'he trobat .. això, massa romàntica i de fulletó, massa segle dinou.

No vull pas treure mèrit del paper de Narcís Oller en la literatura catalana, el té i els estudiosos ho deixen clar, però per a mi, que llegeixo per plaer, les novel·les d'Oller no m'agraden, el llenguatge és, per al meu gust, excessivament carregat, excessivament adjectivat, excessivament excessiu.

Cabeza de perro

Títol original: Hundehoved
Autor: Morten Ramsland, 2005
Traductor:Juan Mari Mendizabal
Editorial: Salamandra, 2008
380 pàg
Magnifica novel·la d'aquest jove autor danès.
Un jove que s'ha refugiat a Amsterdam fugint d'una família poc convencional, retorna a casa quan l'àvia és a punt de morir. Poc a poc anirà recordant les viscissituts del seus avantpassats, des dels anys trenta del segle passat fins avui, un avi que va sobreviure als camps de concentració nazi, un altre que va perdre tots els vaixells de la seva empresa durant la II Guerra Mundial, una àvia que va amagar un tresor que mai va ser trobat. Veurem passar davant els nostres ulls un clan que abasta des d' il·luminats, borratxos i tramposos, fins a valents, traïdors i tendres somiadors. Contrabandistes, metges, artistes, negociants i enginyers cubistes, un ampli ventall de personatges molt ben definits, al servei d'una trama àgil i ben construïda, que amb ritme trepidant us portarà fins a un final sorprenent.
Un d'aquells llibres que es fan curts i voldries que duressin més.
Dinamarca en el Repte Europeu 2008

Violada, Una historia de amor

Títol original: Rape. A love story
Autora: Joyce Carol Oates, 2003
TRaductora: Anna Mauri i Batlle, 2005
Editorial: Edicions 62
155 pàg
.

La Teena Maguire no hauria d'haver pres una drecera cap a casa aquell 4 de juliol. No ho hauria d'haver fet passada la mitjanit, travessant el parc de Rocky Point. No hauria d'haver anat vestida d'aquella manera: amb samarreta, texans tallats per sota les natges, sandàlies de taló alt... com si s'ho estigués buscant. No hi hauria d'haver passat amb la seva filla de dotze anys, la Bethie. Víctima d'una violació en grup, la Teena Maguire, abans una dona alegre, realista i sexy, només es lamenta d'haver sobreviscut a l'agressió. Escrita amb un ritme convincent que no dóna treva al descans, amb esquitxos de crits solitaris a la nit i el mormol del terror a la tarda, aquesta corprenedora novel·la de la guanyadora del National Book Award, Joyce Carol Oates desgrana la història de la Teena i la Bethie, dels seus agressors, fatxendes i insolents, i d'un home que coneix el significat de la justícia. I de l'amor.

.

Poc més puc afegir al que ja diu la contracoberta. Una cosa que no diu, i a mi em sembla important, és que posa al descobert la perversió del sistema judicial americà. I els prejudicis.

Perfum d'almesc, Històries de Valls

Autora: Montserrat Morera Escarré, 2008

Editorial: Pagès Editors

226 pàgines

.

Que portés el subtítol d'Històries de Valls va ser el que em va fer agafar aquest llibre. Durant un any l'autora enllaça la seva experiència vital amb la de la reina Elionor de Xipre, així un capítol històric en segueix a un de personal establint un contrapunt.

La part històrica es potser el millor de la novel·la, la resta l'he trobat fluix i una mica massa ensucrat, no m'agraden els happyends on tot casa a la perfecció i són feliços i mengen anissos.

Una màquina d'espavilar ocells de nit

Autor: Jordi Lara, 2008
Col·lecció: Mirmanda
Editorial: Edicions del 1984
273 pàgines

Aquest és un d'aquells llibres que si hagués conegut l'argument abans de començar-lo potser no l'hauria llegit (és cosa perillosa prejutjar) i en canvi m'ha agradat.

No sabia que era una màquina d'espavilar ocells, mai hagués dit que podia ser una cobla.

Conjunt de set relats autobiogràfics i independents que conformen una novel·la de creixement. Un adolescent s'integra en una cobla de vells estrafolaris, i arribarà a fer de la música, més encara, de la música de sardanes la seva vida. Un món, el de la sardana, que diríem anquilosat i caduc, però que en la veu del Jordi Lara se'ns mostra com un món viu i ple de sorpreses.

