17 d’octubre 2010

Allegro ma non troppo

Carlo M. Cipolla, 1988
Traducció al castellà de Maria Pons
Editorial Crítica
97 pàgines

Con diu la dita, Al pot petit hi ha la bona confitura
Aquest és un gran llibre petit. Dividit en dues parts clarament diferenciades, en la primera un estudi determina el paper cabdal de les espècies, i del pebre en particular, en el desenvolupament econòmic de l'Edat Mitjana. Poca broma. Començant per la caiguda de Roma,  passant pels bel·licosos pobles escandinaus, fins arribar al veritable motiu de les croades, un repàs a la història de la humanitat fent  especial incís a les qüestions purament econòmiques. Tingueu per cert, que si no hagués estat per la golafreria d'un monjo medieval, no seríem on som. 
La segona part és una càrrega de profunditat, incisiva, punyent i explosiva contra la naturalesa humana. Utilitzant recursos matemàtics aplicats a la sociologia demostra  la enorme quantitat d'estúpids que ens envolta, el poder que tenen i com n'és de difícil enfrontar-nos-hi. Les Cinc Lleis Fonamentals de l'estupidesa humana haurien de ser  lectura obligatòria a les escoles de tot el món.

****

1 comentari:

Màgia ha dit...

Recordo que em va fer somriure en moltes ocasions i que té parts molt ben pensades per divertir el lector. És molt recomanable!