Una mujer en Berlin

Autora: Anònima
Editorial: Anagrama

Para enterarse de lo que en realidad ocurrió en las postrimerías de la Segunda Guerra Mundial, hay que preguntárselo a las mujeres. Y es que, entre las ruinas, los hombres demostraron ser el «sexo más débil».

Así lo ve la autora de este libro, que vivió el final de la guerra en Berlín. Sus observaciones aparecieron publicadas por primera vez en Norteamérica en 1954, gracias a Kurt W. Marek, crítico y periodista, a quien la autora confió el manuscrito.

Ahora Anagrama recoge, además del epílogo de Marek, una introducción de Hans Magnus Enzensberger. En este documento único no se ilustra lo singular sino lo que les tocó vivir a millones de mujeres: primero la supervivencia entre los escombros, sin agua, sin gas, sin electricidad, acuciadas por el hambre, el miedo y el asco, y, posteriormente, tras la batalla de Berlín, por la venganza de los vencedores.

.......................................................

Diuen que la història necessita reposar per ser revisada, la II Guerra Mundial ja deu haver reposat prou.

Aquests últims anys, tan el cinema com la literatura ens expliquen una i altra vegada els fets, des de diferents vessants, la tendresa (tot i que ajuntar guerra amb tendresa sigui un oxímoron) de Bruno El nen del pijama de ratlles, la dels que diuen que només obeïen ordres, com Max Aue a Les Benignes, fins a la d'aquesta dona a Berlin a les acaballes de la guerra.

Impressiona la fredor amb que s'enfronta a l'allau de violència, misèria i dolor, i la presència d'ànim per escriure cada dia, tot i no crec que el voler deixar constància escrita dels fets es degués a la por d'oblidar, son fets que no s'obliden i marquen per sempre qui els ha patit .

En aquests diaris preval el fons, els sentiments, las sensacions, a la forma, la qualitat literària.

Es difícil descriure bellament una violació.

Jo us la recomano.

Alemanya