Divertit, tendre, enginyós i amb un final sorprenent.

Quan el brau bramula

Titol original: Het brulen van de stier, 1991

Autor: Tony Voos

Traductora: Núria González

Editorial: Juventud, 1995

...

Ambientada en la civilització cretenca, una família fuig d'un terratrèmol a Creta i troba refugi a Malet, l'actual illa de Malta.

Novel·la juvenil que he llegit per cobrir l'etapa de

Malta en el Repte Europa 2008.

Muntaner, 38

Autor: José A. Garriga Vela, 1996
Editorial: Debate
171 pàg.

La trista postguerra de la guerra civil vista pels ulls d'un nen molt observador reclos en el món gris i tancat d'una sastreria familiar a Barcelona. El seu món de somnis i fantasies anirà desvetllant-se davant nostre mostrant-nos una galeria de personatges arrossegats sense voler cap a la modernitat que s'imposa. El creixement d'un nen que no vol adaptar-se al món dels adults i es reclou dintre la closca del seus anhels. Escrit en un estil concís i directe, planer, de frases curtes però d'una gran intensitat.

Un escriptor que he descobert amb aquesta novel·la i que seguiré llegint.

El ángel sin cielo

Autor: Jorge Berenguer Barrera,2005

Editorial: Sincielo Editores

183 pàg.

.

Primera novel·la de Jorge Berenguer.

Un dels àngels caiguts obligat de viure eternament entre els homes. Acompanyarem Excato per un llarg viatge en el temps, ens mostrarà personatges que van canviar el rumb de la història, Cèsar, l'emperador Claudi ... i viatjarem amb ell per trobar els límits del món.

Novel·la històrica, diferent, imaginativa.

M'ha agradat més la primera part que la segona.

El fill de l'acordionista

Títol original: Soinujolearen semea

Autor: Bernardo Atxaga, 2003

Traductor: Pau Joan Hernàndez, 2004

Editorial: Edicions 62

397 pàg.

.

Vaig llegir aquesta novel·la fa 4 anys, aleshores em va agradar molt. Ara l'he rellegit per al club de lectura i m'ha tornat a agradar.

Comença amb un poema que diu que les paraules antigues moren com si fossin volves de neu, però també que a vegades en neixen de noves entre les rialles i s'enlairen amunt.

L'escenari, el Pais Basc, amb el rerefons de la guerra civil espanyola i la postguerra.

Dues mirades sobre la mateixa història que parla de la memòria, l'amistat, la nostàlgia i el despertar de la consciència política y social d'una generació que tindrà un futur complicat.

I de com l'amor és la única possibilitat de salvació quan tota la resta de portes es tanquen.

El bosque de los zorros

Títol original: Hirtettyjen kettujen metsä

Autor: Arto Paaslinna

Traductora: Dulce Fernandez Anguita

Editorial: Anagrama

262 pàg.

.

Agosarada i divertida novel·la, amb uns personatges estripats, però molt tendres.

Un lladre pocavergonya i sibarita, un lladregot poc espavilat i un assassí reincident roben l'or que el Banc Nacional de Noruega compra a Austràlia per a evitar la caiguda del seu sistema monetari. Dos dels criminals passaran uns quants anys a la presó mentre l'espavilat viu confortablement a Estocolm, la inminent sortida de la presó de l'assassí el fa amagar-se el mig d'un bosc de la Lapònia. Allí es trobarà amb un alcoholitzat comandant de l'exèrcit i amb una àvia nonagenària lapona que fuig dels serveis socials.

Divertida, irònica, sarcàstica i gamberra, per passar una bona estona.

Finlàndia en el Repte Europeu 2008

Soldados de cerca de un tal Salamina

Grandezas y miserias en la galaxia libreria Epíleg del Llibreter
Autor: Eduardo Fernandez
Editorial: Comanegra
171 pàgines

Des que en vaig sentir parlar que tenia curiositat per mirar-me aquest llibre, ahir el vaig veure a l'FNAC i el vaig comprar.

