03 de maig 2010

El cel és blau, la terra blanca

Sensei no Kaban
Hirowi Kawakami, 2001
Traducció de Marina Bornas Montaña
Quaderns Crema
213 pàg.

Quan la Tutsiko es troba amb el seu vell mestre ja fa temps que està sola, ell també ho està. Les seves soledats es faran companyia, compartiran estones i menjar, i sobretot sake i cervesa. La particular manera que tenen els japonesos de relacionar-se, o de no relacionar-se, la dificultat de comunicar els sentiments, els convencionalismes o el pudor que els paralitza són expressats amb senzillesa i de manera molt poètica.
Una història d'amor, fràgil i commovedora.

***

2 comentaris:

Antoni ha dit...

Hola Núria,

A mi també em va agradar molt aquest llibret suau i poètic, amb tant de sentiment contingut. Tens raó: és molt japonès. Si voleu més informació, vaig fer-ne un comentari ampli en el bloc http://blocdelcal.blogspot.com

Ruso ha dit...

Tres estrellitas. Estoy de acuerdo, el libro no está mal, es agradable de leer, una suave historia de amor y compañía, dos personas que se encuentran para completar su soledad ...