Verso

Manuel Baixauli, 2001
Edicions Bromera
190 pàg.
.

Baixauli em va fascinar amb L'home manuscrit, no sé quantes vegades ho he dit això. Que buscaria les seves obres anteriors estava cantat. Finalment he aconseguit la seva primera novel·la, i no m'ha decebut. En ella s'hi apunten ja les dèries personals, presents també en L'home... de fet, presents en totes les seves obres: la vida real barrejada amb la imaginada, el que és i el que hauria pogut ser, l'atzar i les rutines que es repeteixen, com la d'escriure, i sobretot escriure un Dietari: "Tot junt en un conglomerat promiscu i de contrastos".

Un pintor (com l'autor) decideix recloure's per pintar, s'inventa una beca a Roma i desapareix en un petit poble de la costa mediterrània. Allí, realitat i invenció formaran una intriga de la qual no podrà escapar, els esdeveniments el faran sospitar de tot el poble i descobrirà el verso del món, el que hi ha més enllà de les aparences. Reflexions sobre art, monòleg interior, un dietari (fictici) i la narració en tercera persona, quatre veus que s'alternen i ens descobreixen la trama.

M'ha agradat, molt, com sempre em passa amb en Manuel Baixauli.

.

****