Una visió dolçament àcida del ambient que es viu a les llibreries, de les preguntes que fem els clients i de les respostes, reaccions i sentiments dels llibreters i/o dependents que venen llibres. Algunes son realment enginyoses, d'altres ... psé!

El que si que puc dir, és que m'ho crec tot, he estat en una parada de llibres per Sant Jordi i podria afegir la meva aportació a la llarga llista d'acudits d'alguns dels clients que compren, ni que sigui un dia a l'any, un llibre.

I també és possible que alguna errada meva estigui apuntada a la llibreteta d'algun llibreter!

Una lectura ràpida, lleugera i divertida.

.....

CORAZÓN DE ULISES Un viaje griego

Autor: Javier Reverte
Editorial: Aguilar

De la mà de Javier Reverte he viatjat per la Grècia actual i la clàssica, per Turquia i Egipte.

El paisatge, la història, la literatura, l'art, la mitologia i la filosofia, res ha quedat per visitar.

Un llibre de viatges, però també una amena classe de cultura clàssica que barreja paisatge d'avui i d'ahir, fets reals i llegendes. L'especial estil de Reverte que desplega aquí tot el seu encant i la seva mestria.

L'etapa de Grècia en el repte europeu 2008.

.....

Fa mil anys que sóc aquí

Títol original: Mille anni che sto qui
Autora: Mariolina Venezia,2006
Traductora: Anna Casassas
Editorial: La Campana,2007
Premi Llibreter, 2007
326 pàgines

La història de cinc generacions de la família Falcone, des de l'unificació d'Itàlia fins a la caiguda del mur de Berlín. Situada a Grottole, al sud d'Itàlia, en una societat molt masclista, les dones prenen la paraula. Petites històries domèstiques barrejades amb la història en majúscules. M'he perdut una mica amb els diferents personatges, he hagut de recórrer una i altra vegada al arbre genealògic de la primera pàgina.

M'ha agradat més la primera meitat que la segona, el llenguatge és molt ric i segurament la traducció ha estat complicada degut al dialecte, que va trufant el relat, en s'expressaven els habitants de la zona.

He llegit alguna crítica on la comparaven amb Garcia Márquez o Carlo Levi, jo no diria tant.

Per recuperar la memòria d'un món que s'ha perdut definitivament.

La cova del sol

Títol original: Bab-al-Chams
Autor: Elias Khoury, 1998
Traductor: Jaume Ferrer
Editorial: Club Editor, 2007
603 pàg.

La cova del sol no és el fresc històric de seixanta anys de conflicte entre Palestina i Israel. Ni encara menys una epopeia heroica amb guerrers i batalles. És un calidoscopi de vides truncades: les de tantes dones que es recorden del càntir abandonat a casa i del qual beu avui una desconeguda, desarrelada com elles; les de tants homes que han perdut les terres però mai el gust amargant de les seves olives; les de tants joves que no podran tenir ni records, tancats com viuen en un territori on no passa mai res fora d’alguna matança. I com un fil que lliga els grans d’aquest immens rosari, corre la vida d’en Jonàs, el vell que es mor, el pagès combatent que ha fet totes les guerres i ha entomat totes les derrotes.

A la contraportada

...................
Tots en sabem molt de la Shoa, però son menys els que tenen un coneixement clar i precís de la Nacba, la tragèdia, la gran tragèdia del poble palestí. Tots pensàvem que amb l'Holocaust ens havíem curat de les malvestats de la raça humana, però poc temps després les víctimes es convertirien en botxins.
En aquesta novel·la, una bella història d'amor servirà de pretext per explicar les anades i vingudes del poble palestí, foragitat de casa seva i obligat a resistir en camps de refugiats que tots creien provisionals i que han acabat esdevenint l'últim refugi per un poble que no es rendeix.
La lluita per sobreviure, que ara com ara no sembla tenir cap sortida digna, les esperances d'unes dones que segueixen endavant amb les seves vides i les dels seus fills i filles crescuts amb l'absència del pare.
Un tràgic trencaclosques on les peces no encaixen mai, on la destrucció plana arreu, on malgrat tot, encara hi ha ganes de viure.
Molt recomanable per entendre la tossuderia del poble palestí que es nega a desaparèixer.

El faro de Blackwater

Títol original: The Blackwater Lightship
Autor: Colm Tóibín, 1999
Traductora: Maria Isabel Butler de Foley, 2001
Disseny de la coberta: Enrique Ibora
282 pàgines
Editorial: Edhasa, 2007
Situada en la Irlanda de finales del siglo XX, esta novela nos relata la historia de la familia Deveroux. Tras varios años sin apenas dirigirse la palabra, las tres protagonistas de esta novela, Dora, su hija Lily y su nieta Helen, se ven obligadas a desnudar sus almas cuando Declan les pide que le acompañen en los días que le pueda conceder aún el sida.

De la contracoberta

...............................
La malaltia i mort del pare fragmenta la família en trossos que cada cop s'allunyen més els uns dels altres. La malaltia del fill els obligarà a retrobar-se i aconsseguirà que passin comptes amb el passat.
Totes les famílies felices son iguals, pero les desgraciades ho son cadascuna a la seva manera, diu Tolstoi al començament d'Anna Karenina. Aquesta família ha sigut molt infeliç però ara un part té l' oportunitat de canviar el destí, malauradament al fill li queden poques oportunitats, el seu món s'enfonsa com la costa oest d'Irlanda.

Llàstima que la traducció és poc acurada!

Querido Miguel

Títol original: Caro Michele

Autora: Natalia Ginzburg, 1973

Traductora: Carmen Martin Gaite

Editorial: Lumen.1989

Michele fuig del país abandonant família i amics, es casa al estranger, i desprès d'una vida desordenada mor lluny de casa en circumstàncies poc clares. La seva mare el plorarà, però mai sabrà els seus secrets ni les seves motivacions. Una història sobre la incomunicació i la soledat, sobre els sentiments que no sabem expressar o que els altres no entenen. Personatges patètics i desesperançats que deambulen per un món trist i sense il·lusions. A través de les cartes que s'escriuen coneixerem la buidor de les seves vides. Malgrat l'ambient opressiu i desencoratjador la novel·la es una lectura agradable .

La patria de las hormigas

Autor: Javier Tomeo
Editorial: Anagrama

Juan K llega al pequeño pueblo de la costa con su hermosa colección de camisas de verano. Alguien consiguió convencerle de que en el pueblo encontrará muchas mujeres hermosas, dispuestas a concederle sus favo­res. Van a ser siete días pletóricos de amor, piensa. Se instala en una vie­ja pensión, regentada por un nonagenario que recuerda demasiado a su difunta esposa y una sobrina inquietante que, como suele ocurrir con cierta frecuencia, tiene un ojo más grande que el otro y el tabique na­sal bastante desviado hacia la derecha. Van sucediéndose, los fracasos amorosos de Juan, mientras en el sótano de la pensión, las pérfidas hormigas agitan las antenas y se preparan para el ataque final, largamente meditado y anunciado, tal vez, por una mancha circular que la humedad ha dibujado en el techo de su cuarto, justo encima de su cabeza. En el comedor, junto al televisor y frente al sillón de mimbre del viejo, hay también una mórbida planta de interior de grandes hojas carnosas, celosa de la sangre de los hombres. Por las noches, cuando piensan que nadie puede oírlas, las hojas intercambian entre sí amenazadoras consignas y anuncian la inmediata venganza de la clorofila.

De la contracoberta.

................................................

La soledat i la incomunicació es donen la ma en aquest llibre, els dies del protagonista son tots iguals, l'únic que canvia es el color de la camisa. Absurd, fracàs i dubtes existencials, unes vacances per oblidar i una vida sense sorpreses ni sentit. Una novel·la curta que es llegeix de manera agradable, malgrat la niciesa de la situació.

Un autor amb una llarga obra que he descobert ara.

Zoopatias y zoofilias

Autor: Javier Tomeo
Editorial: Mondadori

Sèrie de relats sobre diferents tipus d'homes, els seus somnis, els seus desitjos, les seves pors.
Humor absurd, sarcasme, ironia, tendresa, un còctel explosiu on segur que us hi veureu retratats o hi veureu algú conegut.

El misteri de l'amor

Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial: Empúries
Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants: un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí… El misteri de l’amor és una novel·la pop, plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques, una obra travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de Joan Miquel Oliver. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme de les seves cançons tenen també cabuda en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

De la contracoberta.

