No et moi, 2007Delphine de Vigan
Traducció d'Ona Rius Piqué
Edicions 62
223 pàg
La Lou té 13 anys, mentre somnia amb un petó, mira els altres, ni a casa ni a l'escola s'hi sent bé, els pares prou feien tenen a sortir.se'n i per a gairebé tots els companys la Lou és rara. La trobada amb la No, una jove sense-sostre, la portarà a veure una altre cara del món, molt diferent del seu, juntes intentaran canviar les coses, però no totes dues ho aconseguiran.
Una novel·la d'aprenentatge i descobriment, ingènua i molt dura alhora que ens obliga a mirar la realitat de la marginació, que malgrat tenir davant dels ulls no sempre veiem.
***
4 comentaris:
Que fort! avui he acabat No i jo.
Què t'ha semblat? i què llegiràs ara? a veure si també coincidirem :-)
De fet el vaig acabar fa uns dies, i ja n'he llegit uns quants desprès d'aquest, els aniré posant mica en mica.
A mi em va decepcionar una mica, n'esperava més. Tot i això, la temàtica és bona i és una bona eina per conèixer la situació dels sense sostre.
l'elegancia del erizo em va agradar moltíssim i em van dir que No i jo era molt semblant, per aixo no el llegia. nomes falta que et diguin que un llibre t'agradarà perque et decepcioni, no us passa?
De totes maneres m'agradat bastant, pero la Renne segueix sent la meva portera preferida!
Ara estic acabant Retratos de Wilt, pse, no m'acava de fer el pes.
Publica un comentari a l'entrada