Autor: Sándor Márai, 1941
Traductors: Eloi Castelló i Anna soler
Editorial: La butxaca, Ed. 62, 2005
Una tarda, en una elegant cafeteria de Budapest, una dona explica a la seva amiga com un dia va descobrir que el seu marit tenia un amor secret. Una nit, a la mateixa ciutat, l'home que va ser el seu marit confessa a un amic com va deixar la seva esposa per la dona que desitjava des de feia temps. A la matinada, en una petita pensió romana, una dona explica al seu amant com ella, d'origen humil, s'havia casat amb un home ric i com havia acabat aquell matrimoni. "La mujer justa" narra la peripècia de tres personatges que coneixen la passió, el desamor, la traïció i la soledat. Marika, Péter i Judit narren la seva relació amb el realisme de qui considera la felicitat com un be impossible d'aconseguir.Márai que va començar la seva carrera literària com a poeta, en esta novel·la descriu l'amor, l'amistad, el sexe, la gelosia, la solitud, el desig i la mort apuntant directament al fons de l'ànima humana.
De la contracoberta.
.................................................
Novel·la amb tres parts que corresponen a cada un dels tres protagonistes, un triangle amorós.
Novel·la amb tres parts que corresponen a cada un dels tres protagonistes, un triangle amorós.
Tres monòlegs que es complementen per explicar-nos una història d'amors i desamors a l'Europa d'entreguerres. És també la crònica social d'una època que va desapareixent, d'una classe social, la burgesia, que té els dies comptats, d'una manera de viure i veure les coses que no té futur.
Per ser llegida, i rellegida, amb calma.
Eslovàquia, al Repte Europeu 2008
1 comentari:
Me encantó este libro. Desde que se publicó "El ultimo encuentro", leí varios libros de Marai -yo creo que La Mujer Justa fue el último que leí, hace ya un par de años-, fue como una fiebre, hasta que acabó por cansarme, pero casi todo lo que leí de Marai me gustó mucho en su momento. Sus libros tienen un tono muy sosegado, te transportan a una época distinta, esa burguesía centroeurpea que exhalaba su ultimo aliento en los primeros años del XX antes de la Gran Guerra (aunque varios de sus libros se desarrollan algunos años más tarde.
Publica un comentari a l'entrada