TRES DONES FORTES

Trois femmes puisantes, , 2009
Marie Ndiaye
Traducció d'Anna Casassas
Quadrens Crema
285 pàg.
Premi Goncourt 2009

Hi ha llibres que quan els  acabes se't congelen les paraules a la gola, o als dits. La Marina Espasa ho ha explicat tant bé ...

Norah, Fanta i Khady. Vet aquí tres noms que us quedaran gravats al cervell, o al cor, després de llegir Marie Ndiaye, darrer premi Goncurt. Són tres històries –lligades per un fil molt subtil– sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors. Tres històries que passen entre una Europa de províncies i una Àfrica de suor, colors i deserts, però sense tòpics. Tres històries que contenen una violència extrema, física, moral. I una escriptura hipnòtica, que gira en cercles al voltant de la seva víctima (el lector), com l’aligot que persegueix un dels protagonistes, el marit de Fanta, un venedor de cuines que passa un matí de deliri mental a través del qual anem descobrint la història d’ella, que va abandonar l’Àfrica per seguir-lo fins a França, per no aconseguir res. El trajecte de Norah és l’invers, perquè ella baixa a l’Àfrica a visitar el seu pare, després de molts anys de no veure’l, i la seva estabilitat trontolla. Khady puja, perquè fuig cap a Europa, però més aviat baixa cap a un infern particular. Esclavitzada pels seus semblants, la futura sense papers exemplifica de la manera més crua l’odissea tràgica dels moviments migratoris d’avui. Mentre llegim Tres dones fortes tenim la sensació que abans ningú no ens havia explicat les coses així, com si ens volgués fer entendre que l’important no és la comprensió racional ni lògica dels fets, sinó l’exploració dels impulsos vitals, baixos i gairebé inacceptables que els van provocar: l’amor il·lícit entre fill i madrastra o l’insuportable pes d’un record violent. L’esplèndida traducció ens dóna una idea de la riquesa lingüística de NDiaye, i la puntuació assalvatjada és una altra pista que toca deixar el cap quadrat sobre la tauleta de nit, al costat del despertador, i permetre que el llibre entri dins nostre sense intermediaris racionalitzadors. Literadura per a cors forts. Apoteosi del llenguatge per pal·liar la buidor moral.

 –Marina Espasa

... que més podria afegir jo?

****