Traductor: Manuel Forcano i Roser LluchEditorial: Proa, Enciclopèdia Catalana, 2002
Els personatges d' El mateix mar són l'absència present d'una mare morta, el desfici del fill, perdut al Tibet, on mira de refer-se de l'orfandat, el sentiment de l'espòs vidu que viu amb l'amiga del seu fill, i el mateix autor, entre altres figures de la novel·la. Les seves vides es toquen, s'ajunten i se separen constantment, però totes comparteixen un mateix destí, bressolades per la remor del mar. A més, cada personatge esdevé narrador, i així s'evoquen la situació de l'Israel actual, de l'Europa central abans de la Xoà, els episodis bíblics i el color del mar.
De la contracoberta
..............................
Amos Oz em va seduir amb la seva història d'amor i foscor i el busco.
Al obrir el llibre vaig pensar que m'havia equivocat: És un llibre de poemes -vaig dir-me- no una novel·la.
Però aquí si que m'equivocava, és una novel·la, una gran novel·la. L'únic que no segueix l'esquema que estem habituats a trobar a les novel·les. A El mateix mar, un seguit de petits textos, acurades proses poètiques, poemes, rimats o no... ens descobreixen uns personatges tendres i durs alhora. I col·locant acuradament tots els retalls tenim un bell mosaic.
3 comentaris:
Te molt bona pinta. Me l'apunto ara que començo les vacances i necessito agafar provisions de lectures.
Et recomanaria un llibre que he escrit jo, però et veig tant experta que em fa una mica de por el que puguis trobar als escrits d'un pobre aficionat com jo.
Salutacions d'un lletraferit.
El món és dels audaços.
Val... va... m'has convençut. Si vas al meu blog, el post més recent. Comença per "Nou somnis" que és de relats i és més recent. Si vols eh... que això de fer-me autopublicitat em dona mal rotllo. Ah... t'haig de dir que me l'he autopublicat amb bubok i que no hi guanyo ni un cèntim. Les peles se les enduen els de bubok.
Publica un comentari a l'entrada