Fins aqui he arribat el 2008.

Aquí no hi trobareu crítica literària, si que hi trobareu els llibres que llegeixi durant aquest any 2008, tant sols píndoles per a la memòria.
La meva, es clar.
OH! EUROPA
M'he apuntat a un viatge per Europa.
meribelgica reto 2008

Botxan

Títol original: 坊っちゃん

Autor: Söseki Natsume, 1906

Traductores: Sanaé Tomari, Mercè Sans, Cristina Sans

Editorial: Proa, 1999

188 pàg.

Si els escriptors japonesos actuals son un pèl estranys, els de principis de segle passat encara ho son una mica més. Tot i axí es aventures d'aquest professor jove a les provincies mes allunyades de Tokio tenen un cert toc d'ingenuïtat i exotisme.

Tenemos que hablar de Kevin

Titol original: We need to talk about Kevin, 2003
Autora: Lionel Shriver
Traductor: Javier Calzada
Editorial: Anagrama, 2007
607 pàg

Un argument politicament incorrecte, una novel·la dura i sorprenent. Una dona que no té instint maternal és una dona antinatural, en canvi un home es pot permetre el luxe d'ignorar el més evident, que no sempre el fills son com ens agradaria, que no son perfectes, i que fins hi tot els psicòpates i assassins tenen pare i mare.

Per mitjà de cartes escrites al seu marit absent des d'aquell dijous, l'Eva ens narra el que ha estat ser mare d'un fill no desitjat per ella (i que mai no ha estimat), encara que va accedir a tenir-lo per motivacions racionals.

Un final sorprenent, tenint en compte que des de la primera pàgina sabem qui és l'assassí.

Los hombres que no amaban a las mujeres.

Titol original: Män som hatar kvinnor. Millenium 1

Autor: Stieg Larsson, 2005

Traductors: T. Martin Lexel, Juan José Ortega Roman

Editorial: Destino

665 pàg.

Finalment he llegit aquesta novel·la que va de boca en boca i que tothom recomana. Realment enganxa, la vaig abafar un matí i fins la matinada no la vaig deixar. L'he llegit d'una tirada, la història arrossega, tot i que algunes escenes provoquen una certa angoixa. El mite del perfecte i tranquil món nòrdic és trenca amb autors com Larsson i Mankell.

Mikael, un periodista econòmic en hores baixes, es requerit per un vell empresari per a una investigació especial. Comptarà amb l'ajuda de Lisbeth, una noia gens convencional que viu a la frontera entre el bé i el mal. Primer entrega d'un trilogia, tot just ara acaba de sortir la segona part al mercat. Aquesta novel·la ha gaudit d'una bona promocio comercial, però també ha funcionat el boca-orella. Novel·la negre de qualitat.

La mort i la primavera

Autora: Mercè Rodoreda

1986

Editorial: Club Editor

He arribat fins a la pàgina 80 d'aquesta novel·la i l'he abandonat. No m'agradava, l'he trobada artificiosa.

Tampoc em va agradar descobrir que l'edició es va fer a criteri d'una editora basant-se en diferents esborranys i versions que va deixar l'autora. En tot plegat hi he trobat un excessiu afany comercial.

El banquer anarquista

Títol original: O banqueiro anarquista, 1922
Autor: Fernando Pessoa
Traductor: Manuel Guerrero
Editorial: Assirio & Alvim, 1999
............. Quaderns Crema, 2002
pàg 105 / 81

He posat les dues cobertes perquè els he llegit tots dos. Vaig comprar aquests llibres en una preciosa llibreria de Porto, l' original en portuguès i la traducció catalana. L'he llegit en portugués, el meu primer llibre en portugués. No parlo portugués, però llegir-lo no ha estat díficil, a més, he acabat llegint-lo també en català, la densitat de l'argumentació del banquer no la copsava només en portugués.

Aquest conte té molt de conte filosòfic, una lectura apressada podria donar la sensació que és només un discurs dialèctic del banquer i que els seus arguments lliguen i que per tant té raó i és un banquer anarquista. Però no us deixeu enganyar per un verb precís, enginyós, enganyós i agosarat, és banquer, sí, però no anarquista, sino cínic, molt cínic.

Un llibre curtet però molt intens.

La meva etapa a Portugal en el Repte Europeu

Com una novel·la

Títol original: Comme un roman, 1992
Autor: Daniel Pennac
Traductor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries, 1993
166 pàg.
Vaig llegir aquest llibre fa temps, m'ha vingut de gust tornar-lo a llegir. L'amor als llibres i a la literatura sura en cada una de les pàgines. De fet als que ens agrada llegir no es descobreix res de nou, però si més no, ens fa ser conscients de perquè llegim i com ho fem.

El Decàleg del lector:
1. El dret a no llegir (el compleixo de tant en tant)
2. El dret a saltar pàgines (també de tant en tant)
3. El dret a no acabar el llibre (alguna vegada)
4. El dret a rellegir (aquest llibre, per exemple)
5. El dret a llegir qualsevol cosa (a vegades necessito lectura lleugera)
6. El dret al bovarysme (qui no ha somiat algun cop?)
7. El dret a llegir en qualsevol lloc (.. i a tota hora)
8. El dret a fullejar (així es troben tresors)
9. El dret a llegir en veu alta (un plaer que he descobert fa poc)
10. El dret a callar (només de tant en tant, parlar del que he llegit és un plaer)

Si us agrada llegir, us agradarà.

Viatges amb Heròdot

Títol original: Podroze z Herodotem, 2004
Autor: Ryszard Kapuscinsky
Traductors: Anna Rubió i Jerzy Slawomirski
Editorial: Empúries, 2006
253 pàg.

De Kapuszinsky recordava Èben, un llibre que vaig llegir amb entusiasme i que em va mostrar algunes de les mil de cares que té Africa.

En aquest llibre Kapuszinsky viatja per temps i espais llunyans mentre inicia a la India la seva carrera com a reporter, uns inicis dificils. Viatjant per Asia i Àfrica a mitjans del segle passat, viatja també pel món clàssic amb la Història d' Heròdot. Una lectura que oscil·la entre dos móns, dues realitats, que a vegades no són tan diferents malgrat el pas dels anys.

El primer gran reporter de la història al costat d'un dels millors reporters que ha donat el segle XX.

Mal d'escola

Títol original: Chagrin d'école, 2007

Autor: Daniel Pennac

Traductor: Joan Casas

Editorial: Empúries

261 pàg.

A mig camí entre novel·la i l'assaig, l'autor vol retre un homenatge als bons mestres, que n'hi ha. També vol encoratjar els "mals alumnes", dient-los que se'n poden sortir, si hi posen ganes i tenen una mica de sort trobant algun dels bons mestres.

Un llibre amb altibaixos, força centrat en el sistema escolar francés, tot i que hi ha valor universals que son aplicables a qualsevol sistema.

El que m'agrada és que l'autor no té cap manía a l'hora de dir les coses pel seu nom i de reivindicar el sentit comú a l'hora d'educar i ensenyar.

Entre limones

Títol original: Driving over lemons, 1999

Autor: Chris Stewart

Traductora: Alicia de Benito Harland

Editorial: Almuzara

299 pàg

.

Entretinguda i divertida crònica de les aventures d'un anglès a la comarca de l'Alpujarra, un peculiar racó prop de Granada.

Retrat amable, a vegades fins hi tot surreal, dels petits pobles i dels seus habitants, dels cortijos i el paisatge, evidentment passat pel sedàs dels ulls d'un cosmopolita empeltat de new age.

El dia de ós

Autor: Joan-Lluís Lluís, 2004

Editorial: La Magrana

107 pàg

.

Novel·la curta, la primera que llegeixo d'aquest autor. M'ha deixat un bon gust de boca, el català en que s'expressa m'ha sorprés, l'esperava diferent, afrancesat, en canvi l'he sentit molt proper.

Bernardette torna a Prats de Molló al cap de d'uns anys de ser-ne fora, tant el seu pare com tot el poble veu de mal ull el seu retorn fa vuit anys la van fer marxar. L'ós també ha tornat després de segles de no ser-hi. La por al perill dels qui son diferents acovardeix un poble pel qual sembla que no hagin passat els anys.

Cometas en el cielo

Títol original: The Kite Runner, 2003

Autor: Khaled Hosseini

Traductora: Isabel Murillo Fort

Editorial: Salamandra

382 pàg

...

Hi ha llibres que els agafes i ja no els pots deixar. Fins que s'acaben. I voldries que que no s'acabessin mai. Aquesta és una d'aquestes històries, una història dura, explicada amb tendresa.

Hi va haver un temps que la ciutat de Kabul era un paradís per a dos nens i els seus pares. La fidelitat i l'amistat els va separar. I la guerra va acabar de reblar el clau.

