La mandra m'envolta. Hi ha un munt de lectures pendents de ser penjades.
Al cap i a la fi, aquest blog no és res més que el meu diari de lectures i ningú no ha dit que un diari no pugui ser succint, sobri i escarit. De moment, fitxa del llibre llegit i opinió.
Si la mandra se'n torna al seu quarter d'hivern, afegiré comentari. O no.
Compte enrere: 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1
30 de novembre 2011
Boy Tales of Childhood
Roald Dahl, 1984
Primera part de les memòries de l'autor on relata la seva infantesa, les diferents escoles on va anar, les llargues vacances d'estiu a Suècia. Acaba quan aconsegueix la seva primera feina. La segna part de la seva autobiografia la podeu llegir a Going Solo
Escrit d'una manera amena i divertida que atrapa el lector ja des de les primeres pàgines.
L'he llegit en versió original, per a ereader, per al club de lectura que m'he apuntat.
***
24 de novembre 2011
Chroniques de Jèrusalem
Guy Delisle, 2011
Una compra impulsiva que ha estat tot un èxit.
No sóc lectora habitual de novel·la gràfica, de comic o de BD, digueu-li com vulgueu, però aquesta història de l'estada de l'autor a Israel, explicada amb paraules senzilles, amb dibuixos de traç aparentment simple, però d'una gran meticulositat, i la seva particular mirada la fan un document molt interessant. Israel no és un país fàcil, com tampoc ho és Jerusalem, Delisle ha captat algunes de les seves contradiccions, de la seva bellesa, i també la seva part fosca, i ens les explica a la seva manera. Qui hagi visitat el país s'hi retrobarà.
Per motius personals, ha estat una de les millors lectures d'aquest any.
*****
17 de novembre 2011
Una lectora poc corrent

http://llibretadelanuria.blogspot.com/search?q=una+lectora+poc+corrent
***
13 de novembre 2011
La mano invisible

Seix Barral
El món laboral no és un tema habitual en la literatura, no al menys com a tema central. L'autor desenvolupa una trama basada exclusivament en una sèrie de personatges, sense altre nom que el de la feina que desenvolupen, el paleta, la secretària, el carnisser, que treballen incansablement en feines automàtiques, avorrides, repetitives, sense sentit, sense cap fi en concret, desfent a la tarda el que han fet al matí.
He descobert que el títol fa referència a aquesta teoria econòmica.
Una novel·la que fa una mica de por, però que és molt interessant.
12 de novembre 2011
L'home a la recerca de sentit

Viktor Frankl
Descriu la manera com va poder sobreviure, vivint en el seu propi ésser cosa que significava una existència nua, sense res. Malgrat que ho va perdre tot i tot el que pagava la pena li ho havien arrabassat. Patí fam, fred i brutalitats. En diverses ocasions va estar a punt de morir i a més va veure la mort al seu voltant.
Tanmateix l'objectiu de Frankl és ajudar les persones a a assolir una fortalesa esperançadora sobre la capacitat humana de trascendir les seves dificultats amb dignitat, mitjançant el descobriment d'un sentit per a les seves vides. Quan l'home descobreix la seva veritat convenient i orientadora no només es troba un sentit a la vida, sinò que descobreix què és el que la vida espera d'ell. (De la Viquipedia)
****
10 de novembre 2011
L'últim dia abans de demà
Només afegir que el llibre aguanta perfectament una segona i una tercera lectura.
*****
08 de novembre 2011
El hijo de Gutenberg
07 de novembre 2011
El temps corre
Una llambregada de 90 anys
Pere Altès, 2011
El senyor Altès té una memòria privilegiada, ha viscut molts anys i molts fets que ha volgut compartir amb amics, coneguts i saludats.
Un llibre d'història, de la història petita, de la que viuen els homes i les dones normals, de la història de cada dia dels darrers 90 anys a Valls.
El senyor Altès té certament el do de la ploma, les seves explicacions són interessants i entenedores.
06 de novembre 2011
La bofetada

Christos Tsiolkas
Traducció d' Anna Herrera
RBA
535 pàg.
En una barbacoa entre amics i parents, un adult dóna una bufetada al fill d'un altre, aquest fet li serveix de pretext a l'autor per endinsar-nos en la vida d'una sèrie de personatges amb les seves debilitats i les seves contradiccions. Una novel·la que impacta, i tot i que en alguns moments té tocs de telefilm de dissabte a la tarda, però que a mida que avança i anem coneixent els motius i els antecedents de cadascun dels personatges va guanyant en qualitat i en profunditat. Amb escenes de sexe força explícites que ajuden a situar els personatges i les seves reacció. Tot i estar ambientada a Austràlia, podria passar al costat de casa.
Jo l'he gaudit i m'ha fet pensar molt, però no és una novel·la fàcil de pair.
****
04 de novembre 2011
Llámalo sueño
Call it sleep, 1934
Henry Roth
Traducció de Miguel Saez
Alfaguara
680 pàg.
Henry Roth
Traducció de Miguel Saez
Alfaguara
680 pàg.
Les vivències d'una família jueva emigrada d'Europa a principi del segle XX des dels ulls del nen. Un pare feréstec i una mare resignada en un món hostil. Una història dura i tendra alhora.
Podria haver gaudit molt del llibre, però no ha estat així, la principal raó ha estat que l'"especial llengua" que parlen els immigrants se m'ha fet pesada, i m'ha exigit un esforç que ha fet la lectura lenta i pesada. Tot i això, el treball fet pel traductor és remarcable.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)