.................

M'agraden algunes de les cançons de Joan Miquel Oliver, lletrista d'Antonia Font, no m'ha agradat la novel·la.
Potser si que es un format molt modern i innovador, potser es que m'he fet gran i els deliris, escriptures automàtiques i disgressions al·lucinants les trobo puerils, fora de lloc i pesades. Probablement el que està bé per una cançó no aguanta per tota una novel·la.

El fotògraf

Autor: Òscar Palazón
Editorial: Alisis

L’Enric recupera d’un antiquari un quadern de viatge que canviarà la seva vida. El dietari revela una informació espantosa:la història de Sebastià, un català que va ser obligat a fotografiar presos i oficials nazis en posicions eròtiques al camp de concentració de Mauthausen. L’Enric, un apassionant de la fotografia, vol fer justícia i, a partir de les pistes que li proporciona el quadern comença la seva recerca.

De la contracoberta

...........................

A la contracoberta també diu: basada en fets reals.

Siguin quins siguin els fets reals i quins els imaginats son tots prou esgarrifosos, tant el passat com el present mostren la seva cara més cruel.

La novel·la té un ritme ràpid que desseguida te'l fas teu i vols saber més. I perquè, i com, i quan, i qui, i què. Moltes preguntes que de mica en mica van tenint resposta. Bé, algunes, perquè no trobareu respostes a tots els vostres dubtes, i no sabreu mai què és real i què imaginat.

Potser és millor així i sempre podrem pensar que la part més crua i dura és la imaginada. O potser no.

Un final inesperat, imprevisible, obert, volgut així per l'autor.

He necessitat uns quants dies per païr-lo.

Us el recomano precisament per això, perque és una lectura que entra ràpida però es queda dins uns quants dies, remou la vostra consciència i us fa pensar per poder assimilar el que heu llegit.

Los formidables Kalandrian

Autor: Jorge Berenguer Barrera

Editorial: Lengua de Trapo

Si la vida se resume en asumir nuestra muerte como nuestro destino más seguro, en el caso de la saga de los Kalandrian, no está tan claro.
Los formidables Kalandrian es una historia disparatada, cínica y gamberra del siglo XX, una novela cargada de humor negro, que congrega entre sus páginas a una familia con vocación suicida, no siempre con éxito, castillos con fantasmas y bandas mafiosas.
Con un estilo tan trepidante como imprevisible, tan original como disparatada, Los formidables Kalandrian es una novela que atrapa como conmueve: a golpe de carcajada.

De la contracoberta

..........................

Amb una presentació així, qui no s'animaria a llegir-la?

Als adjectius que hi ha més amunt jo hi afegiria, divertida, imaginativa, plena de tendresa, estripada, gamberra... Sí, ja sé que aquest últim ja hi és, però amb un no n'hi ha prou.

Traspua sentit del humor per totes les seves pàgines, un sentit del humor intel·ligent, que us farà riure i somriure, i també pensar i reflexionar.

Aquesta divertida gamberrada, que pel que sé va començar com una broma, ha arribat lluny i més que hi arribarà! Temps al temps!

Un consell, no la llegiu en públic, si no és que voleu perdre el vostre prestigi de persones serioses.

Compreu-la!

Lluirà als vostres prestatges com si fos plena de lluentons!!

Mi querido Mijael

Autor: Amos Oz, 1968
Traductora: Raquel Garcia Lozano
Editorial: Ediciones Siruela,2005

Escribo porque las personas a las que amaba han muerto. Escribo porque cuando era niña tenia una gran capacidad de amar y ahora esa capacidad de amar esta muriendo. No quiero morir.

Soy una mujer casada de treinta años. Mi marido es el señor Mijail Gonen, un hombre afable, geólogo. Yo le amaba.

...............

Així comença aquesta trista novel·la. Trista i desesperançada com la vida de Jana. Casada molt jove, i estimant Mijail, veu com poc a poc, l'amor deixa pas a la incomunicació, aquesta a la solitud, la solitud porta a la tristesa permanent i tot junt a una vida no viscuda. La vida que no viu es dedica a somiar-la, una vida totalment contraposada a la seva rutina i mediocritat diaria.

Escrita en primera persona, amb un llenguatge ric, ajustat i precís.