Quan fallem a un amic, ens fallem a nosaltres mateixos, som nosaltres els qui ens hem de perdonar i no sempre és fàcil. Però quan te'n donen l'oportunitat no la pots deixar passar. Sigui quin sigui el preu, serà barat.

Kabul s'ha convertit en un infern, però Amir hi trobarà la redempció.

Una història que us emocionarà.

Se n'ha fet una pel·lícula d'aquesta novel·la, pel que sé, está força ben aconsseguida.

Hi ha una manera de tonar a ser bo

Per tu ho faria mil vegades

Delicioso suicidio en grupo

Títol original: Hurmaava joukkoitsctnurha
Autor: Arto Paasilinna, 1990
Traductora: Dulce Fernandez Anguita
Editorial: Anagrama
271 pàg

.

Feia temps que anava al darrera d'aquesta novel·la, havia llegit El moliner udolaire y El bosque de los zorros d'aquest mateix autor i m'havien agradat molt, aquest també m'ha agradat.

Podria semblar que amb el suïcidi no se'n poden fer bromes i menys en un pais on la taxa de suïcidis és altíssima, però Paasilinna es permet el luxe de fer-ho i al seu país és un escriptor d'èxit, fins hi tot diuen que des de la publicació de la novel·la aquesta taxa ha disminuït. M'ho crec.

Aquesta novel·la és un cant a la vida i als petits plaers que ens proporciona.

Dos homes decideixen suïcidar-se al mateix lloc, a la mateixa hora, però cap del dos aconsegueix el seu propòsit. Uneixen esforços i busquem més possibles suïcidas per, entre tots, compartir experiències i finalment morir junts. Emprenen viatge al Cap Nord però fracassen en l'últim moment, decideixen travessar Europa per a intentar-ho als Alps i tampoc se'n surten. Només els queda un lloc, Sagres a Portugal, la fi del món durant molts anys.

Aquest grup de finlandesos suïcides que travessa Europa dins un autobús, viu les més delirants aventures per descobrir que tot i que la mort era el més important en la vida, finalment no ho és tant.

De totes maneres, la mort sempre acaba emportant-se el que li pertany.

L'èxit de Paasilinna al seu país demostra que els finlandesos tenen sentit del humor i saben riure-se'n d'ells mateixos.

Una lectura fresca, àgil, divertida.

Vilaniu

Autor: Narcís Oller, 1885

Editorial: Edicions 62

236 pàg

.

Possiblement no hauria llegit Vilaniu si no hagués estat pel club de lectura i perquè vivint on visc, era gairebé un "obligació".

La novel·la del segle XIX em queda molt lluny, no només en el temps, també en la temàtica, en el llenguatge... i això que finalment l'he llegit amb ortografia fabriana, vaig intentar-ho amb una versió "original" i no me'n vaig sortir!

La part més realista de la novel·la, amb la descripció de l'ambient festiu de la vila, és la que ha fet que finalment valgués la pena la lectura, la segona part, més romàntica, l'he trobat .. això, massa romàntica i de fulletó, massa segle dinou.

No vull pas treure mèrit del paper de Narcís Oller en la literatura catalana, el té i els estudiosos ho deixen clar, però per a mi, que llegeixo per plaer, les novel·les d'Oller no m'agraden, el llenguatge és, per al meu gust, excessivament carregat, excessivament adjectivat, excessivament excessiu.

Cabeza de perro

Títol original: Hundehoved
Autor: Morten Ramsland, 2005
Traductor:Juan Mari Mendizabal
Editorial: Salamandra, 2008
380 pàg
Magnifica novel·la d'aquest jove autor danès.
Un jove que s'ha refugiat a Amsterdam fugint d'una família poc convencional, retorna a casa quan l'àvia és a punt de morir. Poc a poc anirà recordant les viscissituts del seus avantpassats, des dels anys trenta del segle passat fins avui, un avi que va sobreviure als camps de concentració nazi, un altre que va perdre tots els vaixells de la seva empresa durant la II Guerra Mundial, una àvia que va amagar un tresor que mai va ser trobat. Veurem passar davant els nostres ulls un clan que abasta des d' il·luminats, borratxos i tramposos, fins a valents, traïdors i tendres somiadors. Contrabandistes, metges, artistes, negociants i enginyers cubistes, un ampli ventall de personatges molt ben definits, al servei d'una trama àgil i ben construïda, que amb ritme trepidant us portarà fins a un final sorprenent.
Un d'aquells llibres que es fan curts i voldries que duressin més.
Dinamarca en el Repte Europeu 2008

Violada, Una historia de amor

Títol original: Rape. A love story
Autora: Joyce Carol Oates, 2003
TRaductora: Anna Mauri i Batlle, 2005
Editorial: Edicions 62
155 pàg
.

