, 1989Editorial: Tusquets
135 pàg
Un títol suggeridor per a una novel·la curta que es pot llegir en un parell d'hores, però que recordareu durant molt de temps.
Antonio José Bolívar Proaño és un vell que coneix i respecta la selva perquè hi ha viscut molts anys amb els indis shuar. Viu a El Idilio, un poblet perdut i remot, que dos cops a l'any rep la visita d'un dentista, Rubicundo Loachamin, i en cada visita porta unes quantes novel·les d'amor per a Antonio que, malgrat no saber gairebé escriure, les llegeix amb delit.
Antonio José Bolívar Proaño és un vell que coneix i respecta la selva perquè hi ha viscut molts anys amb els indis shuar. Viu a El Idilio, un poblet perdut i remot, que dos cops a l'any rep la visita d'un dentista, Rubicundo Loachamin, i en cada visita porta unes quantes novel·les d'amor per a Antonio que, malgrat no saber gairebé escriure, les llegeix amb delit.
Novel·les d'amor del de veritat, del que fa patir.
****
2 comentaris:
Un libro precioso, tengo que releerlo (cuantos así!!!), me vienen recuerdos de la selva amazónica, de una tigrilla, de la lectura para escapar del mundo, de una barca y un río ....
So many books, so little time.
Publica un comentari a l'entrada