Me'n recordo

The estate of Joe Brainard, 1975
Joe Brainard
Traducció de Màrius Serra
L'Avenç Edicions, 2010
179 pàg.

Joe Brainard va escriure tots aquests Recordo ... entre el 1970 i el 1973, els records, però, abasten un període més llarg; l'infantesa, l'adolescència a Tulsa, OK,   i la seva etapa d'artista a Nova York. Aquest és un llibre autobiogràfic fet de petits bocins de vida, de sensacions, d'imatges, d'allò que no recorden els llibres d'història. Una successió de records inconnexos i banals que van crear escola i van inspirar molts altres escriptors, com George Perec.

Ell era home, jo no. Ell va néixer als Estats Units, jo no. Ell era homosexual, jo no. Ell era artista, jo no.  Ell era, jo, encara, sóc. Ell portava ulleres, jo també.
Malgrat les poques similituds, he descobert que compartim alguns records,  i que alguns dels seus records han fet de magdalena per alguns records que no  recordava que  recordava,  n'he triat alguns a l'atzar:

Recordo la primera vegada que vaig veure la tele. Lucille Ball estava fent una classe de ballet.

Recordo les figueres de colors que es formaven quan tancaves els ulls amb força.

Recordo les "carreres" a les mitges.

Recordo el soroll terrible que feia el paper dels caramels quan no en volies fer gens.

Recordo que alguns detalls típics de la persona que estimes et poden treure de polleguera.

Recordo aquelles pedres que culls quan surts d'excursió i després, de tornada, et preguntes per què les vols.

Recordo aquell joc de giravoltar cada cop més de pressa fins que ja no t'aguantes dret.

Recordo la manera especial que tenen els nadons d'agafar-te un dit amb tot la mà, com si fos per sempre.

I, evidentment, he fet el que tothom pronostica, he agafat llapis i paper i he escrit el meu propi Me'n recordo...
En aquest blog trobareu  molts altres que també ho han fet.

****