Alfaguara Editorial
195 pàg.
Diferents personatges, diferents mirades que dibuixen un fresc de l'Uruguay de la dictadura i el del exili, ficció i realitat barrejades, sentiments i fets que afecten i trastoquen unes vides malmeses que no perden l'esperança.
Les novel·les de Benedetti, malgrat la desesperació dels personatges portats al límits, deixen un pòsit de tendresa.
1 comentari:
Bona tarda, Núria:
He vist que has llegit 'Van venir com orenetes', de William Maxwell, llibre que vaig traduir ja fa uns anys... Va ser una gran experiència, espero que contribuís -ni que sigui una miqueta– a fer més agradable l'experiència.
Les darreres traduccions que he fet han estat 'Quatre germanes', de Jetta Carleton, publicada a Libros del Asteroide, i 'Fi', de David Monteagudo, primera traducció castellà-català que faig (i amb la qual he volgut fer que el text fos una mica menys barroc que l'original).
Et deixo l'adreça del meu blog per si et ve de gust fer-hi un cop d'ull:
http://jordinopca.blogspot.com
Fins aviat i gràcies per llegir en Maxwell! 'Adiós hasta mañana', que van publicar un any després -però no en català- és també molt recomanable. Impressionant.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada