Espiral

Manuel Baixauli, 2010
Editorial Proa
125 pàg.

Primera i última obra de Manuel Baixauli, que no vol dir que sigui l'única.

Espiral, un llibre de relats (o microcontes),  va guanyar el premi Ciutat de Badalona el 1998, ara,  onze anys després,  l'autor els ha reescrit tots, fins a convertir-los en un nou llibre. Les històries i les dèries són les mateixes, en varia la forma, ara més perfilada, desapareixen noms propis substituïts per un article, esborra adverbis, ha sotmès tots els contes a un procés de destil·lació, n'ha retirat l'accessori fins a deixar-los en pura essència. No han perdut ni un bri de la seva intensitat, han guanyat en precisió, en brillantor.

Diuen que les comparacions són odioses, a mi m'ha agradat comparar aquests contes amb els de la versió del primer Espiral, si aquells els vaig definir com a fascinadors, aquests hi podeu sumar enlluernadors, impressionants, seductors, magnífics.
Primera lectura d'Espiral

 *****