La Teena Maguire no hauria d'haver pres una drecera cap a casa aquell 4 de juliol. No ho hauria d'haver fet passada la mitjanit, travessant el parc de Rocky Point. No hauria d'haver anat vestida d'aquella manera: amb samarreta, texans tallats per sota les natges, sandàlies de taló alt... com si s'ho estigués buscant. No hi hauria d'haver passat amb la seva filla de dotze anys, la Bethie. Víctima d'una violació en grup, la Teena Maguire, abans una dona alegre, realista i sexy, només es lamenta d'haver sobreviscut a l'agressió. Escrita amb un ritme convincent que no dóna treva al descans, amb esquitxos de crits solitaris a la nit i el mormol del terror a la tarda, aquesta corprenedora novel·la de la guanyadora del National Book Award, Joyce Carol Oates desgrana la història de la Teena i la Bethie, dels seus agressors, fatxendes i insolents, i d'un home que coneix el significat de la justícia. I de l'amor.

.

Poc més puc afegir al que ja diu la contracoberta. Una cosa que no diu, i a mi em sembla important, és que posa al descobert la perversió del sistema judicial americà. I els prejudicis.

Perfum d'almesc, Històries de Valls

Autora: Montserrat Morera Escarré, 2008

Editorial: Pagès Editors

226 pàgines

.

Que portés el subtítol d'Històries de Valls va ser el que em va fer agafar aquest llibre. Durant un any l'autora enllaça la seva experiència vital amb la de la reina Elionor de Xipre, així un capítol històric en segueix a un de personal establint un contrapunt.

La part històrica es potser el millor de la novel·la, la resta l'he trobat fluix i una mica massa ensucrat, no m'agraden els happyends on tot casa a la perfecció i són feliços i mengen anissos.

Una màquina d'espavilar ocells de nit

Autor: Jordi Lara, 2008
Col·lecció: Mirmanda
Editorial: Edicions del 1984
273 pàgines

Aquest és un d'aquells llibres que si hagués conegut l'argument abans de començar-lo potser no l'hauria llegit (és cosa perillosa prejutjar) i en canvi m'ha agradat.

No sabia que era una màquina d'espavilar ocells, mai hagués dit que podia ser una cobla.

Conjunt de set relats autobiogràfics i independents que conformen una novel·la de creixement. Un adolescent s'integra en una cobla de vells estrafolaris, i arribarà a fer de la música, més encara, de la música de sardanes la seva vida. Un món, el de la sardana, que diríem anquilosat i caduc, però que en la veu del Jordi Lara se'ns mostra com un món viu i ple de sorpreses.

Divertit, tendre, enginyós i amb un final sorprenent.

Quan el brau bramula

Titol original: Het brulen van de stier, 1991

Autor: Tony Voos

Traductora: Núria González

Editorial: Juventud, 1995

...

Ambientada en la civilització cretenca, una família fuig d'un terratrèmol a Creta i troba refugi a Malet, l'actual illa de Malta.

Novel·la juvenil que he llegit per cobrir l'etapa de

Malta en el Repte Europa 2008.

Muntaner, 38

Autor: José A. Garriga Vela, 1996
Editorial: Debate
171 pàg.

La trista postguerra de la guerra civil vista pels ulls d'un nen molt observador reclos en el món gris i tancat d'una sastreria familiar a Barcelona. El seu món de somnis i fantasies anirà desvetllant-se davant nostre mostrant-nos una galeria de personatges arrossegats sense voler cap a la modernitat que s'imposa. El creixement d'un nen que no vol adaptar-se al món dels adults i es reclou dintre la closca del seus anhels. Escrit en un estil concís i directe, planer, de frases curtes però d'una gran intensitat.

Un escriptor que he descobert amb aquesta novel·la i que seguiré llegint.

El ángel sin cielo

Autor: Jorge Berenguer Barrera,2005

Editorial: Sincielo Editores

183 pàg.

.

Primera novel·la de Jorge Berenguer.

Un dels àngels caiguts obligat de viure eternament entre els homes. Acompanyarem Excato per un llarg viatge en el temps, ens mostrarà personatges que van canviar el rumb de la història, Cèsar, l'emperador Claudi ... i viatjarem amb ell per trobar els límits del món.

Novel·la històrica, diferent, imaginativa.

M'ha agradat més la primera part que la segona.

