12 de febrer 2008

El corazon helado

Autora: Almudena Grandes
Tusquets Editorial


El día de su muerte, Julio Carrión, poderoso hombre de negocios cuya fortuna se remonta a los años del franquismo, deja a sus hijos una sustanciosa herencia pero también muchos puntos oscuros de su pasado y de su experiencia en la Guerra Civil y en la División Azul. En su entierro, en febrero de 2005, su hijo Álvaro, el único que no ha querido dedicarse a los negocios familiares, se sorprende por la presencia de una mujer joven y atractiva, a la que nadie había visto antes y que parece delatar aspectos desconocidos de la vida íntima de su padre.

Raquel Fernández Perea, por su parte, hija y nieta de exiliados en Francia, lo sabe en cambio casi todo sobre el pasado de sus progenitores y abuelos, a los que ha preguntado sobre su experiencia de la guerra y del exilio. Para ella sólo una historia permane-ce sin aclarar: la de una tarde en que acompañó a su abuelo, recién regresado a Madrid, y visitaron a unos desconocidos con los que intuyó que existía una deuda pendiente.

Álvaro y Raquel están condenados a encontrarse porque sus respectivas historias familiares, que son también la historia de muchas familias en España, desde la Guerra Civil hasta la Transición, forman parte de sí mismos y explican además sus orígenes, su presente. También porque, sin saberlo, se sentirán atraídos sin remedio.

...........................................................


He acabat la llarga, més de 900 pàgines, novel·la de l'Almudena Grandes, una autora de la qual he llegit altres obres que m'han agradat molt, com Los aires dificiles o Malena es un nombre de tango, i d'altres que no he aconseguit passar de les primeres pàgines, com Atlas de geografia humana.
He de reconèixer que amb El corazon helado vaig insistir amb la lectura perquè confio i tinc molt bona opinió del criteri de la persona que me la va recomanar. No em vaig equivocar en confiar. Un cop vaig haver superat les primeres pàgines, la història i els personatges em van arrossegar fins al final.
La qualitat literària és inqüestionable, però per al meu gust el llenguatge és massa elaborat, massa adjectivat, massa subordinades, tot i que un cop vaig haver entrat dins la novel·la, ja no em molestava, ni tant sols me'n adonava.
Una història on trobem el millor i el pitjor de la naturalesa humana.
D'una banda homes i dones normals i corrents que van lluitar, fins a morir alguns, per les seves idees, inassequibles al desànim, incansables davant les traïcions, fins a esdevenir grans homes i dones que encara no han rebut el reconeixement que es mereixen.
I per l'altra, homes i dones normals i corrents que es van deixar endur per l'avarícia, l'odi, l'enveja, la covardia ....
Velles petites històries familiars entrellaçades amb la Història, amb majúscula.

Del tot recomanable.

3 comentaris:

deta ha dit...

hola, gràcies per la teva visita al meu blog.
encara et dec uns puntsdellibre, si passes per bcn avisam!

Fina ha dit...

Jo tambe l'he llegit i l'he trobat molt bo, una mica llarg però bé.

M'agrada el teu blog, dones idees de llibres per comprar.

núria ha dit...

deta
si, no pateixis, passaré, els deutes son els deutes

fina
gràcies per la visita,es nota que compartim una amiga que deixa en préstec llibres a les amigues
:)
no cal que te'ls compris tots, jo en tinc alguns, mira l'etiqueta.