La lladre de llibres

Autor: Markus Zusak
Traductora: Anna Ullibarri
Editorial: La Campana

La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys.

Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el treu de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis.

Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann –potser el personatge més encantador de la novel·la–, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.

Una història inoblidable i emocionant . Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa.

De la contraportada del llibre

...................................................

L'atzar ha volgut que llegís aquest llibre just desprès de El noi de pijama de ratlles, podria semblar que hi ha similituds entre les dues novel·les, nen/a, de 9 anys, amb el rerefons del holocaust de l' Alemanya nazi, malgrat aquests trets en comú son tant diferents un de l'altre. On Bruno passa sense veure el que és evident, la Liesel ho pateix amb tota la cruesa, conscient.

Evidentment, amb la comparació la Liesel hi surt guanyant.

N'havia llegit tant i tant d'aquesta novel·la que potser n'esperava massa, de fet no sé el que realment n'esperava, a vegades aquests llibres que es posen de moda em fan una mica de por i alguns han acabat per decebre'm. No és el cas de la petita lladre de llibres.
Al començament pensava que l'havien sobrevalorat molt, una història tendre i ben travada, divertida a estones, un llenguatge clar i precís, però no més que moltes altres històries.
El que a les primeres pàgines era una certa indiferència, ha esdevingut un no poder parar per saber més de les seves vides i sentiments, fins al final que m'ha emocionat, m'ha trasbalsat i se m'ha escapat alguna llàgrima.
Llegiu-la, us agradarà.