30 d’abril 2010

Els jugadors de whist

Vicens Pagès Jordà, 2009
Editorial Empúries
542 pàg.

Hi ha novel·les que t'agafen pel coll i no et deixen, no vols deixar-les, no vols que s'acabin perquè Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.
La novel·la s'estructura en tres parts, en totes elles s'utilitzen diferents models narratius: retalls del diari d'un adolescent, relat en tercera persona, post de diversos blogs, tirallongues de les llistes més inversemblants (genials!). Les dues primeres parts transcorren al llarg del dia del casament de la filla del Jordi Recasens, el temps avança lentament perquè tira enrere en llargs flaixbacks que ens expliquen els antecedents, antecedents que es remunten trenta anys enrere, a l'estiu del 1977, l'estiu que en Biel, en Jordi i en Churchill jugaven al whist. Figueres i el castell de Sant Ferran comparteixen protagonisme amb tots els personatges que desfilen per la novel·la, els del 1977 i els del 2007. La tercera part comença l'endemà del casament i s'allarga fins al cap d'un any i mig més, però el passat sempre hi és present. Sorprenent la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet.
Emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a l'Empordà, als que érem joves als anys 80 i 90, i als fills d'aquella generació que  avui són joves, a la nostra música i a la seva.

Una novel·la intensa que no us heu de perdre. Com tampoc us podeu perdre la pàgina web de l'autor.

Segona recomanació per al Repte 2010
*****

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic amb tu, Núria. Es un 5 estrelles.

núria ha dit...

Ostres! No me'n havia adonat que no estava sola, ets invisible?

:D