El corazon helado

Autora: Almudena Grandes

Tusquets Editorial

El día de su muerte, Julio Carrión, poderoso hombre de negocios cuya fortuna se remonta a los años del franquismo, deja a sus hijos una sustanciosa herencia pero también muchos puntos oscuros de su pasado y de su experiencia en la Guerra Civil y en la División Azul. En su entierro, en febrero de 2005, su hijo Álvaro, el único que no ha querido dedicarse a los negocios familiares, se sorprende por la presencia de una mujer joven y atractiva, a la que nadie había visto antes y que parece delatar aspectos desconocidos de la vida íntima de su padre.

Raquel Fernández Perea, por su parte, hija y nieta de exiliados en Francia, lo sabe en cambio casi todo sobre el pasado de sus progenitores y abuelos, a los que ha preguntado sobre su experiencia de la guerra y del exilio. Para ella sólo una historia permane-ce sin aclarar: la de una tarde en que acompañó a su abuelo, recién regresado a Madrid, y visitaron a unos desconocidos con los que intuyó que existía una deuda pendiente.

Álvaro y Raquel están condenados a encontrarse porque sus respectivas historias familiares, que son también la historia de muchas familias en España, desde la Guerra Civil hasta la Transición, forman parte de sí mismos y explican además sus orígenes, su presente. También porque, sin saberlo, se sentirán atraídos sin remedio.

QueLeer

...........................................................

He acabat la llarga, més de 900 pàgines, novel·la de l'Almudena Grandes, una autora de la qual he llegit altres obres que m'han agradat molt, com Los aires dificiles o Malena es un nombre de tango, i d'altres que no he aconseguit passar de les primeres pàgines, com Atlas de geografia humana.

He de reconèixer que amb El corazon helado vaig insistir amb la lectura perquè confio i tinc molt bona opinió del criteri de la persona que me la va recomanar. No em vaig equivocar en confiar. Un cop vaig haver superat les primeres pàgines, la història i els personatges em van arrossegar fins al final.

La qualitat literària és inqüestionable, però per al meu gust el llenguatge és massa elaborat, massa adjectivat, massa subordinades, tot i que un cop vaig haver entrat dins la novel·la, ja no em molestava, ni tant sols me'n adonava.

Una història on trobem el millor i el pitjor de la naturalesa humana.

D'una banda homes i dones normals i corrents que van lluitar, fins a morir alguns, per les seves idees, inassequibles al desànim, incansables davant les traïcions, fins a esdevenir grans homes i dones que encara no han rebut el reconeixement que es mereixen.

I per l'altra, homes i dones normals i corrents que es van deixar endur per l'avarícia, l'odi, l'enveja, la covardia ....

Velles petites històries familiars entrellaçades amb la Història, amb majúscula.

Del tot recomanable.