El fill de l'acordionista

Títol original: Soinujolearen semea

Autor: Bernardo Atxaga, 2003

Traductor: Pau Joan Hernàndez, 2004

Editorial: Edicions 62

397 pàg.

.

Vaig llegir aquesta novel·la fa 4 anys, aleshores em va agradar molt. Ara l'he rellegit per al club de lectura i m'ha tornat a agradar.

Comença amb un poema que diu que les paraules antigues moren com si fossin volves de neu, però també que a vegades en neixen de noves entre les rialles i s'enlairen amunt.

L'escenari, el Pais Basc, amb el rerefons de la guerra civil espanyola i la postguerra.

Dues mirades sobre la mateixa història que parla de la memòria, l'amistat, la nostàlgia i el despertar de la consciència política y social d'una generació que tindrà un futur complicat.

I de com l'amor és la única possibilitat de salvació quan tota la resta de portes es tanquen.

El bosque de los zorros

Títol original: Hirtettyjen kettujen metsä

Autor: Arto Paaslinna

Traductora: Dulce Fernandez Anguita

Editorial: Anagrama

262 pàg.

.

Agosarada i divertida novel·la, amb uns personatges estripats, però molt tendres.

Un lladre pocavergonya i sibarita, un lladregot poc espavilat i un assassí reincident roben l'or que el Banc Nacional de Noruega compra a Austràlia per a evitar la caiguda del seu sistema monetari. Dos dels criminals passaran uns quants anys a la presó mentre l'espavilat viu confortablement a Estocolm, la inminent sortida de la presó de l'assassí el fa amagar-se el mig d'un bosc de la Lapònia. Allí es trobarà amb un alcoholitzat comandant de l'exèrcit i amb una àvia nonagenària lapona que fuig dels serveis socials.

Divertida, irònica, sarcàstica i gamberra, per passar una bona estona.

Finlàndia en el Repte Europeu 2008

Soldados de cerca de un tal Salamina

Grandezas y miserias en la galaxia libreria Epíleg del Llibreter
Autor: Eduardo Fernandez
Editorial: Comanegra
171 pàgines

Des que en vaig sentir parlar que tenia curiositat per mirar-me aquest llibre, ahir el vaig veure a l'FNAC i el vaig comprar.

Una visió dolçament àcida del ambient que es viu a les llibreries, de les preguntes que fem els clients i de les respostes, reaccions i sentiments dels llibreters i/o dependents que venen llibres. Algunes son realment enginyoses, d'altres ... psé!

El que si que puc dir, és que m'ho crec tot, he estat en una parada de llibres per Sant Jordi i podria afegir la meva aportació a la llarga llista d'acudits d'alguns dels clients que compren, ni que sigui un dia a l'any, un llibre.

I també és possible que alguna errada meva estigui apuntada a la llibreteta d'algun llibreter!

Una lectura ràpida, lleugera i divertida.

.....

CORAZÓN DE ULISES Un viaje griego

Autor: Javier Reverte
Editorial: Aguilar

De la mà de Javier Reverte he viatjat per la Grècia actual i la clàssica, per Turquia i Egipte.

El paisatge, la història, la literatura, l'art, la mitologia i la filosofia, res ha quedat per visitar.

Un llibre de viatges, però també una amena classe de cultura clàssica que barreja paisatge d'avui i d'ahir, fets reals i llegendes. L'especial estil de Reverte que desplega aquí tot el seu encant i la seva mestria.

L'etapa de Grècia en el repte europeu 2008.

.....

Fa mil anys que sóc aquí

Títol original: Mille anni che sto qui
Autora: Mariolina Venezia,2006
Traductora: Anna Casassas
Editorial: La Campana,2007
Premi Llibreter, 2007
326 pàgines

La història de cinc generacions de la família Falcone, des de l'unificació d'Itàlia fins a la caiguda del mur de Berlín. Situada a Grottole, al sud d'Itàlia, en una societat molt masclista, les dones prenen la paraula. Petites històries domèstiques barrejades amb la història en majúscules. M'he perdut una mica amb els diferents personatges, he hagut de recórrer una i altra vegada al arbre genealògic de la primera pàgina.

M'ha agradat més la primera meitat que la segona, el llenguatge és molt ric i segurament la traducció ha estat complicada degut al dialecte, que va trufant el relat, en s'expressaven els habitants de la zona.

He llegit alguna crítica on la comparaven amb Garcia Márquez o Carlo Levi, jo no diria tant.

Per recuperar la memòria d'un món que s'ha perdut definitivament.