24 de febrer 2009

Sin noticias de Gurb

Autor: Eduardo Mendoza, 1990
Editorial: Seix Barral
pàg. 139
.
Una altra relectura. I he tornat a riure i somriure amb ganes. El surrealisme i l'absurd es donen la mà d'una manera magistral. La Barcelona pre-olimpica caricaturitzada, uns personatges hilarants, magnificament retratats, unes situacions quotidianes que descrites per Mendoza resulten ridicules i ens fan adonar de la futilesa de les nostres preocupacions.
.
Molt recomanable si teniu ganes de riure.
Transcendentals absteniu-vos.
****

3 comentaris:

Ivan ha dit...

Como me reí con este libro, hace nosecuantos años!!!! era la Barcelona preolímpica ¿si? Todavía me acuerdo cuando Gurb se disfrazaba de Marta Sánchez o de Alfonso XIII, o se comía todas las aceitunas, pagaba con miles de millones etc. etc...

núria ha dit...

;-)))

Anònim ha dit...

Sin noticias de Gurb em va fer riure, totes les possibilitats de canvi, invisibilitat, un llibre ben divertit.
Imma