25 de març 2008

Dia de caça

Autor: Gerard Guix
Editorial: Columna

Diuen que és quasi tan fàcil escampar un rumor com provocar un incendi forestal. Només cal lligar un drap a la cua d’un gat i encendre’l. De vegades és el mateix rumor el que encén el foc. Aleshores només cal esperar que el boca - orella produeixi un efecte semblant al d’una allau de neu.

Dia de caça comença com una novel·la policíaca on l’interès dels protagonistes, i del lector, es centra a descobrir si el que en principi sembla un desafortunat accident podria amagar un crim premeditat amb molta sang freda.

Però a mesura que la història avança cobren més interès les trames personals dels quatre caçadors involucrats en l’accident que, en un desesperat intent per descobrir la veritat, obriran la temuda caixa de Pandora i alliberaran així alguns secrets que en lloc d’ajudar en la investigació complicaran encara més la seva situació.
Amb aparença de thriller rural i ambientat en un petit poble enmig d’una vall idíl·lica, Dia de caça és un profund retrat sobre la complexitat de les relacions humanes, la corrupció per l’excés de poder i d’ambició i el deteriorament de les persones consumides per les seves pròpies frustracions.
De la contraportada
...............................................
La maldat i la perversitat es donen la ma en aquesta novel·la, fins hi tot els més, aparentment, innocents acaben mostrant la seva part fosca i mesquina, ningú es salva, tots son culpables d'alguna cosa, pel que fan o pel que no fan o pel que han fet.
Reconec que la novel·la m'ha provocat un desassossec difícil d'explicar.
La crítica la descriu com a novel·la policíaca, coneixem la víctima i els assassins a les primeres pàgines.
Per a mi té més de drama psicològic, el que la fa especial no és la magnitud del crim, si no les misèries i secrets (amagats?) dels protagonistes, tant les víctimes com els assassins. Perquè hi ha moltes víctimes, tots son víctima en algun moment, ningú en surt indemne.
Sembla, però, que el temps tot ho cura, encara que costi de creure.
Llegiré més d'aquest autor.
Espanya

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Núria, agraeixo molt el teu comentari i la promo. Lectors militants com tu sou els que animeu a autors novells com jo a seguir endavant en un mon tan complicat. Gràcies.
g.g.

núria ha dit...

Moltes gràcies per la visita, tot un honor per mi!
M'agradaria saber expressar com m'ha remogut el llibre, et puc assegurar que no m'ha deixat indiferent.

Anònim ha dit...

Per qualsevol cosa, comentar la meva novel·la o les dels altres, o el què sigui, ja saps on trobar-me. O si no per mail. info@gerardguix.com
Una abraçada
g.g.