Es fa difícil explicar la sensació que m'ha deixat la lectura d'aquest relat. De fet relectura, l'havia llegit als 15 o 16 anys. M'ho empassava tot en aquella època, es clar que aleshores no el vaig entendre i només hi vaig veure l'aventura de la navegació pel riu.
Una història dintre d'una altra història, Marlow és dins un vaixell al Tàmesis, enmig des la foscor els seus companys senten una veu que els porta al cor de les tenebres.
Remuntan el Congo, Marlow veu i sent la selva, en pateix els inconvenients, però el viatge més dur és el que fa al seu interior. Al seu i al de Kurtz, l'home que no coneix però que ja admira, només pel que n'ha sentit a dir. L'home que molts admiren i molts altres odien. L'home que és un semideu pels habitants d'aquestes tenebres, l'home que morirà amb l'horror als ulls.
Conrad sap de que parla perquè ho va viure, la seva experiència al Congo li va servir d'inspiració. La suposada llum de la civilització no va il·luminar els paíssos que colonitzaven, més aviat els va enfonsar en les tenebres més esgarrifoses.
Va ser escrita al 1902, 77 anys més tard Francis Ford Coppola portaria al cine un guió basat en aquesta novel·la, traslladant l'acció a la invasió nord-americana del Vietnam , Apocalypse Now.
1 comentari:
Inmenso libro "el horror, el horror", la barbarie del colonialismo, pero también un viaje al interior del alma de Conrad. Mira, este seguro que entra en la lista de relecturas!!!
Bueno Nuria, ya me tienes que hacer un huequecito en el blog!!!
Publica un comentari a l'entrada