Autor: Michael Chabon
Traductor: Ernerst Riera Arbussà
Editorial: Amsterdam Llibres
Només Michael Chabon podia haver escrit aquesta història d’amor, novel·la negra, thriller polític, religiós i una exploració dels misteris de l’exili i la redempció. Tot alhora.
El Disticte de Sitka és una comunitat jueva creada a Alaska després de la Segona Guerra Mundial. Però seixanta anys més tard, el somni del paradís jueu és a punt d’acabar-se i Sitka ha de tornar a mans nord-americanes.Per al detectiu del departament d’homicidis Meyer Landsman aquest només és un dels seus problemes. El seu matrimoni ha fracassat, la seva carrera és un desastre. I, quan mor en estranyes circumstàncies un antic nen prodigi dels escacs, fill del rabí més poderós de la comunitat, a l’hotel de mala mort on viu el detectiu, tot sembla confluir perquè les forces ocultes del poder comencin a actuar i les seves pitjor pors es materialitzin…
De la contracoberta
...........................................................
Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de Chabon.
No he començat amb bon peu, i això que en tenia moltes ganes i que estava predisposada a que m'agradés. M'ha costat molt, em queia de les mans i m'he forçat perquè m'havia compromès amb un club de lectura.
La intriga no m'ha enganxat, se'm feia feixuga, carregosa, artificial. La trama podria haver donat més joc però, en opinió meva, només la dibuixa, o més aviat la desdibuixa. Una ucronía ja les té aquestes coses, la història alternativa que inventa per als jueus no s'adiu amb el caràcter jueu, uns jueus a Alaska se'n sortirien, mai haguéssin esperat sense lluitar una Reversió com la que ens proposa.
Els personatges massa típics i tòpics, exageradament caricaturitzats. Policia deprimit, però brillant, amb un amic que li dona suport i l'acull passi el que passi, una ex-dona que no vol saber res d'ell, però que acaba recuperant, uns dolents amb aspecte d'ossos...
M'ha agradat, però, la vistositat del llenguatge, molt poètic a vegades, ple de metàfores i jocs de paraules.
No li perdono el rosat happy end.
Una pena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada