L'art de viure

L'arte della gioia, 1967-1976

Goliarda Sapienza

Traducció d'Anna Cassasses

La Campana

632 pàg.

.

Un recorregut pels primers 50 anys del segle XX de la mà de la Modesta, una nena siciliana nascuda en una família molt pobre, i que gràcies a la seva ambició i astúcia anirà pujant en l'escala social fins a esdevenir principessa. Una dona amb una capacitat de lluitar i d'estimar fora de mida, amb una intel·ligència natural que li permet afrontar un destí complicat i guanyar-se la llibertat i el respecte dels qui l'envolten. Una dona forta que sap que vol i que no dubta a l'hora d'aconseguir-ho. Una vida entrellaçada amb les convulsions que va viure l'illa de Sicilia durant la primera meitat del segle XX.

Una gran novel·la.

.

****

Una lectora poc corrent

The uncommon Reader, 2008
Alan Bennett
Traducció d'Ernest Riera
Empúries · Anagrama
95 pàg.

Què passaria si de sobte la reina d'Anglaterra es convertís en una lectora empedreïda? diuen que les dones que llegeixen son perilloses. Si llegiu aquesta curta novel·la ho descobrireu.

Lleugera i divertida, farcida d'humor anglès.

.

***

El animal moribundo

The Dying Animal, 2001
Philip Roth
Traducció de Jordi Fibla
DeBolsillo

Els temes cabdals de Roth un cop més, amor, sexe, mort, amb la seva mestria habitual.

David Kepesh, crític literari i professor universitari de 62 anys, explica en un llarg monòleg (mai arribem a saber a qui es dirigeix) la seva relació amb Consuelo Castillo, filla d'emigrats cubans de 24 anys i alumna seva.

La luxuria i els gelos el porten a perdre el control i l'impedeixen mantenir la distància necessària perque la seva estabilitat no se'n vagi en orris.

Una novel·la dura i crua, descarnada, sense tabús.

.

****

Las primas

Aurora Venturini, 2007

Caballo de Troya

189 pàg.

Premi de Nueva Novela, Argentina, 2007

.

Malgrat rebre el premi Nueva Novela, l'autora de nova no en té res, té 85 anys, va publicar el primer llibre el 1942 i des d'aleshores n'ha publicat més de 30, entre novel·les i assajos.

.

Les (quatre) primas són: Petra, una lil·liputenca molt espavilada, Carina, la seva germana, amb sis dits a cada peu i curta de gambals, morta als 15 anys després de patir un avortament il·legal, Betina, la germana de la narradora, un monstre deforme que no parla ni controla els esfínters, asseguda de manera permanent en una cadira de rodes, i Yuna, la narradora, amb un nivell intel·lectual minvat que ella intenta millorar consultant a cada moment el diccionari, amb dificultats per expressar-se oralment però amb un do innat per al dibuix i la pintura i una bellesa comparable a la Femme à la cravate, de Modigliani. Malgrat l'insà ambient familiar, Yuna esdevindrà una artista reconeguda i gràcies a la seva capacitat de reflexió i ferma voluntat de sortir-se'n aconseguirà desempallegar-se de la família que l'asfixia i viure independent. Un llarg camí que no serà fàcil.

.

L'humor negre i el sarcasme, les dificultats de Yuna amb la gramàtica, l'estil desenfadat i el toc naïf donen com a resultat una lectura agradable, fresca i divertida, tot posant als llavis algun somriure trist.

***

Escopiré sobre les vostres tombes

J'irai cracher sur vos tombes, 1946
Vernon Sullivan / Boris Vian
La negra, Edicions de la Magrana
144 pàg.

Un negre amb la pell blanca es venja, en les nenes de casa bona d'una comunitat profundament racista, de la mort del seu germà. Un llenguatge dur i explícit, una espiral de sexe i violencia amb un final explosiu, com no podia ser de cap altra manera.

Una novel·la que va sotragar les conciències benestants, tant les franceses com les nordamericanes, que van prohibir-lo poc després de la seva publicació per pornogràfic i inmoral. Pel que sembla, pornogràfic i inmoral el llibre, no els fets.

La carta de la ira en el Poker de Llibres 2009.

***

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Titol original: Flickan som lekte med elden, 2005
Autor: Stieg Larsson
Traducció d'Albert Vilardell
Editorial Columna
766 pàg

Segona part de la famosa trilogia Millenium.

Enganxa tant com la primera. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor per muntar una trama llarga i complicada, en aquest cop el tràfic de dones, i anar-la desmadeixant poc a poc, amb la dosi justa d'intriga i misteri, insinunat més afirmant, fins a arribar a un final apoteòsic.

Tot i que en el final d'aquesta, més que novel·la negra, vaig tenir la impressió d'estar llegint una novel·la fantàstica.

No diré rés més, llegiu-la.

La primera part aqui.

El foc en l'escala dels elements del Poker de Llibres 2009

***

Cineclub

Títol original: The Film Club, 2007

David Gilmour

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Editorial Empúries

204 pàg

Canadà, una pacífica i disfuncional família. Un crític de cinema assumeix la tutela i l'educació del seu fill de 15 anys quan aquest decideix deixar l'escola. No treballarà si no vol, no anirà a classe, l' única condició: no es drogarà i veuran junts 3 pel·lícules a la setmana. No posa el llistó gaire alt, però tot i així el noi trencarà es normes cada dos per tres i el pare li consentirà.

Per a mi, la part més interessant del llibre és on l'autor comenta les seves impressions personals sobre les pel·lícules, pel que fa a la resta ho he trobat força subjectiu i massa misógin.

Un experiment molt arriscat: un pare consentidor i un noi que vol rebelar-se però no sap com. Cal rebelar-se quan la vida és tant fàcil?

**

Pedro Páramo

Autor: Juan Rulfo, 1955
Editorial Bruguera
181 pàg.

Buscant el seu pare, Juan Preciado arriba a Comala , un poble que ha anat perdent tots els seus habitants i on només hi queden morts. Pels carrers buits i les cases deshabitades, sentirem les veus xiuxiuejants d'aquests fantasmes que expliquen la seva vida en un poble d'on ha desaparegut tota la gent i Pedro Pàramo n'era amo i senyor.

Una novel·la, l'única del autor, on l'atmosfera sofocant dibuixa un món devastat per la revolució, el món que va veure i viure Juan Rulfo a la seva infantesa.

La foto de la coberta l'he trobat a Pretty Dead Trees , una coberta que només ha existit a la imaginació d'un lector.

Trobareu aqui una assaig molt complet sobre Juan Rulfo i la seva obra.
Una de les recomancions del Poker de Llibres 2009
****

Mi vida sin Hailey

Títol original: How to talk to a widower, 2007
Autor: Jonathan Tropper
Traducció de Beatriz Martinez Ruiz
Editorial: El anden
333 pàg

Mai no entendré perquè es canvia de manera tant radical el títol d'una novel·la (o pel·licula) al traduir-lo, Com parlar amb un vidu és un bon títol i defineix exactament l'esperit de la novel·la, la traducció que n'han fet, Mi vida sin Hailey, li dona un dramatisme que la novel·la no té ni pretén tenir, ben al contrari. La situació (dramàtica) de Doug, vidu als 29 anys, amb un fillastre adolescent, una germana a punt de casar-se i una altre que s'acaba de separar, es tractada amb ironia, un pèl de cinisme i un tendre sentit de l'humor intel·ligent que dota aquest típic bestseller americà (una mica d'amor, una mica de sexe, una mica d'intriga) d'una qualitat acceptable i permet una lectura entretinguda.

***

Cor de gos

Titol original: Собачье сердце, 1925
Autor: Mikhaïl Bulgàkov
Traducció de Josep M de Sagarra
Club Editor, 1993
183 pàgines

Escrita el 1925 per a la revista rusa Niedra, no va ser publicada per contrarrevolucionària, va veure la llum per primera vegada a la revista samizdat Grani, n. 69, el 1968 i no va ser fins al 1987 que va ser editat a Rusia, a la revista Znamia.

Un gos petaner anomenat Sharik (Piloteta, nom popular a Rusia per a un quisso mascle) es recollit del carrer per un científic que li transplantarà les glandules sexuals i la hipófisi d'un executat per assassinat. Contrariament al que esperava el científic, sobreviu. Poc a poc, Sharik s'humanitza adoptant els pitjors tics de la societat que l'envolta.

Sàtira ferotge contra totes les dictadures, en especial la soviètica.

***