Edicions Destino
229 pàg.
Amb aquest primer recull de contes l'Empar Moliner es va donar a conèixer. Una bona presentació del seu humor corrosiu, de la seva incorrecció política, del seu sarcasme i del seu ull clínic a l'hora de retratar l'absurd que ens rodeja i les nostres contradiccions. Carrega sense compassió contra els progres, els pijos que van de progres, els progres que voldrien ser pijos, animadors culturals i parelles desaparellades. Tots som susceptibles de ser retratats.
Per riure i somriure.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada