Títol original: Comme un roman, 1992 
Autor: Daniel Pennac
Traductor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries, 1993
166 pàg.
Vaig llegir aquest llibre fa temps, m'ha vingut de gust tornar-lo a llegir. L'amor als llibres i a la literatura sura en cada una de les pàgines. De fet als que ens agrada llegir no es descobreix res de nou, però si més no, ens fa ser conscients de perquè llegim i com ho fem.
Autor: Daniel Pennac
Traductor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries, 1993
166 pàg.
Vaig llegir aquest llibre fa temps, m'ha vingut de gust tornar-lo a llegir. L'amor als llibres i a la literatura sura en cada una de les pàgines. De fet als que ens agrada llegir no es descobreix res de nou, però si més no, ens fa ser conscients de perquè llegim i com ho fem.
El Decàleg del lector:
1. El dret a no llegir (el compleixo de tant en tant)
2. El dret a saltar pàgines (també de tant en tant)
3. El dret a no acabar el llibre (alguna vegada)
4. El dret a rellegir (aquest llibre, per exemple)
5. El dret a llegir qualsevol cosa (a vegades necessito lectura lleugera)
6. El dret al bovarysme (qui no ha somiat algun cop?)
7. El dret a llegir en qualsevol lloc (.. i a tota hora)
8. El dret a fullejar (així es troben tresors)
9. El dret a llegir en veu alta (un plaer que he descobert fa poc)
10. El dret a callar (només de tant en tant, parlar del que he llegit és un plaer)
Si us agrada llegir, us agradarà.
2 comentaris:
mmm, me encanta tener ocasiones como esta para coger un libro de la librería, abrirlo por cualquier página, al azar, por ejemplo .. a ver, ha caido en la página 151 y leo algo que Pennac pone en boca de Rousseau: "Añadiré una sola frase que es una máxima importante: suele conseguirse con gran seguridad y premura aquello que no se tiene prisa en conseguir"
Me encanto este ensayito, sobre el placer de la lectura... me apetece volver a leerlo, el decálogo del lector que has puesto es genial. El principio del libro es muy bonito, dice así: "El verbo leer no soporta el imperativo. Aversión que comparte con otros verbos: el verbo amar ... el verbo soñar.
El imperativo, en general, es un tiempo muy desagradable.
Publica un comentari a l'entrada