Editorial: Edicions 62
236 pàg
.
Possiblement no hauria llegit Vilaniu si no hagués estat pel club de lectura i perquè vivint on visc, era gairebé un "obligació".
La novel·la del segle XIX em queda molt lluny, no només en el temps, també en la temàtica, en el llenguatge... i això que finalment l'he llegit amb ortografia fabriana, vaig intentar-ho amb una versió "original" i no me'n vaig sortir!
La part més realista de la novel·la, amb la descripció de l'ambient festiu de la vila, és la que ha fet que finalment valgués la pena la lectura, la segona part, més romàntica, l'he trobat .. això, massa romàntica i de fulletó, massa segle dinou.
No vull pas treure mèrit del paper de Narcís Oller en la literatura catalana, el té i els estudiosos ho deixen clar, però per a mi, que llegeixo per plaer, les novel·les d'Oller no m'agraden, el llenguatge és, per al meu gust, excessivament carregat, excessivament adjectivat, excessivament excessiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada