Serge Gainsbourg, la biografia.

Autor: Sylvie Simmons
Editorial: Reservoir Books

“Mi vida es un triángulo de alcohol, Gitanes y mujeres”, afirmaba desafiante Serge Gainsbourg. Músico, compositor, cantante de cavernosa voz, poeta, escritor, cineasta, actor, pintor, renovador de la canción francesa… en definitiva, referencia estética de toda una generación, Gainsbourg mantuvo relaciones con las mujeres más bellas de su época, les escribió tórridas canciones, las fotografió sin ropa para la posteridad y las rodó en filmes de bajo presupuesto. La opinión pública le censuró duramente, la prensa rosa le persiguió, y las radios prohibieron divulgar sus discos y sus intervenciones televisivas fueron vetadas.
A él le hubiera gustado ser recordado por su enorme talento para la melodía, desde el yeyé hasta la música clásica, pasando por la chanson, el pop, el reggae y la experimentación. O por sus letras, increíbles ejercicios de lenguaje, que jugaban con la sonoridad de las palabra, el doble y triple sentido de las frases, las onomatopeyas, la filosofía, la obsesión sexual, el amor y la muerte. Sin embargo (cosa que tampoco creemos le importara demasiado), es especialmente admirado por haber creado y cantado a dúo con Jane Birkin el himno erótico por excelencia de los setenta, esa cadencia apoyada en un órgano agónico, llena de susurros, gemidos y voces entrecortadas, ‘Je t’aime… moi non plus’.
.......................................

No em considero mitòmana i no sóc lectora habitual de biografia, però quan vaig descobrir que s'havia publicat una del Serge Gainsbourg no m'hi vaig poder resistir.

Segur que coincideixo amb molta gent en la primera notícia que vaig tenir d'en Gainsbourg.

Anys 70 (aquí tot arribava més tard) diumenge a la tarda, festa d'adolescents en un garatge i de sobte ... silenci, mirades malicioses, la llum s'atenua i una musiqueta suau, rítmica i ... prohibida comença a sonar.

Uns anys més tard vaig anar descobrint totes les altres cançons d'en Serge. No sabria triar-ne una de sola, algunes m'agraden per l'alegre cacofonia i els doble sentits, L'ami Caouette, altres per el profund lirisme que amaguen, Manon, La chanson de Prèvert, si Baudelaire pogués sentir les seves paraules en boca de Gainsbourg segur que estaria encantat, sense oblidar les més surrealistes com Le cadavre exquis. La mort, l'obsessió sexual, l'amor i el desamor, les seves moltes amants, un cobrador del metro, la Marsellesa, Hitler, la seva filla, un quadre, qualsevol pretext li servia per fer una cançó, i en va fer tantes i per tanta gent!

Amb aquesta biografia he entès la persona, el perquè del personatge, he descobert un Gainsbourg tímid i afectuós, que necessitava que casa seva fos un temple de l'ordre per contrarestar el desordre que era la seva vida pública, i de la qual no volia, no podia, prescindir.

Els qui ja el coneixeu, aprofundireu en la seva vida, sempre exagerada, sempre un pas més enllà dels convencionalismes, fins a la creació d'en Gainsbarre, l'alter ego a qui tot li estava permés, boutades, escatologia, escàndols ... una careta per amagar la timidesa.

Els qui no el coneixeu podreu descobrir un gran home, malgrat la seva misogínia, un gran poeta malgrat que poques vegades se li ha reconegut, un gran músic que va conrear tots els gèneres i estils musicals del segle XX, un gran cantant tot i que alguns diuen que mai va cantar, que com a molt recitava i xiuxiuejava, un gran artista que necessitava viure rodejat de coses belles, dones belles, objectes bells, belles paraules ... ningú com ell ha jugat amb les paraules.

Res li va ser aliè cinema, literatura, pintura, publicitat, música, cançons ... rock, twist, yeyé, pop, jazz, reggae, cançó melòdica, ballables, música clàssica ....

I malgrat tot això, fora del França, només se'l recorda pel famós duet amb Jane Birkin .... Je t'aime ...moi non plus.

No cal dir que us el recomano vivament.

França