Sin destino

Autor: Imre Kertész, 1975
Traductora: Judith Xantús, 2001
Editorial: El Acantilado, Quaderns Crema, 2001

Historia del año y medio de la vida de un adolescente en diversos campos de concentración nazis (experiencia que el autor vivió en propia carne), “Sin destino” no es, sin embargo, ningún texto autobiográfico.

Con la fría objetividad del entomólogo y desde una distancia irónica, Kertész nos muestra en su historia la hiriente realidad de los campos de exterminio en sus efectos más eficazmente perversos: aquellos que confunden justicia y humillación arbitraria, y la cotidianidad más inhumana con una forma aberrante de felicidad.

Testigo desapasionado, “Sin destino” es, por encima de todo, gran literatura, y una de las mejores novelas del siglo XX, capaz de dejar una huella profunda e imperecedera en el lector.

............................................

Darrerament he llegit (algun encara el tinc a les mans) uns quants llibres que parlen del holocaust i de les malvestats dels nazis, fa temps n'havia llegit d'altres. Quan has llegit un llibre sobre els camps de concentració penses que ja ho saps tot, que no hi pot haver res pitjor que el que ja has llegit. No és així, en cada llibre nou descobreixes que es pot anar més enllà, encara més enllà, que van anar tant enllà, que es fa difícil entendre com els qui ho van patir van poder sobreviure. No és només els patiments físics, que van ser molt i molt durs, no és només el patiment moral i psicològic, que va ser molt i molt llarg. És també el poder entendre com va poder arribar a passar, perquè ningú (potser alguns si, però molts pocs) no es va revoltar, per què va ser tot tan fàcil per als nazis?

Dir que m'ha agradat seria mentir, no m'ha agradat el que he llegit, i no perquè no estigui ben escrit. No m'agrada el que explica, no m'agrada el que va passar però, precisament per això, hem de llegir aquests llibres que no ens agradaran.

Hongria