Everything is illuminated, 2002
Jonathan Safran Foer
Traducció d'Alexandre Gombau Arnau
Editorial Columna
204 pàg.
Amb alguns llibres hi ensopego, això no vol dir que me'ls trobi per casualitat, si no que no avanço en la lectura, que em cauen de les mans. Amb aquest m'ha passat, tot i venir molt recomanat. D'entrada ja no em va agradar la coberta, vosaltres la veieu groga però jo en realitat la veig verd pistatxo fosforescent, horrible.
Un jove jueu nord-americà que casualment es diu com l'autor fa un viatge a Ucraïna tot buscant l'Augustine, la dona que surt en una vella fotografia, la dona que probablement va salvar el seu avi, l'acompanya l'Àlex, un jove ucraïnès que li fa de traductor, delerós d'emigrar als EEUU i amb un anglès força peculiar, l'avi de l'Alex, que fa de xofer, i un gos molt efusiu.. La novel·la s'estructura en tres parts, les cartes de l'Àlex (escrites en el seu anglès/català peculiar), la història del poble de l'avi d'en Jonathan i el viatge que fan per Ucraina.
Des de la primera pàgina que no vaig entrar la història ni en la manera d'explicar-la. Segurament llegit en un altre moment l'hagués assaborit, però no era el seu moment. O no era el meu, gairebé totes les critiques i ressenyes el recomanen com un llibre divertit, fins hi tot hilarant, o potser és un d'aquells llibres que han de ser llegits en versió original ...qui sap!
**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada